Els límits del populisme: El cas de Filipines

“Els supervisors econòmics, sovint, solen neutralitzar el populisme del President.” 
 — Filomeno Santa Ana

font: TIME

Mentre els activistes pels Drets Humans (DDHH) s’estiren els cabells per culpa del rastre de sang dels més de 12.000 morts que deixa el president de Filipines, Rodrigo Duterte, en la seva “lluita” contra el narcotràfic, el seu consell de ministres treballa incansablement per donar una bona imatge a l’exterior. Les anècdotes de les excentricitats de Duterte són moltes i molt conegudes: “Don’t fuck with my country”la comparativa amb Hitler“Obama fill de p***”, … Què hi ha, però, de veritat en aquest populisme?

Si ens fixem en alguna mesura concreta descobrirem quelcom interessant: Duterte ha signat fa poc una llei per a l’abolició de les matrícules universitàries. Quan se li va preguntar d’on trauria els diners per sufragar la manca d’ ingressos respongué: “No ho sé, ja ho veurem”. El cost de reduir l’entrada d’ingressos de les matrícules seria d’ entre 30 i 100 bilions de pesos filipins (500–1.660 milions d’Euros). Com era d’esperar, les universitats privades del país asiàtic s’hi mostren en contra. Eliminar el cost de les matrícules per als estudiants es tracta d’ una bona mesura? És una mesura populista i per a gran part de la població sí que està considerada com una bona decisió (en part també per mi mateix). Tot i això, els contraris a aquesta mesura al·leguen que abolir les matrícules universitàries suposa un benefici per als més rics. És així? A casa nostra el col·lectiu Catalans Lliures creu que “La universitat gratuïta ajuda els rics”, un punt de vista controvertit, sens dubte. Corroborant la teoria que la universitat pública filipina beneficiaria les classes benestants, The Economist apuntava que només el 12% dels estudiants universitaris filipins provenen del 20% de les famílies més pobres (Nota 1). En altres paraules, almenys per a Filipines, els estudiants que accedeixen a les universitats no són els més pobres del país, i, per tant, eliminant les matrícules universitàries no s’afavoreixen les famílies més pobres sinó la resta.

El paper dels tecnòcrates

Per a la majoria, tant filipins com no filipins, el problema del president Duterte sol ser la imprevisibilitat dels seus actes. Segurament aquesta és una de les raons que ha fet que el pes filipí sigui de les poques monedes de la regió que no ha parat de depreciar-se (no confondre “depreciar” amb “devaluar”. Nota 2)

Tipus de canvi pes filipí amb dòlar nord-americà — font: tradingeconomics.com

La prohibició d’importar arròs és una altra de les controvertides mesures de Duterte, per tal de beneficiar la indústria local. La National Food Authority (NFA) de Filipines ja ha posat el crit al cel i ha mostrat la seva preocupació per la possible falta d’arròs a un preu assequible per a la població. Tot i les paraules de Duterte sobre la prohibició d’importar arròs, Filomeno Santa Ana, d’Action for Economic Reforms (Nota 3) afirma que: “Els supervisors econòmics, solen neutralitzar el populisme del president.” I és que, de moment, segons alguns treballadors de la NFA (National Food Authority), la mesura de prohibir les importacions d’arròs sembla haver quedat en suspens. Arribats a aquest apunt ens plantegem:

1. Santa Ana diu la veritat?

2. Si és així, algunes de les mesures econòmiques que pregona Duterte se solen quedar en poc més que en titulars als diaris?

3. Per tant, estem en mans solament de l’alt funcionariat?

La tecnocràcia com a sedàs del populisme?

El sorgiment de la tecnocràcia és tan vell com es vulgui veure: Plató segurament ja deixava entreveure aquest sistema de govern a La Repúblicacom a “govern dels savis” o “aristòcrates”. Encara que en el sentit modern del terme, la seva expansió comença a partir de la Primera Guerra Mundial, i experimenta un gran auge en els Estats Units en la dècada de 1930. La gestió tecnocràtica no significa res més que el govern dels tècnics basat en la quantificació, racionalització i planificació amb l’objectiu d’assolir ’eficiència econòmica.

Tornant a Filipines, les paraules de Filomeno Santa Ana no són un fet aïllat. Ebb Hinchliffe, president de la Cambra de Comerç nord-americana a Filipines deia al Financial Times:

“Aquest govern és pro-negocis. No escoltin el President, escoltin el gabinet [de Ministres]”.

Per a Brookings (Nota 4), fins i tot el President Duterte (populista) és conscient de la necessitat de disposar d’un equip de tecnòcrates al seu servei perquè promoguin el creixement econòmic (queda pendent veure si aquest creixement és equitatiu o no). Fins a quin punt, però, arriba el poder d’aquests tecnòcrates?

Lluites de poder

Malgrat això, per a la professora Teresa S. Encarnación (U. of Phillipines) la realitat és més complexa: No es tracta de tecnòcrates, sinó d’una elit que governa el país. Tal i com senyala Encarnación, en les últimes dècades, Filipines s’ha nodrit de nombrosos casos de corrupció associats als diferents presidents del país asiàtic i als seus equips de tecnòcrates: Destacats són els escàndols dels president Arroyo, president Estrada, … Els tecnòcrates filipins han anat sempre agafats de la mà del neoliberalisme i, per tant, al país asiàtic s’associa neoliberalisme a creixement desigual, corrupció i mal govern. Per a Encarnación, dins el grup de tecnòcrates, per tant, s’hauria de distingir aquells que busquen el creixement econòmic d’aquells que busquen el creixement socialEconomic Technocrats vs. Social Technocrats.

“No es tracta de tecnòcrates, sinó d’una elit que governa el país.”

Resumint: No fa falta ser llest per adonar-se de la lluita de poder dins el sistema econòmic filipí: per un costat Duterte i el seu equip de Social Technocrats, i per l’altre els tecnòcrates afins a l’elit del país que ha imperat durant dècades. Qui també descriu aquesta lluita entre tecnòcrates i Duterte és Mark R. Thomson: Duterte no només va guanyar les eleccions, sinó que ha establert ràpidament un nou ordre polític.”

Agraeixo a l’ l’Elisenda Riera (Traducció i interpretació UPF / @eliriro) les correccions a l’article.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — 

Notes

(Nota 1)

Populism-proof — The Economist — 19/08/2017

(Nota 2)

Tant depreciació com devaluació significa una pèrdua de valor de la moneda nacional front la moneda estrangera. El terme “depreciació”s’utilitza quan la moneda local no és controlada pel govern (no s’estableixen uns límits fixes), i “devaluació” és utilitzat quan el govern d’un país fixa un tipus fixe de canvi envers una altre moneda.

Chipongian, L.C. (25/08/2017): BSP “in control” of peso exchange rate. Manila Bulletin

(Nota 3)

Think-tank filipí format el 1996 per diversos tecnòcrates.

http://aer.ph/

(Nota 4)

Brookings és un think tank amb seu a Washington.

https://www.brookings.edu/

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Enllaços i Bibliografia relacionada

Borrell Porta, M. (07/05/2017): El gran repte europeu: els populismes. eKonomicus

Rodríguez-Araujo, O. (09/1986). Burocracia, Tecnocracia y Democracia. Revista de la Universidad de Méjico

Redacció. (16/05/2016)LIST: Who’s who in the incoming Duterte Cabinet. RAPPLER.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS