Missatge del mercat de les lletres del tresor britànic: el Regne Unit no es pot quedar sense lliures

Seu central del Banc d’ Anglaterra a Londres — font: Sky plc

Al setembre del 2016 va augmentar la participació en bons de l’estat per part dels inversors estrangers. Hi ha idees que necessiten un temps exageradament llarg per acabar calant i aquesta n’és una: els països que s’endeuten en la seva moneda sempre poden pagar. Ho vam poder tornar a comprovar fa poc, quan el Regne Unit va voler sotmetre a votació la seva permanència a la Unió Europea. En aquell moment, alguns analistes i inversors van posar el crit al cel i van advertir que els inversors estrangers, impulsats per la por, podrien vendre massivament els bons del govern Britànic i provocar que es disparessin els costos de finançament del govern.

Però es van equivocar. L’endemà del Brexit el preu dels bons britànics va incrementar-se un 3,5%.

Feia poc, una gran venda d’aquests bons havia reactivat, una vegada més, la por d’una possible fuga de capital estranger del país. El Tresor del Regne Unit, conscient que aproximadament un quart del mercat està en mans dels inversors estrangers, va afirmar que es podria tractar d’un problema molt seriós.

Però les dades que es van fer públiques aquest dilluns [referint-se a 31/10/2016] van constatar que durant el setembre els inversors de fora del país havien comprat bons del tresor per un valor net de 13,2 bilions de lliures (16,1 bilions de dòlars), la xifra més alta gairebé en un any. Durant aquell mes, el preu de les lletres, que fluctua en sentit oposat al rendiment, va desplomar-se més d’un 5%.

El mes després del referèndum les vendes netes van arribar a uns 4,4 bilions de lliures, una xifra acceptable dins les fluctuacions mensuals habituals.

És cert que aquells que van comprar els bons al setembre no en van sortir beneficiats, ja que la gran rebaixa de preus va ser a l’octubre (xifres que encara no recollien les dades de setembre). Però el que sí que es pot afirmar, a patir de l’anàlisi de les mateixes dades, és que els inversors estrangers no semblen gens amoïnats pels bons sobirans del Regne Unit des del Brexit.

Si ens preguntem com s’ho ha fet el Regne Unit per ajustar-se al xoc provocat pel Brexit la resposta sembla clara: la lliura esterlina s’ha desplomat i per això la resta d’actius financers no ho han hagut de fer. Amb aquesta devaluació els actius britànics han passat a ser automàticament molt més barats per als inversors forans, proporcionant un coixí per als mercats.

Les dades més recents demostren que no hi ha hagut gaire fuga de capital del Regne Unit sinó que els estrangers simplement han revalorat la lliura. Per tant, encara que alguns inversors estrangers venguéssin molts bons, és improbable que els seus preus es mantinguessin baixos per molt de temps.

L’explicació es simple: el Regne Unit és un país desenvolupat amb mercats financers líquids que emeten deute en la seva pròpia moneda. Per això, ben al contrari del que passa amb Grècia i Espanya, que es podrien quedar sense euros, el Regne Unit sempre té l’opció d’imprimir més moneda.

A més, tampoc no es troba amb els mateixos problemes que d’altres nacions amb mercats emergents, que sovint s’endeuten amb moneda estrangera perquè no tenen un sistema financer propi prou consolidat o perquè tenen governs inestables que prefereixen l’impagament del propi deute per motius polítics.

Sovint es fa servir l’argument de la independència dels bancs centrals, una opció que han triat els propis estats, per rebatre la màxima que els emissors de moneda mai no han de deixar de pagar els seus deutes. No obstant això, ells fan les seves operacions en els mercats monetaris a través de bons o lletres del govern, per tal de garantir un mercat estable i amb liquiditat. El paper del bancs centrals sempre ha estat estretament lligat a la gestió dels deutes governamentals.

font: BBC

Els programes de facilitació quantitativa (QE: Quantitative-Easing) ho han posat encara més en relleu: el Banc d’Anglaterra posseeix aproximadament un terç del mercat de les lletres del tresor britànic, estimat en 1,5 trilions de lliures.

Fins i tot dins de l’eurozona, el Banc Central Europeu ha demostrat que té poder per acabar amb la rebaixa del preu dels bons. Fa molts anys que les agències de qualificació adverteixen de l’acumulació creixent de deute del Japó, però els seus bons segueixen cotitzant a nivells rècord.

En diverses entrevistes, molt pocs inversors van dir que tinguessin en compte el risc creditici quan van vendre lletres del tresor al setembre. El que els preocupava era que la devaluació de la lliura comportés una reacció exagerada del Banc d’Anglaterra.

Com que els bons sobirans són tan segurs com els diners en efectiu, o fins i tot més, els preus es regulen principalment en funció de les expectatives de les accions del banc central. Queda clar que les lletres del tresor han tingut el mateix comportament que els altres bons governamentals dels països desenvolupats. Si els seus preus han baixat des de nivells rècord és per la creença que els bancs centrals oferiran menys estímuls monetaris d’ara endavant.

Article original escrit per Jon Sindreu el 31/10/2016 al Wall Street Journal. 
 Traducció a càrrec d’ 
Elisenda Riera i Guifré Ballesté

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS