Entrades de mgekonomicus

Denuncia de frau electoral a Ucraïna i el llegat de la ”princesa del gas”

El passat 28 d’octubre es van celebrar les eleccions legislatives a Ucraïna. Els resultats d’aquestes eleccions no van ser sorprenents ja que els sondejos realitzats abans dels comicis i a peu d’urna donaven una àmplia victòria al partit governant – Partit de les Regions – liderat pel president ucraïnès Victor Yanukovich. Nombrosos observadors internacionals van vigilar el desenvolupament d’aquestes eleccions i d’acord amb el comunicat oficial emès per ells la nit del diumenge 28 d’octubre els comicis van transcórrer correctament i van ser nets i justos. Això, però, no va desanimar al principal partit d’oposició Batkivshina (la Pàtria) liderat per la ex primera ministra Yulia Tymoshenko, a denunciar els resultat de les eleccions com no legítims per el frau i falsificació del vot.

Anuncis

Xangai s’enfonsa

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu, i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques del sòl xinès, i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer. Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix entorn del 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.

Rússia a l’OMC: Com les relíquies de la Guerra Freda poden ajudar als exportadors europeus i asiàtics.

A vegades, la falta d’agilitat per adaptar-se a les noves circumstàncies i l’afany de seguir capficat amb una idea fixa que hom pensa que va funcionar i, per tant, funcionarà per sempre més, pot perjudicar els que s’amoïnen i beneficiar als qui són més flexibles i s’adapten a la nova realitat. Un exemple d’això es la reacció dels Estats Units d’Amèrica a la incorporació de Rússia a l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Després d’un llarg procés de negociacions, el 22 d’agost del 2012, Rússia es va convertir en el membre 156 de l’OMC obrint al món el seu mercat de més de 140 milions de consumidors. El camí cap a l’adhesió – que ha durat casi dues dècades – no ha estat fàcil. El procés es va iniciar l’any 1993 i s’han necessitat 31 reunions del Grup de Treball per fer possible l’entrada d’aquest país a l’OMC. Durant el procés de negociació, les autoritats russes van haver de tancar 30 acords bilaterals sobre l’accés al mercat de serveis i 57 sobre l’accés als mercats de mercaderies. Paral·lelament a aquest esforç institucional, el Kremlin es va veure obligat a enfrontar-se amb partits de l’oposició – particularment el partit comunista – contraris a l’entrada del país a l’OMC. Fins i tot, hi va haver l’intent de recórrer la inclusió de Rússia a l’OMC davant del Tribunal Constitucional.

Constel·lacions marítimes

Generalment, diem que el mar és blau pel reflex del cel; així doncs, poden les rutes marítimes recordar-nos a les constel·lacions?

L’article acadèmic dels espanyols Carlos Pais, Mª Jesus Freire i Fernando Gonzalez-Laxe intenta resoldre aquesta qüestió. Gràcies a la recollida de dades de coordenades geogràfiques i rutes marítimes des de 2008, els autors del treball utilitzen algoritmes matemàtics per convertir les distàncies geogràfiques en econòmiques. La localització en un mapa de punts, ajuda a diferenciar els principals nodes de transport de mercaderies. Aquestes relacions coincideixen amb el gràfic facilitat pel Banc Mundial que recull els principals ports de contenidors l’any 2008-2009 i on la gran majoria són asiàtics, excepte el darrer, Rotterdam, l’únic europeu.

Retorn al patró or?

A partir de l’article escrit per Adrià Rodriguez, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com). El retorn al patró or va ser una de les principals propostes…

El transport i el corredor mediterrani: elements per a sortir de la crisi

El fenomen de la globalització ha generat que en els últims anys el comerç internacional hagi crescut de forma espectacular. La necessitat del moviment de matèries primeres i béns finals per satisfer la demanda creixent implica que les indústries busquin àrees on els seus costos de producció siguin menors, és a dir, unes millors comunicacions de transport. La relació entre el transport i l’activitat econòmica fa que la inversió en infraestructura de transport sigui un factor clau pel creixement econòmic.