Xina + Sudamèrica (II): Brasil
Continuació de Especial Xina – Sudamèrica (I): Introducció
font: americaeconomia.com
La Xina és conscient que a Amèrica Llatina és difícil qualsevol maniobra geopolítica ó comercial sense el consentiment ó suport del Brasil. És per això que els dos gegants, Brasil i Xina, van arribar fa poc a un acord monetari històric. Es tracta d’un intercanvi de 30.000 milions de dòlars per dinamitzar el comerç entre aquests dos països, sobretot basat en les monedes nacionals: el real brasileny i el yuan respectivament. Tot i això, un altre dels objectius d’aquest “currency swap”, com s’anomena en anglès aquest acord de divises, és protegir-se de cara a futures crisis financeres i que aquestes no afectin els intercanvis comercials d’ambdós països. Segons paraules del Ministre d’Economia Brasileny, Guido Mentega: “Si hi ha xocs al mercat financer, amb crèdits a curt termini, seguirem tenint crèdit del nostre principal aliat comercial sense interrupció”.
La BBC publicava que mentre el 2003 els intercanvis entre el Brasil i la Xina arribaven als 6.700 milions de dòlars, ara representen al voltant dels 75.000 milions de dòlars. Tot i que la major part d’aquests diners s’atribueixen a les exportacions de recursos naturals de Brasil, com l’acer i la soja.
D’aquesta manera la Xina aprofita la política comercial del “MADE IN CHINA” per incidir en la política monetària duta a terme pel gegant asiàtic a nivell global. Ja fa mesos i potser anys, tant l’Euro ó en aquest cas el Yuan intenten desbancar al Dòlar com a divisa de reserva per a molts governs, bancs centrals ó bancs comercials, i és que el dòlar a Sudamèrica és omnipresent a quasi qualsevol país. És per això que la Xina cada cop més intenta arribar a acords amb diversos països per garantizar el comerç de les seves exportacions i de retruc incidir en la política monetària i assegurar un bon lloc al yuan. Un dels exemples més clars és el recent acord amb el Banc d’Anglaterra, molt semblant al del Brasil: un “currency swap” , però aquest cop en comptes de garantitzar un import determinat garantitzen un termini determinat: 3 anys. L’any passat ja se’n va signar un altre amb Austràlia.
Però, tornem-nos a centrar en Sudamèrica. Per què tant d’interès de la Xina per a aquest continent i sobretot en Brasil? La majoria ja de ben segur en sabeu la resposta, perquè l’hem insinuat abans: el gegant asiàtic és el principal consumidor de ferro i soja del món i Brasil n’és el principal productor, tot i que també està interessat en el petroli evidentment. Tot plegat representa una balança comercial a favor de Brasil de 7.000 milions de dòlars, un import elevat, però tampoc gegant tenint en compte la grandària d’ambdós països.
A continuació presentem una gràfica representativa per saber quant ha perdut el Real Brasileny des de Febrer/Març del 2010 respecte altres monedes com el dòlar (color blau), l’euro (color verd) i el yuan xinès (color vermell). Com veiem, la unitat monetària brasilenya s’ha devaluat enormement respecte el Yuan, menys respecte el dòlar nord-americà i encara menys respecte l’Euro. Què s’extreu d’aquesta primera avaluació? Doncs sobretot que el paper de la Xina al Brasil augmenta i també que els brasilenys darrerament donen percentualment més valor al yuan que al dòlar ó a l’euro. S’ha de tenir en compte que cop més els analistes financers estan d’acord en que els tradicionals centres financers globals de Wall Street i la City de Londres perden poder enfront Hong Kong, Singapur, altres ciutats xineses i Corea del Sud.
font: elaboració pròpia
eKonomicus 
Deixa un comentari