Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de Guifré Ballesté

Les Superilles (I): Urbanisme

La idea de les Superilles prengué volada quan el 1987 Salvador Rueda, cap tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, va proposar reorganitzar la ciutat en les anomenades Superilles. Un error que es sol cometre és que l’explicació genèrica de la Superilla sempre s’ha fet amb l’Eixample com a base, però el pla és aplicable a tota la ciutat. Des de llavors aquesta proposta ha seguit present en totes les administracions polítiques de l’Ajuntament, i s’ha anat aplicant en funció dels interessos de l’equip de mobilitat de cada govern.

Anuncis

Entrevista a Alejandro Estruch (III): Com s’explica la crisi econòmica a la Universitat?

eKonomicus: Ens agradaria saber com s’explica la crisi econòmica a la facultat, si és que s’explica.

Alejandro Estruch: Jo els hi explico. Començo el curs fent una sessió d’una hora i mitja on els faig una conferència que vaig preparar perquè un dia me la van demanar, i fins hi tot la vaig cobrar. Els parlo de la crisi com de La Tormenta Perfecta: Quatre o cinc coses que cadascuna d’elles individualment en cap cas podrien provocar una crisi, però que si s’ajunten totes munten aquesta Tormenta Perfecta. És la idea dels incentius, és a dir, si mires les conductes que van provocar la crisi, tothom va fer el que racionalment havia de fer. La crisi comença per una forta baixada dels tipus d’interès als Estats Units (EUA) com a conseqüència de la crisi de les “Punt Com”, Alan Greenspan (en aquell moment president de la Reserva Federal (FED)) diu: “S’està enfonsant el NASDAQ [Borsa de Valors d’empreses electròniques dels EUA] i això abans o després es transmetrà al Dow Jones [principal índex borsari nord-americà] i se n’anirà tot “a fer punyetes””.

[…]

Entrevista a Alejandro Estruch (II): Keynes, Deirdre McCloskey i “El Topo”

L’ Alejandro Estruch és professor de Política Econòmica Espanyola i de la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses. Certament, l’Alejandro és un Mestre de la Paraula: recordem que havia estat al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El País, El Periódico, etc.

Entrevista a Alejandro Estruch (I): Les eleccions franceses i el populisme

L’ Alejandro Estruch és Professor de Política Econòmica Espanyola i la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això, que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses, i és que l’Alejandro és un mestre de la paraula: Recordem que havia estat tertulià al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El Pais, El Periódico, etcètera.

“Peix al cove” i “peix al rostoll”

Ha canviat la Generalitat la forma de negociar el finançament amb el govern central des de l’arribada de Puigdemont / Junqueras? L’objectivitat del tema és escassa, i per tant, les dades a consultar també. Hem intentat fer una recopilació de reflexions que exposin el canvi (o no) de tendència negociadora amb el govern del Partit Popular, ara en minoria…

Història de Vladimir Putin (fins 1999)

Nascut a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 1952, Vladimir Putin és una de les persones més influents del món. La vida d’aquest fill únic de pare invàlid és una peripècia, segurament per a molta gent desconeguda. Al llarg del 2010 vàrem publicar un seguit de quatre articles dispersos sobre qui és en realitat l’actual President rus, que ara hem intentat recopilar en un de sol.

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.