Una mirada independent a l'economia internacional

Per què és important debatre sobre el marc institucional? El cas del Regne Unit i el (no) retorn del sector manufacturer.

different-paths

L’economia d’una societat està estretament lligada a les institucions que la formen –educació, mercat laboral, finances– i és per aquesta raó que els polítics intenten canviar el sistema educatiu, laboral o financer durant el seu mandat. Per exemple, arran de la crisi, alguns països han intentat flexibilitzar el seu mercat laboral, amb l’esperança que això dinamitzi l’economia.

Curiosament, els debats polítics sobre els canvis institucionals necessaris per dinamitzar l’economia obvien en gran mesura dos elements importants que afectaran el resultat final. Un d’ells és una anàlisi a fons sobre “quin model d’economia es vol”. Es parla generalment de competitivitat, flexibilització del mercat laboral, economia innovativa, conceptes sobre els quals es difícil discrepar, però rarament s’especifica un model complet. La flexibilització laboral es pot aconseguir tant amb un rol actiu del govern (països nòrdics) com amb un rol mínim del mateix (món anglosaxó). El mateix succeeix quan es parla de competitivitat: el Regne Unit i Suècia són igualment competitius però els seus models econòmics i el rol de l’Estat estan a anys llum l’un de l’altre. El segon element que generalment s’obvia en les discussions i que afecta de ple el resultat econòmic és la complementarietat de les diferents institucions educatives, financeres i laborals, necessària per construir una economia dinàmica exitosa. Dit d’una altra manera, una societat amb un sistema d’educació que generi treballadors altament qualificats que no puguin ser absorbits pel teixit empresarial – com es el cas d’Espanya – ho tindrà difícil per aconseguir aquest dinamisme.

Un cas europeu que il·lustra la importància d’aquests dos elements – el model d’economia escollit i la importància de les complementarietats institucionals – es troba al Regne Unit amb l’intent de revifar el sector manufacturer. David Cameron, primer ministre del Regne Unit, va anunciar fa uns mesos la seva intenció de reactivar aquest sector, que ha experimentat una davallada contínua des dels anys 70. Llavors representava un 27% del PIB, mentre que ara representa només un 10% del PIB (veure taula a continuació). Tot i ser cert que el sector manufacturer ha experimentat un descens en la majoria d’economies desenvolupades, el del Regne Unit ha estat més pronunciat que en altres països. La taula següent mostra el rànking del valor afegit del sector manufacturer al PIB per EU15, on es pot veure que el Regne Unit ha passat d’estar entre els cinc primers al 1970 a figurar en posició 12 a l’any 2010.

picture ekon voc1

En aquest article s’argumenta que tornar a revitalizar aquest sector resultarà difícil, ja que els esforços que es facin en aquesta direcció toparan amb el marc institucional existent. És a dir, el model econòmic actual del Regne Unit està basat en una interacció de les empreses amb els diferents agents econòmics – govern, bancs, agents educatius, treballadors – que no afavoreix la presència d’un sector manufacturer fort.

Quin és el marc institucional que afavoreix al sector manufacturer?

La importància de la innovació

Per tal d’assegurar la seva existència a llarg termini, les empreses han d’estar contínuament innovant, sigui per baixar preus i ser més competitives, per crear nous productes o augmentar la qualitat dels productes existents.

El tipus d’innovació és però molt diferent depenent del sector que es tracti. A grans trets, els sectors tecnològics es beneficien generalment d’una innovació anomenada radical, és a dir, innovació que comporta canvis radicals als productes, afegint noves línies de productes. Aquest seria el cas de software, o el sector de telecomunicacions (Apple i innovacions com l’iPAD, Facebook, Twitter…) o el sector financer. Per contra, els sectors manufacturers de béns de consum durables (a partir d’ara “sector manufacturer”), tals com rentadores, cotxes, maquinària industrial, etc. es beneficiaran més d’una innovació incremental, marcada per petites però constants millores en el producte existent i en el procés de producció.

Innovació incremental i marc institucional

Donat els dos tipus d’innovació, ens podem preguntar: el marc institucional afecta al tipus d’innovació? Peter A. Hall i David Soskice, dos professors d’economia política suggereixen que el marc institucional és crucial per explicar el tipus d’innovació d’una economia, i com a conseqüència, l’especialització d’aquesta mateixa economia.

