El transport de mercaderies: l’engranatge invisible de la supervivència

Actualment ens enfrontem a una pandèmia global sense precedents i que tindrà efectes devastadors sobre l’economia. Els estats han aplicat diferents mesures per contenir les conseqüències negatives que es produiran a llarg termini, però a curt termini han d’assegurar dos pilars de subsistència: la sanitat i el subministrament de productes bàsics. Del primer element, la societat sembla ser conscient del risc que es produeixi un col·lapse sanitari. Però, respecte el segon element, és la població realment conscient de l’existència de les xarxes logístiques “invisibles” que permeten satisfer les nostres necessitats?

Les restriccions a la mobilitat internacional han fet caure fins a un 90% el trànsit aeri de passatgers i un 50 % el de mercaderies. A més, la disminució de la producció per part del gegant asiàtic ha ocasionat una reducció del transport de contenidors a escala mundial. Simultàniament, l’aplicació de confinaments en cadena fa perillar el subministrament de productes en tots els sectors industrials.

El desenvolupament de la globalització ha generat el disseny d’un engranatge de coordinació perfecte entre els actors de la cadena logística. No obstant, quan apareix una situació imprevista i sense precedents com el coronavirus, les dificultats en la sincronització entre els diferents elements de la cadena logística es propaguen com un efecte domino.

Copyright: Kurt:S - via Flikr

Copyright: Kurt:S – via Flikr

Tot i que el virus es va originar a la Xina, la seva propagació a Europa va començar a Itàlia, seguit per Espanya i s’ha estès de forma accelerada a totes les regions del món. Ambdós països mediterranis (Itàlia i Espanya) han aplicat mesures per pal·liar la seva alterada quotidianitat i fer front a situacions extraordinàries com l’increment de la compra on-line o l’abastiment de paper higiènic i farina als supermercats.

Les restriccions dels dos països s’han centrat en el moviment de persones. A través del tancament de fronteres terrestres i marítimes (excepte pel transport de mercaderies), s’han prohibit els creuers i s’han establert restriccions de circulació per aire i per mar entre la península i els territoris extra-peninsulars (Ceuta, Melilla, les Illes Balears i Canàries). Actualment, els únics passatgers dels ferris son els conductors dels camions que transporten els productes entre els territoris.

En canvi, si ens centrem en el moviment de mercaderies, la situació és molt diferent. No s’ha establert cap restricció sinó el contrari, s’ha intentat flexibilitzar i facilitar el transport entre les regions. Des de la declaració de l’estat d’emergència a Itàlia el dia 31 de Gener i de l’estat d’alarma a Espanya el passat 14 de març, els dos governs han implementat diferents mesures centrades en alleugerir la situació econòmica dels operadors de transport a traves de préstecs o ajornament de pagaments.

Pel que fa a Itàlia, el govern ha aplicat una injecció de liquiditat a les empreses logístiques per tal de garantir el funcionament en tota la cadena de transport. Degut a les circumstàncies actuals, l’augment del temps de les operacions degut a l’increment de la demanda i una disminució de l’oferta ha dificultat les operacions de les terminals portuàries. El govern italià ha dialogat amb les patronals i representants sindicals per donar suport als treballadors i empreses del sector portuari i així garantir un transport de mercaderies eficient.

En el cas espanyol, el Ministeri de Transports ha elaborat un document per a totes les autoritats portuàries, empreses concessionàries i operadores on s’explica totes les mesures econòmiques i accions temporals per garantir la liquiditat econòmica del sector logístic i mitigar els efectes negatius atribuïbles a la crisi de coronavirus. Paral·lelament, el govern espanyol ha iniciat un corredor aeri de mercaderies entre la península i Xina, centrat principalment en el transport de material sanitari.

No obstant, tant Itàlia com Espanya demanen una reacció de la Comissió Europea que no suposi cap obstacle al transport de mercaderies. Els dos països volen accions col·lectives, coordinades i flexibles a nivell europeu per tal de garantir la lliure circulació.

En aquest sentit, es molt important que la Unió Europea actuï com ha organisme supranacional i asseguri unes bones condicions de treball per als assalariats que estan garantint la subsistència de la població. Davant de la situació actual, és bàsic flexibilitzar el temps de conducció i disposar d’estacions de servei i àrees de descans obertes per tal d’oferir unes condicions mínimes d’higiene i provisions per aquells treballadors que recorren llargues distàncies.

En conclusió, és necessari una coordinació de la informació entre els estats i afavorir la rotació de les operacions per tal de facilitar el moviment de mercaderies entre països. Les empreses no estaven preparades per una caiguda simultània de la demanda i oferta industrial i mai havien patit una situació d’incertesa tant abrupta. Ara, més que mai, s’ha de ser conscient de qui hi ha darrera de les nostres decisions. Des del punt de vista de la demanda, nosaltres, consumidors, hem de racionalitzar les nostres necessitats bàsiques per tal de no col·lapsar la sensible cadena de subministrament. Des del punt de vista de l’oferta, es necessari que estats, empreses i treballadors estiguin units i coordinats perquè d’ells depèn la nostra supervivència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS