La guerra dels Canals: Nicaragua o Panamà?
Durant els últims anys, l’augment del comerç entre Àsia i Amèrica ha generat la necessitat d’obrir noves vies navegables per connectar les dues potències i fer front a l’increment de la demanda. Segons dades oficials de les Nacions Unides, la ruta del Pacífic és la que ha patit un fort creixement, passant dels 8 milions de TEUs (mesura de contenidor) anuals l’any 1995 als 21 milions de TEUs l’any 2013 (Font: Informe Anual UNESCAP, 2014). En aquest sentit i davant del desenvolupament econòmic d’Àsia, es preveu que aquesta situació entre les dues regions s’acceleri als propers anys.
Davant d’aquesta tendència creixent, les dues regions necessiten reduir el temps viatge i incrementar el moviment de mercaderies per tal de ser més competitives i assegurar el seu desenvolupament econòmic. En aquest sentit, es fonamental garantir un Canal entre Est i Oest que permeti una connexió ràpida. Actualment, el Canal de Panamà és troba el límit de la seva capacitat i tot i esta en un procés d’ampliació, existeix una alternativa a aquesta via navegable a poc més de mil kilòmetres de distància: El Canal de Nicaragua.
La construcció d’un canal interoceànic per rivalitzar amb el de Panamà
La posició geoestratègica de Nicaragua ha presentat un cert interès com a alternativa al Canal de Panamà. Finalment, el govern de Nicaragua ha adjudicat a l’empresa xinesa HKND amb seu a Hong Kong, la concessió de construcció i explotació durant 100 anys d’un Canal Interoceànic de 278 kilòmetres que travessarà el país des del Pacífic fins el Carib amb una profunditat de 30 metres i una amplada entre 230 i 520 metres per poder encabir vaixells de grans dimensions. L’empresa preveu que la construcció duri cinc anys, amb un cost de 50.000 milions de dòlars i que permeti començar a operar l’any 2020.
El govern del president Daniel Ortega presenta aquesta construcció com una oportunitat per acabar amb la pobresa i l’atur al pais. No obstant, tot i que el passat mes de Desembre es va inaugurar la primera fase de la construcció a la província de Rivas, a la costa del Pacífic, el projecte no disposa de cap estudi de viabilitat econòmica, comercial ni d’impacte ambiental. Es preveu que el traçat travessi el llac de Nicaragua, fet que suposaria greus danys al seu ecosistema i la qualitat de l’aigua potable de la regió. A més, des de l’ inici de les obres, hi ha hagut nombroses protestes per part dels mes de 20.000 propietaris que es veuran expropiats i que conreen i viuen de les terres de la regió.
Font: El País- “Nicaragua espera que EE UU no vete el proyecto del Canal” (29/01/2015)
L’experiència del Canal de Panamà
Es preveu que aquest any 2015 finalitzi l’ampliació del canal de Panamà que permetrà doblar la seva capacitat i encabir el tràfic de vaixells de dimensions més grans que els actuals.
El canal, que l’any 2014 va complir cent anys, haurà de lluitar davant la creixent competència de noves connexions de la regió; no obstant, els experts són optimistes i preveuen que l’ampliació li permetrà servir a l’augment de la demanda i contribuint al desenvolupament i creixement de Panamà, mantenint la seva posició geoestratègica fonamental per una de les rutes de comerç mundial més importants.
eKonomicus 
Deixa un comentari