Entrades de Mireia Borrell Porta

El gran repte Europeu: els populismes

‘Els Britànics ja n’hem tingut prou d’experts’. La cèlebre frase pronunciada per Michael Gove, membre del partit conservador britànic, il·lustra la divisió de la societat britànica entre aquells que veuen el Brexit com un moviment populista, excloent i aïllacionista, i aquells que el veuen com un moviment de la ‘gent del carrer’, la que pateix els errors dels experts i dels buròcrates europeus en matèria econòmica i d’immigració…

Qui crea diners a l’economia?

Qui crea diners en l’economia? La primera idea que ens ve a la ment és “el Banc Central”. Aquesta resposta és correcta, però al mateix temps incompleta. Tal i com explica el Banc d’Anglaterra en una sèrie d’articles recents els bancs comercials “creen diners” constantment i a grans quantitats. Aquest fet genera preguntes de tota mena: com creen realment diners els bancs comercials? És el que expliquen els llibres d’economia del tot acurat? Quins són els límits a la creació de diners? Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques de permetre que la creació de diners estigui parcialment en mans de bancs comercials?

La independència dels bancs centrals: un dogma qüestionable

S’argumenta sovint que el control de la inflació ha d’estar allunyat de pressions polítiques per tal d’evitar que els governs la utilitzin com a instrument electoralista, fent baixar els tipus d’interès i augmentant l’oferta de diners, decisions que comporten un increment del la inflació a llarg termini. Per tant la solució passa per despolititzar el control de la inflació, delegant-lo als bancs centrals, que gaudeixen d’una elevada independència dels òrgans polítics. Els defensors d’aquesta mesura creuen que donada la complexitat tècnica del control de la inflació, la despolitització permet deixar la política monetària en mans d’experts econòmics que utilitzen criteris políticament neutrals que augmenten la credibilitat de la política monetària al mateix temps que la fa més efectiva. Segons alguns acadèmics, però, aquest argument té alguns punts febles que en qüestionen la seva validesa.