Search results for ‘Taxa Tobin’

La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea

L’anomenada taxa Tobin, ideada pel premi Nobel nord-americà James Tobin per gravar les transaccions financeres internacionals, està una mica més a prop de fer-se realitat en el si de la Unió Europea (UE). Els treballs estan tan avançats que ja sembla resolt l’escull sobre el lloc d’imposició d’una taxa que, per la seva naturalesa, afectarà en moltes ocasions a operacions transfrontereres o executades en un país diferent al dels protagonistes de la transacció. El projecte elaborat pel departament del Sr. Algirdas Semeta, comissari europeu de Fiscalitat, preveu que la taxa es liquidi en el domicili principal de les entitats financeres que participin en l’operació, amb independència de la plaça on es dugui a terme física o virtualment. Així doncs, per exemple, si un banc espanyol realitza una compravenda d’accions o bons amb un banc finlandès a la Borsa de Frankfurt, cada entitat haurà de liquidar la seva part de l’impost davant les autoritats fiscals de Madrid i Hèlsinki, respectivament. La proposta de Brussel•les evita que els recursos generats pel nou impost es concentrin en els països europeus amb més centres financers, com serien Londres, Luxemburg i la borsa de Frankfurt. Les dades manejades per la Comissió Europea indiquen que si no és fés d’aquesta manera, un impost sobre transaccions d’accions, bons i derivats financers aplicat en el lloc d’execució de l’operació reportaria a les arques públiques de Londres fins a 10 vegades més que a les franceses i cinc vegades més que a les alemanyes. La diferència seria molt menor si s’eximís de l’impost als derivats financers: warrants, futurs, …. Però la proposta de Brussel•les, segons fonts comunitàries, preveu una taxa “amb la base imposable el més àmplia possible, incloent també els derivats”. Curiosament, quedaria exempta la compravenda de divises, que era l’objectiu de la taxa Tobin original. El motiu d’aquesta exclusió seria la possible incompatibilitat de la taxa amb la lliure circulació de capitals que impera en el si de la UE.

Dels indignats a la Comissió Europea

La taxa Tobin ha passat de ser una quimera de moviments com els del 15-M (http://www.publico.es/especial/indignados/21-ideas-inspiradas-en-el-15m.php), a convertir-se en l’objecte de desig de les administracions europees. El seu enorme potencial de recaptació ha desencadenat ja una lluita sobre la destinació d’uns ingressos que podrien oscil•lar entre 20.000 i 150.000 milions d’euros. La proposta que la Comissió Europea aprovarà en les pròximes setmanes advoca per destinar aquests recursos al pressupost comunitari, una possibilitat que no compta amb massa adeptes a les capitals europees. Per intentar guanyar suport, Brussel•les oferirà als Governs la possibilitat de gravar les transaccions amb una taxa superior a la mínima (del 0,1% i 0,01% per als derivats) i quedar-se amb els ingressos addicionals. París i Berlín semblen més aviat partidaris de que la taxa vagi a parar a les arques nacionals.

Informació complementària:

(1) Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin – eKonomicus – 21/07/2010

https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/

(2) 21 ideas inspiradas en el 15-M (punt nº20) – Público – 05/06/2011 – Pere Rusiñol

http://www.publico.es/especial/indignados/21-ideas-inspiradas-en-el-15m.php

Anuncis
Read article

El”Sí” d’Irlanda al “Tractat d’Estabilitat Europeu”

Aproximadament milió i mig d’irlandesos acudiren la setmana passada a les urnes en el referèndum sobre el pacte fiscal de la Unió Europea. La meitat dels votants van decidir quedar-se a casa, acovardits sobretot per la pluja. Finalment, però, i contra alguns pronòstics s’aprovà per un 60% l’anomenat “Tractat d’Estabilitat”. El 40% per cent dels “nos” van procedir, sobretot, dels barris de la classe obrera, que, segons els sondejos, han perdut la confiança en el Partit Laborista, soci minoritari de la coalició, i es decanten ara pel Sinn Féin. El partit polític de Gerry Adams, en el seu moment considerada braç polític del ja inactiu IRA, se situa per primera vegada en la història de la república com a segona formació més popular. No es pot negar, però que un dels factors clau ha vingut des de fora d’Irlanda amb l’aparició del president de francès, François Hollande, que demana una reforma del pacte que inclogui mesures de reactivació econòmica. El “Sí” irlandès tindrà repercussions sobre el vell continent, donant un nou impuls a les mesures d’austeritat de la cancellera Angela Merkel. A Alemanya, l’oposició al Bundestag, parlament alemany, ha condicionat el seu suport al citat “Tractat d’Estabilitat Europeu” a la implantació d’un impost a les transaccions financeres, és a dir, algun tipus de taxa Tobin[1].

El resultat del referèndum a Irlanda, únic país que ha sotmès el pacte a consulta popular, és especialment rellevant per al suport que suposa un alleujament per al mateix primer ministre, Enda Kenny. Un rebuig hagués posat al seu Govern en una difícil situació, ja que el país no hauria pogut accedir als fons del Mecanisme Europeu d’Estabilització Financera (MEEF), dotat en l’actualitat amb 700.000 milions d’euros. “Aquest pacte no resoldrà tots els problemes, però estableix les bases per assegurar la recuperació de l’economia”, va assegurar Kenny. El pacte de disciplina fiscal, subscrit el passat 2 de març pels 25 líders de la Unió Europea (UE), tots excepte el Regne Unit i la República Txeca, obliga els països signants a introduir en les seves constitucions un límit del dèficit al 0,5% del PIB i , a més, preveu sancions gairebé automàtiques per als països que superin el llindar del 3% del PIB.

Informació complementària:

(1) Sinn Féin – http://www.sinnfein.ie/

(2) Del pacient irlandès al sacrifici irlandès

https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/

(3) El rerefons de la crisi econòmica d’Irlanda

https://ekonomicus.com/2010/09/13/el-rerefons-de-la-crisi-economica-d%E2%80%99irlanda/

[1] A eKonomicus hem tractat en diverses ocasions el concepte, el perquè i les repercussions de la implantació d’una taxa a les transaccions financeres, proposada ja el 1978 pel premi Nobel d’Economia James Tobin.

La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea

https://ekonomicus.com/2011/09/29/la-taxa-tobin-dels-indignats-a-la-comissio-europea/

Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin

https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/

Read article

Els Banksters i la fixació de l’Euríbor

“Si mantens 6s [en referència a l’índex Libor JPY a 6 mesos] sense canvis avui… Fotrem un gran negoci junts … Com 50.000, el que sigui … Necessito que el mantinguis el més baix possible … si ho fas … et pagaré, ja saps, 50.000 dòlars, 100.000 dòlars … el que vulguis … Sóc un home de paraula.” Es tracta d’una conversa mantinguda entre un banquer d’UBS i un agent financer britànic el 18/09/2008.

Read article

Per què el Regne Unit va refusar una major integració europea? Cameron i les salvaguardes britàniques (II)

El primer article d’aquesta sèrie, dedicada a analitzar el per què de la decisió que va prendre David Cameron a la darrera cimera europea, detallava les condicions el primer ministre demanava a canvi d’acceptar les propostes alemanyes i franceses.

Què té la City de Londres que aixeca tanta passió?

Les condicions de salvaguarda britàniques (consultar aquí) poden ser més acceptables o menys, però el fet substancial és que totes giraven entorn de la defensa de la City de Londres, un dels principals nuclis financers del món. El que el primer ministre britànic buscava amb això era mantenir la posició actual de Londres davant altres centres en alça com Frankfurt o París i, a la vegada, evitar que perdés competitivitat davant possibles onades regulatòries al sector dels serveis financers. L’editorial de la institució londinenca Chatham House ho resumia perfectament el mateix dia de la cimera: “Cameron va insistir en proteccions específiques per la City, (…) de manera que buscava protegir la seva capacitat per liderar la natura de les futures reformes en aquest sector tan central per la seva economia”.

No en va, el sector financer britànic representa el 10% del producte interior brut (PIB), el 11% dels ingressos fiscals del govern, el 3% del superàvit comercial i el 7% dels llocs de treball de tot el país.

Accedeix a eKonomicus per seguir llegint.

Read article

Números previs

DARRER EXEMPLAR DE LA REVISTA (ISSN 2014-1769) Descarregueu-vos la ‘Revista eKonomicus’ editada en PDF dels mesos de Desembre ’11 i Gener ’12. eKonomicus edita mensualment la seva publicació digital, la Revista eKonomicus, on es presenten tots els articles publicats durant el mes vigent. Els continguts més destacats són els següents:…

Read article