Rússia juga amb foc

S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?

El dilema Estat-Inversor que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. Les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

La Xina, cada cop menys amable amb les empreses occidentals

“Beijing s’ha tornat menys oberta envers les empreses estrangeres, exposant-les cada cop més a costoses multes, prohibint les fusions empresarials, rebutjant les seves peticions de llicència per a operar i, darrerament, detenint i deportant els seus directius”. Així defineix un article recent al Foreign Affairs el nou clima empresarial a la Xina. S’acusa a les empreses de fixar preus, d’abús de poder a costa dels consumidors, fins i tot de soborns com en el recent cas de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline. Totes aquestes accions contra interessos empresarials simplement són conseqüència de la posada en marxa de les lleis de defensa de la competència com a tota economia capitalista normal? O bé es tracta d’un intent de les autoritats xineses per a intervenir a l’economia i protegir les empreses xineses de la competència occidental al seu propi territori?

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana

A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.

Pinzellades sobre la batalla per l’Irak: més enllà del conflicte sectari

El conflicte actual a l’Irak és complex. Tot s’ha esdevingut de manera tan inesperada que no és fins ara, més de dos setmanes desprès que el país tornés a ocupar portades, que es comencen a contestar els “per què” i a entendre la magnitud del problema. Alguns punts, però, romanen borrosos en el discurs que s’està formant al voltant del conflicte: des dels actors involucrats en el conflicte fins al rol de les faccions religioses. A través de les conclusions d’un acte sobre Irak a la Chatham House, es poden extreure alguns punts que poder ajudar a aportar més concisió per a explicar el conflicte.

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?

Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.