La supervivència del sector manufacturer – sobretot en economies desenvolupades on cada cop és més difícil competir en costos – es veurà afavorida per un marc institucional que emfatitzi la formació professional i l’educació especialitzada. Aquesta garantitzarà la presència de treballadors qualificats – tant a les posicions de direcció com en les de producció – que entenguin el procés productiu. Una educació especialitzada és possible sempre i quant les empreses es coordinin per finançar-la conjuntament, la qual cosa dificulta el comportament oportunístic d’empreses. L’èmfasis de la formació professional a Alemanya i la coordinació de les empreses manufactureres contrasta amb un model d’educació més generalitzada al Regne Unit – on per exemple un estudiant d’Història pot aplicar a feines tals com finances, màrketing, etcètera – i la poca coordinació inter-empresarial. Els sistema educatiu britànic i la poca coordinació empresarial són, per tant, potencials barreres a l’hora d’impulsar el sector manufacturer.

La coordinació empresarial i una relació estreta i directa entre productors, proveïdors i clients és necessària no només per facilitar un sistema educatiu especialitzat, sinó per possibilitar la transferència tecnològica entre empreses i l’intercanvi d’informació sobre possibles millores incrementals en els productes. Això suggereix que l’estratègia de moltes empreses manufactureres no serà la competència directa amb altres empreses del sector, sinó la diferenciació de producte.

Donada l’especialització dels treballadors, les empreses incentivaran alts nivells de compromís dels mateixos a través de salaris més alts i contractes amb més seguretat laboral. Al mateix temps, s’incentivaran unes relacions laborals poc jeràrquiques, de manera que el diàleg entre les mateixes empreses productores, proveïdors i clients permet la transferència tecnològica entre empreses i encoratja a totes les parts a intercanviar informació sobre possibles millores incrementals en els productes. Aquests aspectes suggereixen, per tant, que un sector manufacturer competitiu es beneficia d’un marc laboral que garanteixi una certa seguretat laboral i relacions laborals poc jeràrquiques.

Finalment, una alta especialització dels treballadors amb contractes més estables no només requereix una elevada coordinació empresarial sinó que també necessita accés a finançament que no és basi tant en la rendibilitat de l’empresa a curt termini, sinó en la seva sostenibilitat a llarg termini. Això implica un sector bancari amb lligams i coneixement més profunds sobre les empreses a les quals proveeix amb finançament. D’aquesta manera, les empreses poden evitar l’acomiadament d’una gran quantitat de treballadors en el cas d’una desacceleració econòmica temporal sense perdre finançament.

Per tant, podem concloure que un sector manufacturer pioner necessita d’una sèrie d’institucions – educatives, empresarials, laborals i financeres – que es complementin entre elles. Al mateix temps, aquesta complementarietat dificulta un canvi ràpid de model productiu, ja que aquest canvi s’ha de produir en diverses esferes de l’economia . Les empreses d’un sector manufacturer basat en innovació incremental necessiten treballadors altament qualificats i compromesos amb l’empresa. Això es possible gràcies a un sistema educatiu que emfatitza la formació professional i un mercat de treball que els proporcioni seguretat laboral. Al mateix temps, la formació professional és factible gràcies a la coordinació empresarial, mentre que la seguretat laboral es sostenible gràcies a l’estreta relació entre el sector financer i l’empresarial, el qual té accès a un finançament que es basa més en la sostenibilitat de l’empresa a llarg termini que en la rendibilitat a curt termini.

Les institucions educatives, empresarials, laborals i financeres del Regne Unit no s’ajusten a aquestes característiques. Amb un sistema educatiu on es prioritza el coneixement generalitzat, un sector empresarial competitiu i poc coordinat, un mercat laboral flexible i unes institucions financeres que donen accés a finançament majoritàriament segons la rendibilitat a curt termini, la revitalització del sector manufacturer britànic serà complicada.

Aquest cas pot servir d’exemple per constatar dos fets: el primer, que una coordinació entre les diferents esferes institucionals – educativa, financera, empresarial i laboral – és primordial per aconseguir un canvi de model econòmic, i que, per tant, quan es parla de canvis institucionals, és important analitzar les conseqüències dels mateixos en les altres esferes de la societat. El segon, que l’economia es pot dinamitzar de diverses maneres, i per tant, és necessari un debat a fons sobre quin model econòmic prefereixen els polítics i votants.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS