Una mirada independent a l'economia internacional

Colòmbia i les pors al dividend econòmic de la pau

ddd

Ciudad Bolívar, un dels barris de Bogotá nascuts de l’emigració rural. Font gràfica: Telly Gacitua (flickr, all creative commons).

Escrivia Eduardo González, un company de fatigues expert en justícia transicional, aquest concepte que tant ha costat d’explicar a la campanya del ‘sí’ del referèndum colombià, que l’acord entre el govern i les FARC era extremadament ambiciós perquè es van afegir més components que no tan sols els tradicionals alto al foc, reparacions a les víctimes i incorporació a la política. S’hi afegien també polítiques per a afrontar les causes profundes de la guerra, en particular, la transformació del camp.

Aquest darrer aspecte era molt important també. Es preveia una injecció econòmica substancial a les províncies rurals i en conflicte, ja que amb l’acord venien un conjunt d’inversions per a desenvolupament rural (uns 470 milions de dòlars), s’incloïa una reforma agrària i de la terra, etc. Tot això era una esperança addicional per a la gent que ha votat des de les àrees més afectades per la guerrilla, que són precisament les rurals—no les urbanes. I que són també, recordem-ho, les que van treure resultats moltíssim més favorables a l’acord de pau. Els mapes gairebé parlen per sí sols d’aquesta dramàtica correlació.

03-colombia-mapes-gran

Per tant, el fet de no haver-se aprovat l’acord és en certa manera una oportunitat perduda per a redreçar les falles de desenvolupament del país en general, d’un endarreriment a moltes zones del país, sobretot la perifèria més rural, generat per un abandó històric i dècades de conflicte. (Existeix un interessant lligam empíric entre abús dels drets humans, pobresa i fragilitat social, que es retroalimenta a sí mateix i que es pot aplicar ben bé al cas de Colòmbia.)

L’Eduardo González em comentava el rol que han exercit els líders agraris i latifundistes sobre el plebiscit. Aquests són un dels col·lectius més perjudicats per aquesta reforma agrària que l’acord plantejava per a intentar solucionar les arrels del conflicte. Són aquells actors que, poc a poc, s’han anat apoderant de les terres que els camperols han anat abandonant al ser desplaçats per la violència—i que s’han vist obligats a vendre a preus de ganga per a poder fugir a les ciutats, o a l’Ecuador, on hi ha un important nombre de desplaçats colombians.

D’altra banda, probablement les elits urbanes (que han votat ‘no’ o s’han abstingut majoritàriament) hauran vist aquest component de transformació del camp no pas com un avantatge, sinó com un cost a assumir d’una cosa (el subdesenvolupament rural) de la que no perceben cap lligam de responsabilitat. El cost financer certament pot ser alt si això implica una major redistribució—la reunificació alemanya, per exemple, va implicar transferències massives a l’est. Per tant, el fet que la població urbana hagi votat ‘no’ o s’hagi abstingut majoritàriament pot ser vist en certa manera com una reacció conservadora, no només per l’argument del “nosaltres no sentim els efectes d’un conflicte diari” del que tant se’ls ha acusat a les xarxes socials, sinó també pel “no tenim gaire a guanyar” amb una gran política de desenvolupament del camp.

Així doncs, aquests són dos segments de la població colombiana que perdien davant els beneficis de la pau, el que en anglès anomenen peace dividend. O, al menys, perdien a curt termini! Es de preveure que un major desenvolupament rural pot ser beneficiós per a aquests segments perquè podria fer el sector agrícola més fort, impulsar productivitat i exportacions agràries, i, especialment pels de la ciutat, reduir l’emigració rural gràcies a una millora de les condicions de vida. I podem entrar en arguments una mica més d’àmbit moral, que estan sorgint arrel de la recent proliferació de referèndums (fallits): tot aquest plebiscit a Colòmbia i el seu resultat pot ser vist com un procés en que la majoria urbana (i podem afegir-hi les elits rurals) ha acabat votant en contra dels drets de la minoria—els drets d’aquests potser no s’haurien de posar a disposició d’una majoria. Perquè, en certa manera, redistribucions econòmiques d’aquesta magnitud poden ser vistes com a legítimes i amb tot el dret donat el llegat que dècades de conflicte han deixat sobre el territori de Colòmbia?

I ho deixem aquí amb un darrer mapa, via la Office for the Coordination of Humanitarian Affairs de les Nacions Unides. Ens mostra les poblacions desplaçades de cada província del país (el que ells anomenen ‘expulsiones’).

03-colombia-desplac%cc%a7ats

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS