El desig per la sorra invisible
La sorra forma part de les nostres vides. Després de l’aire i l’aigua, és el recurs natural més utilitzat i del que en som menys conscients; no només la disfrutem durant les estades a la platja els mesos d’estiu si no que cada dia utilitzem grans quantitats de sorra.
És fàcil localitzar-la ja que la major part es concentra a les platges, els rius i al desert; tot i així, en trobem en el nostre entorn més proper: els components tecnològics dels ordinadors i telèfons mòbils; en la construcció, a través del formigó, el vidre o l’acer. I fins i tot trobem components de la sorra- diòxid de silici- als cosmètics i la pasta de dents.
El procés de desenvolupament des de les muntanyes a través dels rius fins al mar és llarg i lent, i igual que el petroli, és un recurs natural limitat. El fort creixement econòmic dels últims anys ha generat una forta demanda provocant un greuge a les reserves de sorra fet que ha ocasionat un augment del preu i l’aparició d’una extracció il·legal amb conseqüències devastadores a nivell mundial.
Extracció de sorra (Font: http://www.ejolt.org)
Les noves potències econòmiques necessiten manifestar, a través de grans edificacions, la seva hegemonia. Per exemple, l’escenificació de grans gratacels i la construcció d’illes artificials a Dubai ha exhaurit la major part de les reserves del seu fons marí i té la necessitat d’importar-la d’altres països com Austràlia. Paradoxalment, la regió del desert pateix una escassetat de sorra de qualitat per produir ciment ja que no es pot utilitzar la sorra del desert, considerada “sorra dolenta” degut a que els grans estan massa erosionats i la seva forma rodona dificulta la seva manipulació.
Es calcula que la construcció d’una casa requereix unes 200 tones i per un kilòmetre d’autopista unes 30.000 tones de sorra. El comerç mundial de la sorra ha hagut de respondre a la forta demanda dels últims anys, a través de l’extracció de sorra del fons del mar i de les platges fet que esta generant la desaparició d’aquestes. Degut a la necessitat d’abastiment, l’aparició d’un mercat il·legal en el robatori i venda de sorra, ha accelerat la desaparició d’aquest recurs.
Extracció a la Ribera da Barca (Font: http://www.francescatosarelli.com/)
A banda de l’extracció directa de les platges, un dels mecanismes més utilitzats per l’extracció de sorra és el de dragadores que rastregen els fons marins provocant un fort desequilibri del litoral amb repercussions sobre les espècies marines, la subsistència de les comunitats que hi habiten i la desaparició de les platges. En els últims anys, les línies de les costes de Kenia, Nova Zelanda o del Marroc s’estan desdibuixant. Segons el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (PNUMA), el consum mig mundial anual és de 40.000 milions de tones, fet que provoca que el ritme d’extracció sigui superior que el de la seva renovació. En aquest sentit, la construcció de centrals hidroelèctriques a rius de tot el món, bloqueja el trasllat de la formació de la sorra de les muntanyes al litoral, trencant així el seu cicle natural.
A més, a diferència de les noves illes artificials de Dubai, la desaparició de les platges provoca greus problemes econòmics i socials. Un clar exemple és Ribeira da Barca a Cap Verd, on l’extracció de sorra ha provocat un empobriment econòmic degut a la reducció de la pesca a la regió així com la inestabilitat en la variació del nivell de marees que provoca un alt el risc de patir inundacions.
El problema de l’escassetat de sorra ha plantejat algunes alternatives com la regeneració de platges a través de vidre reciclat o la necessitat de buscar materials substitutius en la construcció d’edificis. No obstant, els alts costos que plantegen aquestes alternatives fa difícil establir una solució consistent amb la realitat.
Platja de vidre reciclat: Fort Bragg, Califòrnia. (Font: http://www.nationalparksblog.com)
No podem imaginar la nostra vida sense la sorra. El desenvolupament econòmic del món actual esta lligat a aquest recurs; no obstant, s’ha de començar a buscar alternatives ja que correm el risc en que la imatge de la platja passi a formar part d’una foto del passat i no de la realitat.
Article basat en el documental “Sand Wars” i el TED Talk del director del documental Denis Delestrac.
eKonomicus 
Deixa un comentari