Una mirada independent a l'economia internacional

Cuba fa alguns passos cap a la liberalització

Imatge d'un carrer de La Habana - font: NBC

Imatge d’un carrer de La Habana – font: NBC

La nova llei cubana d’inversió estrangera, que es va aprovar el passat mes d’Abril a l’Assamblea Nacional del Poder Popular (ANPP) de Cuba suposa un gran canvi respecte sobretot la política econòmica existent en un dels últims reductes comunistes del planeta. En el nou marc legal referent a la inversió estrangera, es reemplaça la Llei 77, establerta el 1995 (fa quasi 20 anys) després del col·lapse del seu aliat de llavors, la Unió Soviètica, que va obligar llavors a Cuba a obrir petites parts de la seva economia a la inversió estrangera.

Des de llavors , el nombre d’empreses amb capital estranger a l’illa ha disminuït per diverses raons, però sobretot hauríem de destacar-ne cinc:
– 1. Queixes dels inversors davant la falta de garanties.
– 2. Alts tipus impositius.
– 3. Retards en els pagaments.
– 4. Burocràcia excessiva.
– 5. Falta de llibertats per contractar personal i importar materials.

“L’Empresa Mixta”

En principi el canvi en la legislació d’inversions afecta a tots els sectors menys a l’educació, la salut, els mitjans de comunicació i l’exèrcit. La llei s’emmarca dins el procés de reformes impulsades pel president Raúl Castro per a obrir la controlada economia socialista de Cuba. Les inversions estrangeres es basaran en el concepte d’”Empresa Mixta” (50% empresa nacional, 50% empresa estrangera), segons el diari cubà Juventud Rebelde. A la pràctica però, queda per saber si les noves regulacions permetran als socis estrangers controlar més del 49% de les empreses mixtes, fins ara només possible amb autorització expressa. En general, el govern de Cuba controla el 51% de tota empresa mixta a l’illa, de moment.

Aquesta nova regulació permetrà als cubans residents als Estats Units (EEUU) invertir a l’illa? Doncs no. La nova llei d’inversió estrangera cubana no especifica cap limitació per als cubans ciutadans o residents als EEUU. No obstant això, el seu abast està limitat per les lleis territorials dels EEUU. L’embargament financer imposat pels EEUU a Cuba el 1963 impedeix a qualsevol ciutadà o resident dels EEUU invertir capitals a l’illa. Per tant, tenim una reforma de la llei que liberalitza força les inversions, però que per culpa del bloqueig dels EEUU queda força minvada. Segons Rodrigo Malmierca, ministre cubà de Comerç Exterior:

  “No tornarem al passat , ni lliurarem les nostres riqueses . Mai més vendrem el país.“

Rodrigo Malmierca (esquerra) amb el President d'Angola, José Eduardo dos Santos (dreta) el passat mes d'Abril - font: Roberto Morejon

Rodrigo Malmierca (esquerra) amb el President d’Angola, José Eduardo dos Santos (dreta) el passat mes d’Abril – font: Roberto Morejon

El cas de Labiofam

Segurs d’haver trobat el ganxo comercial infal·lible, els creatius del principal laboratori de perfumeria cubà, Labiofam, van concebre fa mesos dos perfums per a homes anomenats Ernesto i Hugo: el primer més fort i dolç que el segon, suau i afruitat. Sense ànim de profanar la memòria d’Hugo Chávez i Ernesto Che Guevara, però aliens al que se’ls venia a sobre, la direcció de Labiofam va presentar la fragància en un congrés de cosmètica a Cuba. La reacció oficial va ser fulminant: els responsables del projecte van ser expedientats. Segons un comunicat del Consell de Ministres: “Iniciatives d’aquesta naturalesa no seran acceptades mai pel nostre poble ni pel Govern revolucionari, els símbols, ahir, avui i sempre, són sagrats”.

Liberalització econòmica vs. Liberalització política

Bona part dels 11,5 milions de cubans percep un salari al voltant dels 20 $ mensuals de mitjana. El diari Granma, diari oficial de Partit Comunista Cubà (PCC), reconeixia que la carestia de la cistella bàsica, el preu d’alguns aliments fonamentals, des dels alls, cebes i tomàquets als fesols, és un greu problema social. I és que la factura de Cuba per la importació d’aliments s’acosta als 2.000 milions d’euros anuals. Garantir el subministrament d’aliments és prioritari i car. Mentrestant, prossegueix a l’illa la dinàmica successió de compravenda de propietats, principalment cases i vehicles; la proliferació de multes per il·legalitats, entre elles la construcció d’habitatges sense permís; la tala de boscos, el robatori de material de l’Estat i la furtiva pesca de llagosta. Cuba continua endinsant-se en el món de la liberalització econòmica, descartant la liberalització política.

—————————————————————————————————
Articles relacionats:
(1) Medvédev visita Cuba – Guifré Ballesté – eKonomicus – 25/02/2013
https://ekonomicus.com/2013/02/25/medvedev-visita-cuba/
(2) Asamblea Nacional del Poder Popular – Cuba Debate – 09/12/2013
http://www.cubadebate.cu/cuba/asamblea-nacional-poder-popular/

(3) Informe de Cuba sobre la resolución 68/8 de la Asamblea General de las Naciones Unidas – Ministerio de Asuntos Exteriores, Gobierno de Cuba – 07/2014
http://www.cubavsbloqueo.cu/sites/default/files/informe_de_cuba_2014.pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS