Entrades de Roger Guiu

Matteo Renzi, què aportaràs de nou a l’economia italiana?

En política, les terceres vies han sorgit com a resposta per a frenar la caiguda electoral de l’esquerra tradicional. Mantenen una agenda compromesa amb reconstruir el servei públic desatès per governs més conservadors, però sense enfocar-se massa en criticar la desigultat o la concentració de capital privat. Hi trobem el Nou Laborisme britànic de Tony Blair, el Neue Mitte alemany de Gerard Schröder, potser els darrers anys de Zapatero. Matteo Renzi és el darrer exponent europeu d’aquesta tendència. Serà el futur Primer Ministre d’Itàlia si aconsegueix formar govern aquest dilluns, desprès d’haver fet caure el govern d’Enrico Letta amb un “gràcies pels serveis prestats”. La tercera via de Renzi aixeca interès, ja que s’espera que comporti algun viratge en la forma de portar l’economia a Itàlia. Aquests són els seus tres punts d’acció.

Anuncis

Pot ser el Marroc un model de revolta àrab a imitar?

L’expressió “primavera àrab” ha servit per donar un nom comú a tota l’onada de revoltes i canvis que ha sacsejat l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica des de 2011. Però mirant país per país en deteniment, podem dir que ha estat un fenomen força heterogeni on, a cada lloc, la confrontació entre població i règims ha fet ús de mitjans força diferents -i també han tingut éxits diferents. Vist ara tot el procès amb tres anys de perspectiva, és possible considerar un dels països com a “model de revolta” a seguir per als altres? Alguns analistes en mitjans internacionals lloen el cas de Marroc per haver obtingut canvis polítics graduals a un cost econòmic i humà molt baix. eKonomicus ha consultat dos experts en la regió, Pol Morillas (IEMED) i Jordi Quero (UPF), per a posar el cas de Marroc en perspectiva i entreveure si realment aquest model té avantatge davant els altres. […]

Ucraïna, atrapada entre dos mons

Quan tot just es compleixen nou anys de l’anomenada “revolució taronja”, Ucraïna torna a estar a l’ull de l’huracà. Més enllà del soroll i de l’atenció mediàtica que generen les grans mobilitzacions, la realitat ucraïnesa i els factors que han motivat tant la decisió del govern de suspendre les negociacions amb la UE com les posteriors protestes són d’una complexitat molt sovint no tingudes en compte. Abel Riu, politòleg especialitzat en relacions internacionals a l’antiga òrbita soviètica, ens presenta la realitat que envolten aquests fets i ens ajuda a interpretar el camí que agafa aquest país.

Revolució laboral a la Península Aràbiga: expulsió d’immigrants i risc de col·lapse

Amb les revoltes als països àrabs, els governs de la regió han après que han de donar prioritat a la creació d’ocupació per a la població juvenil si no volen enfrontar-se a manifestacions que portin a potencials revoltes. Amb un atur juvenil del 30% i una població majoritàriament jove, la monarquia de l’Aràbia Saudita n’és conscient. Per això porta mesos implementant un sistema de quotes que busca substituir mà d’obra estrangera per treballadors de nacionalitat saudita (un pla que anomenen nitaqat), alhora que augmenten la pressió sobre la gran massa d’immigrants irregulars dins el regne. Tot plegat porta a una cadena de successos potencialment disruptius: molts negocis s’han vist paralitzats davant la incapacitat d’utilitzar mà d’obra estrangera, molts immigrants han intentat regularitzar-se però han vist com empitjoraven les condicions laborals, i molts altres fugen o han estat expulsats, traslladant la pressió als seus països d’origen que depenen de les remeses i no tenen capacitat per absorbir tanta població.

Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (III): creixement a base de deute

El creixement de la regió a penes ha patit per la crisi financera d’Europa i dels Estats Units; tot al contrari, s’han beneficiat de l’arribada massiva de capitals estrangers àvids per a invertir-hi. Agafant un cas particular, Tailàndia ha registrat un espectacular increment del PIB del 18% aquest passat 2012. Però aquest article analitza l’altra cara de la moneda: el creixement de Tailàndia ha vingut acompanyat d’un augment descontrolat del deute privat. Sembla que és la tònica a tota la regió.

Veneçuela post-eleccions: l’Autoritat Electoral generalitzarà l’auditoria de la votació presidencial

Col·laboració de Diego Moya-Ocampos –Tibisay Lucena, cap del Consell Nacional Electoral, ha anunciat una generalització de l’auditoria de la votació realitzada el passat 14 d’abril. És a dir, s’auditarà el 46% restant de les urnes que no es van auditar ja el mateix dia de les eleccions. Tècnicament, però, només inclourà una “mostra”. A més, el govern és capaç d’exercir, entre bastidors, un fort control sobre aquesta nova auditoria i, per tant, una decisió que pugui alterar el resultat de les eleccions en favor del líder opositor Henrique Capriles és molt poc probable. Les protestes podrien ressorgir si les inconsistències subratllades per l’oposició són ignorades durant l’auditoria, o bé si apareix noves evidències d’un comportament esbiaixat per part de la CNE, o bé si Capriles no acceptés el resultat del recompte i suggerís de nou un frau electoral. La investidura de Nicolás Maduro ahir mateix va estat acompanyat durant tot el dia de protestes amb soroll de casseroles.