Una mirada independent a l'economia internacional

Keynes, Hayek i la II Guerra Mundial

Segurament una de les poques fotografies dels dos economistes junts: Hayek (esquerra) i Keynes (dreta) - font: foreignpolicyblogs.com

Segurament una de les poques fotografies dels dos economistes junts: Hayek (esquerra) i Keynes (dreta) – font: foreignpolicyblogs.com

L’escriptor i periodista anglès Nicholas Wapshott[1] en el seu llibre “Keynes vs Hayek” (Ed. Deusto ), descriu el xoc intel·lectual entre els economistes britànic i austríac respectivament. Malgrat la majoria del llibre de Wapshott gira entorn l’economia i sobretot centrant-se en la pregunta de fins a quin punt el Govern ha d’intervenir en els mercats, també relata com durant la primavera i l’estiu de 1942 els dos pensadors van compartir torns de guàrdia sobre la teulada de la capella gòtica del King’s College de Cambridge. La seva missió era donar l’alarma si l’aviació alemanya irrompia en la foscor amb bombes incendiàries. I és que mentre la majoria dels economistes es separaven entre els partidaris de Keynes i els de Hayek, el primer, partidari de la despesa pública, i el segon, escèptic sobre aquesta recepta anticrisi i temorós de la inflació, els dos rivals es protegien com podien dels bombardejos alemanys. John Maynard Keynes anava ja pels 60 anys i Fiedrich Hayek pels 41. Com la resta de professors i alumnes de Cambridge, havien de vigilar el cel proveïts d’unes pales que recolzaven contra la balustrada del terrat. “Van passar moltes nits tot sols i junts”, escriu Wapshott.

“Era curiós que els dos economistes desafiessin el perill nazi, ja que tots dos, en diferents sentits, havien anticipat l’arribada de la tirania nacionalsocialista i havien presagiat l’auge de Hitler”.

La premsa britànica va batejar l’ofensiva de la Luftwaffe de 1942 com el “Baedecker blitz”. Aquell any, Hitler va perdre infinitat d’avions al Regne Unit simplement per destruir ciutats que havien rebut la màxima qualificació (tres estrelles) dels turistes aficionats a l’art: Exeter, Norwich, i York en són alguns exemple. I és que la manera en què els nazis van escollir els seus objectius en sòl britànic és digna d’un tractat sobre les expectatives racionals dels individus. No sempre l’exèrcit alemany va atacar les ciutats angleses per la seva importància militar o política, sinó a vegades les va triar pel seu valor històric i arquitectònic. Un altre exemple seria el de la catedral de Canterbury, bombardejada dues vegades en represàlia per l’atac britànic sobre la catedral de Colònia, que va tenir sort i va romandre sencera.

Tornant a Keynes i Hayek, el primer era un intel·lectual mundà i sofisticat que en la seva joventut va ser enviat pel seu Govern a Wall Street en busca d’inversors. Els aliats necessitaven urgentment fons per finançar l’esforç de la Primera Guerra Mundial. Quan es va signar la pau i les potències contendents van haver de tornar els diners, Keynes va advertir del que passaria si carregaven tota la factura del conflicte sobre la derrotada Alemanya. Mentrestant Hayek també va estar marcat per la Primera Guerra Mundial, però d’una manera bastant diferent. Va combatre molt jove amb l’Exèrcit austrohongarès al front italià, on va contreure la malària. Després de la derrota va assistir a l’enfonsament de Viena i va veure com el patrimoni de la seva família s’evaporava a causa de la inflació.

Us deixem amb un vídeo força “curiós”


[1] Politòleg per la Universitat de Nova York, columnista de l’agència Reuters, fundador i editor de The Times Magazine.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS