Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de focuseuropa

EKparlament2

1979: Les primeres eleccions europees en context

La d’enguany serà la setena vegada que els ciutadans europeus acudirem a les urnes per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Aquesta institució va néixer el 1958 com una assemblea comuna entre les tres Comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA); la Comunitat Econòmica Europea (CEE); i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els membres eren 142 delegats del cada parlament estatal; fins el 1979, no van agrupar-se en partits europeus supranacionals com els coneixem actualment. Des dels anys cinquanta, els estats membres havien anat cedint sobirania a les institucions comunitàries sense participació directa per part dels ciutadans. Al llarg d’aquest article coneixerem el context històric, i sobretot econòmic, que va convèncer a les elits europees que calia acostar les institucions a la ciutadania, aportant així el valor democràtic que li mancava a la CEE.

El Dr. Blanchard a l'auditori de "La Caixa" el passat 17 de setembre.

Dr. Olivier Blanchard: reflexions des de la trinxera

“Era bonic, però no era correcte”.

Amb aquesta frase el Dr. Olivier Blanchard (Amiens, 1948) va sentenciar la política econòmica errònia que va conduir a la crisi financera actual. Van ser uns anys, els de finals de la década dels 90 i principis dels 2000, en què es seguí la dinàmica d’un objectiu – un instrument (“one target-one tool”); una visió definitivament massa simplista, que va caure pel seu propi pes juntament amb Lehman Brothers el setembre del 2008.