Els Fluxos Financers Il·lícits provinents de l’Àfrica no permeten el desenvolupament del continent

Àfrica perd més de 50 Bilions de dòlars cada any. Es tracta de transferències il•legals provinents d’entramats fraudulents d’empreses i multinacionals destinades a l’evasió impositiva en els països més pobres del planeta. D’aquesta manera es facilita i s’impossibilita que molts projectes de desenvolupament es duguin a terme, si més, això és el que es denuncia des de moltes Organitzacions no Governamentals (ONG’s). Segons l’Unió Africana (UA) , l’import de les transferències il•legals s’ha triplicat des del 2001, quan es varen defraudar uns 20 Bilions de dòlars.

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana

A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.

Sobre les taronges de Botswana i el seu comerç

El govern de Botswana va confirmar el mes passat l’entrada en vigor de restriccions a la importació de taronges com una mesura destinada a protegir als productors locals. El ministeri d’Agricultura del país africà ho justifica, segons diu textualment “per a promoure l’increment de la producció de les fruites en el mercat de l’Àfrica meridional”. I és que durant anys, Botswana ha estat depenent en gran mesura de la seva veïna Sud-àfrica per a suplir el consum nacional de cítrics i fruites sobretot. En total, es gasten uns 17 milions d’euros anuals en l’importació d’unes 35.000 tones de fruites i verdures, adreçades a complementar les 41.000 tones de la producció local.

La paradoxa africana: origen i final de l’alta tecnologia

En les últimes dècades les noves tecnologies han revolucionat la vida quotidiana dels països desenvolupats. La majoria de la població del món occidental disposa d’ordinador, telèfon mòbil o televisió, situació que contrasta amb la resta del món. Una manera d’observar la distribució geogràfica de l’ús d’aquestes tecnologies és analitzant el percentatge d’usuaris que utilitzen Internet. Com es pot observar al gràfic següent i segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU- Sigles en anglès) Camerún i Índia son els paísos que presenten uns percentatges menors. En canvi Europa i Estats Units són els que presenten valors més alts.

No obstant, és curiós com les noves tecnologies no existirien sense l’Àfrica. Els components essencials que permeten el seu funcionament neixen i moren al continent més pobre del planeta.

Oligopolis a Angola

Si parlem de creixement econòmic al Brasil hem de parlar del sector de la construcció, però no només localitzat al Brasil, sinó a altres punts del planeta. Aquest país sud-americà ha fet de les grans obres d’infraestructura un camí propi per a l’expansió internacional de la seva economia i sobretot de la seva influència. A Angola, antiga colònia portuguesa, és on més sobresurt el paper de les constructores brasileres. El país africà és un gran dependent de les exportacions petrolieres i té una alta corrupció, en un ambient on costa discernir les fronteres entre els interessos públics i els privats. Analitzem el cas de la Companyia de Bioenergia d’Angola.

Les inversions xineses – Especial Etiòpia (II)

Dins d’Àfrica, el model econòmic d’Etiòpia era i és encara força singular. Es tracta d’un capitalisme proteccionista, on l’estat manté el control del sector de les telecomunicacions i prohibeix l’entrada als bancs estrangers. Aquest tipus d’enfocament econòmic li va fer guanyar a Meles l’afinitat de la Xina. Entitats bancàries i empreses d’aquest gegant asiàtic van finançar la construcció de carreteres i preses etíops[1]. I segons un informe del Fons Monetari Internacional, les firmes xineses són atretes per la mà d’obra barata etíop, les grans porcions de terra i un creixent mercat de consumidors de 94 milions d’habitants.

Un nou escenari després de la mort de Meles – Especial Etiòpia (I)

La mort de Meles Zenawi, que va liderar Etiòpia durant 21 anys, va generar incertesa en una de les nacions no petrolieres de més ràpid creixement d’Àfrica, la qual cosa podria frenar les inversions. Meles, president entre 1991 i 1995 i primer ministre des de 1995 fins a la seva mort l’agost passat, considerava que les inversions estrangeres directes (IED) eren la clau per al desenvolupament del seu país.

El seu enfocament va permetre que l’economia etíop deixés de ser completament dependent de les exportacions de matèries primeres agrícoles per passar a desenvolupar una indústria pròpia. Segons el Banc Nacional d’Etiòpia, les IED en aquest país van passar de 150 milions de dòlars el 2005 a 1.100 milions el 2010. En general, el govern de Meles canalitzava les inversions en sectors orientats a les exportacions, com la floricultura, l’horticultura, els tèxtils i els cuirs.