L’Euro a Kosovo i Montenegro: Comparativa amb Catalunya
“Boicot als productes serbis” és el que es pot llegir en aquest semàfor del centre de Pristina, la capital kosovar. – Font: Clara Giberga
Tot i que Montenegro i Kosovo no formen part de l’anomenada Eurozona, fan servir l’Euro com a moneda de canvi, el primer des de la seva independència el 2006 i el segon com a continuació del Marc Alemany, moneda que varen utilitzar abans de la posada en funcionament de l’Euro. Això significa que els salaris es paguen en Euros, els crèdits s’atorguen en Euros i, bàsicament, quan es va als nombrosos basars d’arreu, es paga en Euros. I és que encara que altres països dels Balcans com Sèrbia, Macedònia, Croàcia o Bòsnia tinguin monedes pròpies, quasi tothom a la regió pensa en Euros i molts dels preus estan expressats en moneda local i en Euros.
Però abans ens hauríem de fer una petita idea de la dimensió i el funcionament d’aquests “nous” països. La informació econòmica de Kosovo i Montenegro és escassa i, a vegades, errònia o esbiaixada. És per això que a eKonomicus hem intentat elaborar una taula a mode de resum.
Economies desiguals? Segurament sorprendrà algunes dades. Que Montenegro sigui un país que no superi el milió d’habitants però, en canvi, rebi durant l’estiu un pic de 5 milions de turistes (veure gràfic turistes Montenegro) ens hauria de fer reflexionar. Altres dades a destacar serien segurament el PIB (a força distància del català) i el PIB per càpita: El de Kosovo, més de 7 cops inferior al català i el de Montenegro més de 4 cops. Mentalment, i de manera força cínica, podríem fer l’equivalència de que 7 kosovars o 4 montenegrins treballant durant 1 any equivaldria, en Euros, a la feina d’un any d’un català.
Si es viatja a alguna de les capitals d’aquests 2 països: Pristina per a Kosovo i Podgorica per a Montenegro, segurament tindrem la sensació que els preus s’inflen de manera exagerada només entrar a la capital. És per això que ens preguntarem per la desigualtat i la distribució de la riquesa en aquests territoris. Aquestes dades no es mesuren amb una simple divisió com és el PIB per càpita, sinó amb el coeficient de Gini i l’IDH[1].
Sorprèn veure Kosovo amb un coeficient de Gini poc inferior que el de Catalunya i a Montenegro amb el mateix valor que el català. Això voldria dir que Kosovo i Montenegro són economies força iguals? Doncs bé, segurament diríem, dades en mà, que a Catalunya la distribució dels ingressos és més desigual que aquests dos països balcànics. Tot i això, repetim, hauríem d’agafar les dades d’aquests dos països “amb pinces”.
Pel que fa a l’IDH, sí que s’observa força diferència sobretot respecte a Kosovo, on l’esperança de vida és 10 anys inferior a la catalana (70 anys respecte a 80 anys). També, el fet de ser la població més jove de tota Europa fa, per tant, que el nivell educatiu sigui inferior, no la seva despesa en educació, que supera la catalana. De fet, el treball infantil està a l’ordre del dia, sobretot en el sector agrícola kosovar[2].
NOTES
[1] Coeficient de Gini: El 1912 l’estadísitic italià Corrado Gini va desenvolupar un mètode per mesurar la desigualtat d’una distribució. On 0 representa el valor per expressar la igualtat total i 1 la màxima desigualtat. A eKonomicus l’hem fet servir en alguns articles com un del 2011 sobre la Xina: “Noves mostres de descontent social a la Xina: Com el progrés desigual hi juga un paper clau”.
Índex de Desenvolupament Humà (IDH): Indicador creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per tal de determinar el nivell de “desenvolupament” que tenen els països. El primer informe fou presentat el 1990 de manera conjunta i simbòlica per un economista paquistanès i un economista indi: Mahbub ul Haq i Amartya Sen respectivament.
De manera breu, l’objectiu de l’IDH és no només conèixer els ingressos econòmics de les persones, sinó també avaluar les condicions de vida d’un país. Per això, l’IDH té en compte tres variables:
1) Esperança de vida en néixer.
2) Educació: Alfabetització adulta i nivell d’estudis assolit (primària, secundària, estudis superiors).
3) PIB per càpita.
Finalment, l’IDH varia entre 0 i 1, sent 0 la qualificació més baixa i 1 la més alta.
[2] Aquesta última dada no és només una percepció personal, sinó Unicef en va fer un informe (encara que força antic ja) l’any 2004: “Child Labour in Kosovo: A study on working children” – Sigrid Mauer – Care International.
Articles relacionats:
(1) Gonzalez, M. (06/09/2011). Hiperinflació a l’antiga Iugoslàvia: un cas oblidat o desconegut?. eKonomicus
https://ekonomicus.com/2011/09/06/hiperinflacio-a-lantiga-iugoslavia-un-cas-oblidat-o-desconegut/
(2) European Comission. Who can join and when?.
http://ec.europa.eu/economy_finance/euro/adoption/who_can_join/index_en.htm
(3) Tardy, J. (15/09/2014). Kosovo: Democràcia, Independència i Euro. Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/opinio/9077/kosovo/democracia/independencia/euro
(4) Prishtina Insight (07/07/2016). Kosovo one step closer to a visa-free regime with Europe.
One Response to “L’Euro a Kosovo i Montenegro: Comparativa amb Catalunya”
[…] i com apuntàvem en el darrer article, l’influencia de la moneda comuna en els països veïns com Macedònia o Sèrbia és prou […]