Entrades de eKonomicus

#VolkswagenScandal, o com tenir a vint-i-vuit països ben preocupats

Un cop destapat el #VolkswagenScandal el Congrés nord-americà va citar a declarar al màxim responsable de l’empresa al país i aquest va reconèixer el que era: un frau. Volkswagen ha estat venent uns cotxes amb certificat ecològic i d’eficiència que es va atorgar sota premises falses. A més, els venia a un preu atractiu gràcies a una bonificació fiscal, un incentiu de l’Estat. Els legisladors americans no només volen multar per a compensar els beneficis il·lícits i el cost a l’erari públic, sinó que estan disposats a exigir responsabilitats penals per als màxims responsables de Volkswagen. Sembla lògica la resposta, oi? No, pels vint-i-vuit països de la Unió Europea l’escàndol ha estat rebut igual que un tret a la cama. La diferent reacció a banda i banda de l’Atlàntic dóna per a algunes reflexions en “política industrial”.

Si l’austeritat no funciona, és a tot arreu o és només a Grècia?

Cada bàndol pro- i anti-austeritat té els seus aparadors. Letònia és presentada com un cas d’èxit que ha pogut entrar a l’euro després de capgirar de dalt a baix el sector públic. A l’altra banda, òbviament, hi ha Grècia, amb tal magnitud de destrucció de riquesa. Per tant, on és el problema? En l’austeritat o en Grècia en sí mateixa? És a dir, el tema és veure si l’austeritat no funciona per regla general o bé si només és a Grècia on no ha funcionat. Unes paraules clau que farem servir per a discutir tot això: multiplicadors fiscals i institucions.

El paradigma de l’austeritat, imbatut

Les condicions del nou rescat a Grècia impliquen, a la pràctica, una expansió de les mesures d’austeritat i reformes liberalitzadores. Quan tothom es pensava que el paradigma de l’austeritat estava ferit de mort desprès del referèndum grec i un nou model emergeria, s’ha acabat per imposar de nou davant la incapacitat de formular una alternativa tangible. Definitivament, la batalla d’idees s’ha perdut.

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?