ERTOs no cobrats: El perquè
Mentre aquí ens confinàvem fa un parell de mesos, a l’altre costat de l’Oceà Atlàntic, els nord-americans començaven a tenir problemes per cobrar els ERTOs (Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació) per un problema informàtic. En concret, degut a que el sistema dels Estats Units de prestacions d’atur estava programat en un llenguatge de fa 60 anys anomenat COBOL, i aquest sistema havia col·lapsat.
Vaig escriure un parell de correus a alguns diaris alertant que potser aquest era el mateix problema que afecta al sistema informàtic de la Seguretat Social espanyola i que no permet que milers de treballadors estiguin encara ara cobrant els diners que els correspon.
Potser tothom dona per suposat que el llenguatge COBOL és el problema, la falta d’inversions, o simplement s’argumenta com a “problema informàtic” o “problema burocràtic” [Nota 1]. Des de l’ inici, el motiu de l’article és explicar què es el llenguatge COBOL i com aquest està estretament lligat amb l’economia.
COBOLiejant
El problema que ens afecta avui té el seu inici el 1959, quan un grup d’informàtics del Ministeri de Defensa nord-americà liderats per la programadora Grace Hopper creà el Llenguatge Comú Orientat als Negocis (COmmon Business-Oriented Language = COBOL, en anglès). Aquest llenguatge havia de ser la resposta al fet que fins llavors cada màquina funcionava amb el seu propi software. Imagineu-vos: Cada maleïda computador programada diferent! Quin caos! Gràcies al grup de Hopper els llenguatges s’unificaven i es passava a utilitzar COBOL per a tots els aparells. A més la manera com s’expressava el COBOL era semblant a l’anglès, i molt més simple. [Nota 2]
Amb els anys aquest llenguatge informàtic va arribar a cada regió del nostre estimat planeta, fins hi tot al petit pis de la meva àvia al Clot. Recordo jugar amb l’ordenador Commodore 64 del meu pare traient i posat cintes de casset. Evidentment el llenguatge COBOL es va massificar de tal manera que arribà als bancs, caixers automàtics, empreses, … Tothom als ’80 i ’90 l’utilitzava.
COBOL actualment
Gràcies a l’ajuda de José Luis Balcázar (Catedràtic de Ciències de la Computació de la UPC), hem contactat amb Pablo Braza, programador informàtic. Braza ens indica que aprendre COBOL avui en dia és relativament fàcil tenint cert coneixement previ en “lògica de programació”, fins hi tot ell en va aprendre en una tarda amb el seu tiet. Braza també ens indica que la programació amb COBOL és bona per processar dades en mode BATCH (Processament per lots), és a dir, sense necessitar l’ interacció d’un usuari. En paraules seves:
“Els meus programes [de COBOL] eren quasi sempre per llegir uns quants fitxers molt grans d’entrada, es feien comprovacions i càlculs per cada registre, i es gravaven fitxers de sortida […]. Quasi sempre els processos es llençaven de nit. Segur que algunes grans empreses segueixen tenint processos així: Bancs, Asseguradores, Administració pública, … .”
Perquè es funciona amb COBOL encara?
“Si algo funciona, no lo toques” ens comenta Braza. Afegeix que:
“Les empreses s’han preocupat per actualitzar l’informàtica visible, la que està davant el treballador, el client i l’usuari […]. Però els pesats processos “nocturns” de control i “tractament seqüencial” necessiten pocs canvis.” Un altre programador de COBOL, José Francisco Paramio, entrevistat a La Vanguardia senyala que el motiu principal de que encara s’usi COBOL és que la “migració de programaris” és costosa i llarga en el temps. Paramio xifra que a Espanya hi ha només entre 200 i 500 desenvolupadors de COBOL. Les feines que engloben la programació de COBOL solen ser de manteniment i en general poc inspiradores.
“Les empreses s’han preocupat per actualitzar l’informàtica visible, la que està davant el treballador, el client i l’usuari […]. Però els pesats processos “nocturns” de control i “tractament seqüencial” necessiten pocs canvis.”
