COVID-19: Sense llibertats polítiques no hi ha benestar

Una de les víctimes del Covid-19 estan sent les llibertats polítiques. Des de Cambodia fins El Salvador, passant per Sèrbia o Hongria, a dins d’Europa i de la pròpia UE, molts governs aprofiten la severitat de la crisi per retallar la llibertat d’expressió, restringir el dret de protesta i acumular poder en la figura de l’executiu i de l’exèrcit. ‘Ara toca salut abans que llibertat’, es justifiquen molts d’aquests règims.

Però benestar i llibertat no són termes oposats; són més aviat idees germanes. Fou Amartya Sen, economista i premi Nobel d’Economia l’any 1998, que va ajudar a capgirar la idea força arrelada de que, quan es parlava de desenvolupament, el millor era enfocar-se en l’economia i deixar les llibertats polítiques per després; un argument que amb l’actual crisi està tornant a revifar. En el seu llibre ‘Desenvolupament i llibertat’ (Development as Freedom en el seu títol original) Sen argumenta de manera convincent que les llibertats polítiques no només son intrínsicament valuoses, sinó que son instrumentals pel desenvolupament econòmic i per la prevenció de majors crisis de salut pública, mediambientals o de fam, entre altres.

Per a Sen, la idea és simple: en primer lloc, una democràcia d’alta qualitat posa sobre el terreny de joc uns incentius per les autoritats polítiques que no posa cap altre sistema. Sense eleccions, ni partits de l’oposició, ni crítica pública, les autoritats d’un país no pateixen les conseqüències polítiques de les crisis, i per tant tenen pocs incentius a corregir errors i equivocacions. En segon lloc, i de manera relacionada, un sistema amb llibertat de premsa i d’expressió contribueix a entendre les causes de la crisi i la seva magnitud, i per tant és clau en l’aplicació de polítiques públiques que puguin prevenir i resoldre la crisi.

En paraules de Kenneth Roth, de l’associació de drets humans Human Rights Watch, la censura mata. L’ostracisme polític al doctor xinés que va alertar del virus, juntament amb el silenciament  de periodistes o ciutadans que denunciaven la situació va retardar perillosament la reacció sanitària de les autoritats xineses. És més, com apunta Branko Milanovic en un article recent al Social Europe, aquest no ha estat l’únic error. Les autoritats xineses sabien del perill potencial dels mercats d’animals vius i salvatges en la transmissió de virus, perquè ho van viure al 2003 amb la crisi de SARS. No prendre cap mesura dràstica i perdurable en el temps ha portat a una repetició del problema, aquest cop amb dimensions encara més grans. El COVID19 ha posat de manifest la dimensió externa de la qualitat democràtica d’un país.

Però la baixa qualitat democràtica d’un país no és només una causa major de la crisi del COVID19. També n’és una conseqüència. Més enllà de la Xina, les reaccions de no pocs governs estan transformant aquest episodi de crisi de salut pública en un de crisi de llibertats polítiques. A Uganda o Turquia els presidents respectius carreguen contra opositors polítics que intenten pal·liar la situació d’emergència. A Hongria – país membre de la UE – i a Sèrbia el cap de l’executiu ha acumulat de manera indefinida poders gairebé il·limitats. I a Espanya, el cap de l’estat major de la Guàrdia Civil va afirmar a una roda de premsa que es perseguien notícies falses per minimitzar el clima contrari al Govern espanyol, unes declaracions que més tard van haver de ser rectificades pel mateix Govern.

Un cop més, la història es repeteix. L’historiador Tony Judt ja ho deia al seu llibre ‘Postguerra’ on parla de Chernobyl com el desastre que va fer obrir els ulls a Gorbachev sobre la necessitat d’una democràcia inclusiva, sense censura i amb llibertat d’expressió. Aquell desastre va provocar més morts de les necessàries a causa del secretisme, el cinisme i l’intent d’amagar la magnitud de la tragèdia. En paraules de Judt, el desastre va fer palès als ciutadans la indiferència dels seus governants per la seva vida i la seva salut.

En els temps actuals, on dins mateix d’Europa les llibertats polítiques tornen a ésser qüestionades o relegades a un segon pla – amb censura digital, arbitrarietat judicial i atacs a la llibertat d’expressió que estem vivint massa a prop – és bo retornar a Amartya Sen i a la seva defensa acèrrima de les llibertats polítiques. Sense elles, no hi ha prosperitat sostenible. Ni a la Xina, ni a Europa, ni a Catalunya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS