Efectes econòmics de la diàspora kosovar
El NEW BORN és un monument al centre de Pristina, capital de Kosovo, inaugurat el 17 de Febrer del 2008, el día que Kosovo va declarar la seva independència. Font: Clara Giberga
A eKonomicus intentem escriure (en català) sobre algunes de les coses que passen al món i que segurament no ens assabentem. Kosovo n’és un clar exemple. La majoria de kosovars coneixen la realitat catalana, però en canvi la majoria de catalans no coneixem la realitat kosovar o montenegrina. Per què? Des de la fi de la Guerra al 1999 a Kosovo hi ha un buit informatiu a nivell internacional. Segurament les post-guerres o els post-desastres no venen tants diaris com les pròpies guerres. Deixant a un costat els desenganys periodístics, endinsar-se en la societat kosovar és tota una aventura sociològica. Trobar-se interrogat per algú amb certes preguntes, sens dubte, és sorprenent:
“Per què Andorra és independent i Catalunya no, si a ambdós es parla català?”
“Quin suport entre la resta de Comunitats Autònomes tindria la independència de Catalunya?”
“Quin règim econòmic s’instaurà després de la desfeta de 1714?” (Nota 1)
El desconeixement de la realitat actual kosovar em produïa vergonya i enuig. Em vaig decidir, per tant, a escriure quelcom que tractés la seva realitat econòmica actual i partint de la formulació de preguntes com:
Per què Kosovo té l’Euro?
Ha patit Kosovo la crisi econòmica de la mateixa manera que la resta d’Europa?
Quin paper hi juguen els organismes internacionals? (Nota 2)
Per què Kosovo té l’Euro?
Tal i com apuntàvem en el darrer article, l’influencia de la moneda comuna en els països veïns com Macedònia o Sèrbia és prou palpable a l’hora, per exemple, de pagar peatges. Aquests es poden pagar en moneda local (Dinars Macedonis o Serbis), o bé en Euros (a un tipus de canvi ruïnós, clar està). Els habitants de la majoria de països balcànics confien en l’Euro com a “moneda refugi”, davant la volatilitat (variànça) de la pròpia moneda local. Si ens fixem en la gràfica inferior veiem com, per exemple, per als serbis el 92% del total de l’estalvi en altres monedes que no sigui la seva pròpia el fan en Euros i en menor quantia per a la resta de països de la regió, tot i que en tots els casos es supera el 40% del, recordem, total d’estalvis en moneda estrangera.
Percentatge dels estalvis que les famílies guarden en Euros. Font: Elaboració pròpia amb dades de tradingeconomics.com
Mentre veiem com alguns països s’esforcen per complir amb les exigències europees per entrar a l’Euro (Nota 3), Kosovo i Montenegro ja fa anys que l’utilitzen. Kosovo va començar a fer servir l’Euro tant bon punt es va posar en circulació el 2002, mentre que Montenegro l’utilitzà per primer cop el 2006 després de proclamar la seva independència. Amb anterioritat, però, tant Pristina (capital de Kosovo) com Podgorica (capital de Montenegro) varen utilitzar a esquenes de Belgrad, capital iugoslava, el Marc Alemany. De fet, en sentit estricte, es podria dir que la Unió Europea (UE) no va decidir de manera oficial garantir a Kosovo el dret d’utilitzar l’Euro, però sí que va haver-hi un pseudoacord entre les Nacions Unides (ONU) i la UE per a permetre a Pristina emetre Euros. (Nota 4)
Ha patit Kosovo la crisi econòmica igual que la resta d’Europa?
Si l’euro és una moneda important a nivell dels Balcans, però, ens hauríem de preguntar què ha passat durant els anys de crisi a Kosovo. Tal i com observem en la gràfica inferior de creixement del PIB, a finals del 2007 s’inicià la recessió a nivell global, mentre a Kosovo no arribà fins al 2008. El mateix retard succeeix per a la recuperació econòmica: La UE l’inicia entre 2009-2010 i Kosovo el 2010-2011, encara que el país balcànic tornà a entrar en recessió el 2011 (NOTA 5). Per què? Mirem quina correlació hi ha entre l’economia kosovar i la resta de països de la UE.
Creixement del PIB per a Kosovo (eix vertical esquerre) i la Unió Europea (UE; eix vertical dret). – font: tradingeconomics.com
Kosovo es finança en gran part gràcies als organismes internacionals [en parlarem en un altre article], però també gràcies a les transferències dels expatriats. Tal i com s’observa en la gràfica de correlacions inferior, Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. (NOTA 6). Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien els refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa (tal i com s’aprecia en la gràfica inferior).
Llegenda: UVK: Kosovo; HRV: Croàcia; MKD: Macedònia; MNE: Montenegro; SEB: Sèrbia; BiH: Bòsnia i Herzegovina; ALB: Albània. Contrastant amb Kosovo tenim a Croàcia (HRV) fortament correlacionada amb les economies europees (“Eurozone w/o”) degut a ser l’únic país balcànic membre de l’Eurozona des del 2013.
Diàspora kosovar. Font: Social Science Research Network (SSRN)
Notes
(Nota 1) Aquestes preguntes no són inventades: provenen de diferents persones kosovars i montenegrines d’ambients i educacions diferents.
(Nota 2) Que tractarem en un article posterior.
(Nota 3) Llistat detallat de les condicions per entrar a l’Eurozona:
http://ec.europa.eu/economy_finance/euro/adoption/who_can_join/index_en.htm
(Nota 4) Per saber-ne més sobre el procés d’adopció de l’Euro a Kosovo, Michel Svetchine (FMI i supervisor del Banc de França) va donar una conferència al Banc d’Albània:
https://www.bankofalbania.org/web/pub/M_SVETCHINE_1329_1.pdf
(Nota 5) Aquest efecte econòmic se’l coneix com double-dip recession, és a dir, quan el PIB torna a xifres negatives després d’un període de recuperació.
(Nota 6)
Entenem per correlació, el grau de dependència entre variables. Quan es tracta de només dues variables existeix el coeficient de correlació, introduït per Karl Pearson als anys 1880:
El valor del coeficient de correlació oscil·la sempre entre -1 i +1. És força vergonyós que dels prop de 450 articles que hem publicat, encara no haguéssim parlat d’un concepte tant important per l’economia com aquest.
Fotografia de Karl Pearson el 1936. Es diu que quan Einstein va fundar junt amb dos amics l'”Akademie Olympia” el 1902 a Berna com a club de lectura de filosofia i física, el primer llibre que va proposar va ser “La Gramàtica de la Ciència” de Pearson. Font: library.missouri.edu
Articles relacionats
(1) Gonzalez, M. (06/09/2011). Hiperinflació a l’antiga Iugoslàvia: un cas oblidat o desconegut?. eKonomicus
https://ekonomicus.com/2011/09/06/hiperinflacio-a-lantiga-iugoslavia-un-cas-oblidat-o-desconegut/
(2) European Comission. Who can join and when?.
http://ec.europa.eu/economy_finance/euro/adoption/who_can_join/index_en.htm
(4) Tardy, J. (15/09/2014). Kosovo: Democràcia, Independència i Euro. Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/opinio/9077/kosovo/democracia/independencia/euro
(5) Ballesté, G. (26/09/2016). L’Euro a Kosovo i Montenegro: Comparativa amb Catalunya. eKonomicus
https://ekonomicus.com/2016/09/26/leuro-a-kosovo-i-montenegro-i-comparativa-amb-catalunya/
eKonomicus 
Deixa un comentari