– Pablo Braza
Un problema salarial
Per alguns programadors el problema és senzill: No se’ls paga prou. Als Estats Units, el salari ronda els 35.000 $ per a un programador amb 20 anys d’experiència. És per això que les empreses privades es poden permetre el luxe de pagar més al renovar el seu programari, però les institucions públiques no. De fet, al llarg del darrer mes hi ha qui se n’ha adonat que si hi haguessin eleccions telemàtiques als Estats Units funcionarien amb COBOL, i és probable que el sistema col·lapsés per les enormes quantitats de dades que s’haurien de gestionar. Mentre hom pot veure amb els ulls el deteriorament d’ infraestructures estatals, tals com ponts, carreteres, … El manteniment d’un software per a l’administració pública no és visible als ulls més que pels propis programadors. Si bé és cert que el govern dels EUA és conscient de la necessitat de modernitzar el programari escrit en COBOL, tanmateix no en prioritza l’actualització. Com veurem més tard, el mateix succeeix a Espanya.
“Les empreses privades es poden permetre el luxe de pagar més al renovar el seu programari, però les institucions públiques no.”
L’ impagament dels ERTOs
Fa un parell o tres de mesos mentre a Europa ens començàvem a confinar, als Estats Units començaven a sorgir els primers problemes d’impagament d’ ERTOs. El problema va esdevenir de domini públic quan el governador de Nova Jersey, Phil Murphy, va fer una crida a totes aquelles persones que sabessin programar en COBOL de posar-se en contacte amb l’administració. Sí, sí, l’administració pública americana buscava programadors de COBOL a la desesperada per poder fer front a l’alta demanda de persones aturades: 10 milions de persones de cop. El sistema informàtic programat en COBOL no donà l’abast i molts aturats no reberen el seu subsidi d’atur, valorat en 2,2 Trilions de dòlars. Un problema de informàtic de 2,2 Trilions de dòlars, efectivament. Makena Kelly escrivia a The Verge que hi ha 12 estats nord-americans on el seu sistema de prestacions de la Seguretat Social funciona amb COBOL encara.
Quan vaig llegir la notícia del que passava als Estats Units em vaig decidir a escriure l’article, desconeixent que la Seguretat Social espanyola al cap de poc temps podia trobar-se amb el mateix problema. La hipòtesi que els impagaments d’ ERTOs sigui degut a que el sistema informàtic de la Seguretat Social està programat en COBOL, i aquest ha col·lapsat, és una hipòtesi plausible que cobra força amb una simple evidència. Com? Doncs mirant ofertes de feina per treballar als serveis informàtics de la Seguretat Social. I Bingo! Aquí està:
A les “Prescripciones Técnicas que ha de regir para la contratación […] de los servicios de carácter informático necesarios en el servicio público de empleo estatal.” la paraula COBOL apareix en 42 ocasions. És a dir, un informàtic de la Seguretat Social ha de tenir un bon coneixement d’aquest llenguatge informàtic.
L’ article està dedicat al meu pare, antic programador de COBOL. I no hagués estat possible sense José Luis Balcazar (gran esgrimista, millor persona) i Pablo Braza.
[Nota 1]
El llenguatge COBOL, com les matemàtiques, no és el problema. El seu mal ús sí és un mal negoci. Recomano la lectura “Debunking Economics” on es fa un extens anàlisi del mal ús que hem fet els economistes de les matemàtiques.
[Nota 2]
Grace Hopper i el seu equip crearen els inicis de la distinció entre hardware i software, ja que, com hem dit, fins llavors cada màquina, o hardware, funcionava amb un software propi. A partir de 1959 el mateix software podia servir per diversos hardwares, donant més veu a la programació lliure. Com anècdota de l’importància dels nombrosos descobriments de Hopper, el 1994 es crearen les conferències Grace Hopper Celebration of Women in Computing.
eKonomicus 
One Response to “ERTOs no cobrats: El perquè”
M’ha agradat l’article perquè:
és curt.
és clar.
està reflexionat
és original
està molt ben ilustrat i referenciat.
Del que no estic del tot segur és si en lla introducció era necessari culpabilitzar ningú.
Felicitats!
Asdrúbal.