Una mirada independent a l'economia internacional

Els Banksters i la fixació de l’Euríbor

Dibuix de la pel·lícula "Reservoir Dogs", paradigma dels gangsters - font: indiwire

Dibuix de la pel·lícula “Reservoir Dogs”, paradigma dels gangsters – font: indiwire

 

“Si mantens 6s [en referència a l’índex Libor JPY a 6 mesos] sense canvis avui… Farem un gran negoci junts … Com 50.000, el que sigui … Necessito que el mantinguis el més baix possible … si ho fas … et pagaré, ja saps, 50.000 dòlars, 100.000 dòlars … el que vulguis … Sóc un home de paraula.”  [Nota1]

Al final li pagà un total de 250.000 dòlars. Es tracta d’una conversa mantinguda entre un banquer d’UBS [Nota2] i un agent financer britànic el 18/09/2008.

No, no es tracta d’un guió de House of Cards, ni de cap altre sèrie televisiva. Això passa i ara mateix està passant. Però, com pot ser que es produeixin aquestes situacions? A eKonomicus, ja hem escrit uns quants cops sobre aquest tema, i de fet alguns de nosaltres hem treballat al sector financer. Però quina pot ser la solució davant aquests casos de corrupció? Més regulació? A diferència dels Estats Units i fins hi tot la Gran Bretanya, els països de la Unió Europea (UE) no es mostren gaire preocupats pels diversos casos de corrupció financera. A Europa es segueix protegint als bancs i els seus fons d’inversió per a prevenir la seva caiguda, tot i l’abundant quantitat de proves que s’han mostrat en activitats il·lícites o directament delictives.

El mes de maig passat es va saber que almenys set bancs, o sucursals amb seu a Europa, fixaven segons les seves conveniències la taxa Euríbor (acrònim anglès de European Interbank Offered Rate), taxa europea d’oferta interbancària, que regeix milions d’hipoteques, fons d’inversió i productes financers. Hi ha 3 bancs involucrats: JPMorgan Chase, HSBC i Crédit Agricole. Quatre més (Barclays, Deutsche Bank, Royal Bank of Scotland i Société Générale) estan també acusats de falta greu. Tots ells van arribar a un acord amb els organismes reguladors europeus.

Al tenir una repercussió global, és impossible calcular l’abast del frau. No exageraria, però, si digués que tots els ciutadans europeus es veuen en major o menor mesura afectats. Com? Tots ho sabeu. L’Euríbor afecta:

  • Al valor de l’Euro, el qual afecta al dòlar, ien, iuan, lliura… Les quals afecten preus d’exportacions i importacions, etc.
  • Al tipus al qual es paguen hipoteques i es retribueixen fons d’inversió, afectant alconsum i estalvi de les famílies, les quals afecten l’inflació, preus de productes, tipus d’interès oficials, etc.
  • Als índex financers com el Líbor, índex borsaris, preus de les accions, futurs, derivats, resultats empreses multinacionals, algunes d’elles proveïnt llum, gas o aigua -i els seus costos es veuen afectats.

 

Gravar les transaccions financeres: l’etern debat

Però, per què les mesures adoptades fins ara no són suficients per evitar casos com l’esmentat? Massa desídia de l’administració? Davant la pressió social els darrers anys, s’ha posat sobre la taula l’etern davant de com gravar les transaccions financeres, la ja famosa Taxa Tobin.

Al setembre de 2011, la Comissió Europea va proposar implementar l’impost en els 27 estats membres de la UE per al 2014. La proposta era aplicar el gravamen a les transaccions financeres entre institucions cobrant un 0,1% per accions i bons i un 0,01% als contractes derivats. Segons estimacions inicials de la Comissió Europea, la taxa permetria recaptar uns 57.000 milions d’euros l’any. Però aquest passat mes d’octubre, és a dir, més de tres anys després de ser proposada, només 11 països de la UE estaven a punt per aplicar-la. A més, hi ha grans desacords entre ells sobre quines transaccions gravar i quin percentatge aplicar. L’europarlamentari Sven Giegold, del Partit Verd alemany i especialista en finances internacionals, fins i tot va arribar a dir:

“França, suposadament una gran partidària de la Taxa Tobin, en realitat l’ha matat”

Al maig, durant les negociacions al Consell Europeu, el govern francès es va oposar a augmentar la taxa Tobin a la majoria dels derivats financers i als bons estatals. Segons Giegold, “França, òbviament, tem que si es graven, els bancs ja no voldran comprar bons”. Davant d’aquestes objeccions, Giegold es va queixar,

“La taxa original a les transaccions financeres s’ha devaluat fins a deixar-la en un impost inútil que només pagaran uns petits estalviadors”

—————————————————————————————————–

Articles relacionats:

—————————————————————————————————–

Notes

[1] Font: http://www.fsa.gov.uk/static/pubs/final/ubs.pdf

[2] UBS=Unió Bancària Suïssa és un banc multinacional amb uns 60.000-80.000 treballadors i un capital d’uns 57.000 Bilions d’Euros. Espanya el 2013 tenia un PIB de 1.011 Bilions d’Euros.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS