Posts from the ‘– Àfrica’ category

Els països que compren altres països

Els països que compren altres països

Els últims anys s’han disparat la compra de terres a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina per part d’empreses i particulars estrangers. Per a la majoria de la població aquests fets són desconeguts i en molts casos no se’ls para molta atenció, perquè se’ls considera aïllats. Però quins han estat els factors que han propiciat aquesta tendència que amenaça ara l’autosupremacia?

1.- En la Unió europea (UE), a partir de l’any 2015 serà obligatori l’utilització del 10% de biocombustibles per al transport, fet que ha propiciat la compra de terres a l’Àfrica. (http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001)
2.- El sistema de producció intensiva d’aliments: grans hectàrees i fèrtils per al conreu també n’és un bon causant.
3.- L’escassetat d’aigua en alguns països del Golf Pèrsic.
4.- L’augment de la població, sobretot en alguns països asiàtics com Corea del Sud (el major comprador a nivell mundial amb 2,3 milions d’hectàrees). (http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html)
5.- La simple especulació per l’escalada de preus.

La majoria d’iniciatives per a comprar aquests terrenys, ja siguin persones físiques, empreses ó estats, afirmen que generen llocs de treball a la regió i que només compren terrenys abandonats, però la realitat és que els camperols i camperoles d’Àfrica ó d’Amèrica Llatina es veuen privats del seu principal, i en molts casos, la seva única font de suport de vida, obligant-los a emigrar a les ciutats. I és que Àfrica és, com diuen en castellà, BBB (Bona, Bonica i Barata). Bona terra no contaminada per pesticides i adobs químics, preus increïbles per a milions d’hectàrees de camp cultivable, governs corruptes que accepten posar en perill la seguretat alimentària de la seva població i a més, mà d’obra barata, per no dir regalada, creen un marc perfecte per a aquestes qüestionades negociacions. Trobem nombrosos exemples, entre els que m’agradaria destacar:
– Etiòpia: On el govern ha ofert tres milions d’hectàrees de la seva terra més fèrtil a països desenvolupats i alguns dels individus més adinerats del món perquè exportin aliments a les seves pròpies poblacions. La dada paradoxal és que en aquest país 13 milions de persones viuen en situació de crisi alimentària, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’Agricultura (FAO per les seves sigles en anglès). Tot i això, ni tan sols les àrees protegides estan fora de perill, com el Santuari de Elefants de Babil, venut en un 87% del seu territori a un inversor europeu.

– Tanzània: On segons la FAO, milers d’agricultors que conreen arròs i blat de moro estan sent expulsats d’extenses àrees de terra fèrtil perquè corporacions occidentals estableixin les seves plantacions de biocombustibles.

– Zàmbia: El cultiu d’una varietat de figuera, no apte per al consum humà anomenat jatrofa, mostra tal augment de les seves plantacions que nombrosos inversors subscriuen contractes per 30 anys de durada. Aquesta planta s’està conreant també a Togo, Ghana, Senegal, Mali, Costa d’Ivori i Níger.

– Senegal: Els cultius per a combustibles ocupen avui un lloc destacat en el programa governamental de renovació agrícola d’aquest país.
– Ghana: On les grans companyies planegen plantar un milió d’hectàrees de l’anomenada jatrofa amb el suport del govern. El problema de la jatrofa és que no es menja, i per tant, els monocultius de plantes per a biocombustibles tampoc solucionen els problemes d’alimentació de les poblacions locals. Així que el fons la qüestió és que aquesta nova estratègia mundial d’acaparament de terres a l’Àfrica està provocant ja un increment de la inseguretat alimentària al continent i un elevat risc que s’incrementin la pobresa i la fam a la regió.
El responsable del Departament de Medi Ambient i Recursos Naturals de la FAO, Alexander Mueller, subratlla com “Els nous reptes per a la inseguretat alimentària mundial i les inversions globals han de ser abordats a través d’una adequada regulació i amb polítiques agrícoles i alimentàries ben fonamentades. Seria útil desenvolupar directrius per a la governança de la terra, o un codi que reguli les inversions internacionals, amb la finalitat de facilitar la presa de decisions.”

Agraïments:
Albert Feliu i Soler

Informació Complementària:

(1) Se dispara la compra de tierras en África – Veterinarios sin Fronteras – 06/04/2010

http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001

(2) Países asiáticos compran tierras agrícolas por todo el planeta – Soitu – Piedad Martín – 17/03/2009

http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html

La fi de Gaddafi paralitza la política “neocolonial” líbia de seguretat alimentària

Amb la finalitat de garantir un cert subministrament estable de productes alimentaris i alhora d’assegurar-se certa protecció davant la dramàtica fluctuació dels seus preus, alguns governs elaboren estratègies que, a vegades, poden ser certament perverses. No només això, sinó que poden arribar fins al punt de rebre el qualificatiu de “neocolonials”. S’han arribat a qualificar així perquè consisteix en què governs estrangers comprin o arrendin grans extensions de terra fèrtil als governs de països de renda molt baixa, amb l’objectiu de cultivar aliments que després seran transportats als mercats dels països inversors. L’estratègia recorda molt a la aplicada en l’apogeu de les repúbliques bananeres.

Aquest és el cas de la política alimentària que ha estat dissenyant el govern de Gaddafi durant els darrers anys i, com ell, molts dels governs de països “nous rics”, com la Xina i les monarquies de la península Aràbiga. Són països amb molta disponibilitat de capital i on la seva prioritat per mantenir l’estabilitat és fer front a problemes futurs de superpoblació (cas de la Xina) o bé d’escassetat de recursos hídrics i terra fèrtil (cas de Líbia, Aràbia Saudita, Qatar i etcètera, on han d’importar fins al 90% dels aliments consumits al país en alguns casos).

Continuar llegint.

Les propostes oblidades de Hong Kong 2005

Ja fa gairebé sis anys que en la reunió ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Hong Kong, se’ls va assegurar a molts països en víes de desenvolupament (PVD) que els seus productes industrials podrien ingressar als mercats de les nacions riques lliures d’impostos i de quotes. A més, per als quatre productors de cotó més pobres de l’Àfrica occidental: Benín, Mali, Txad i Burkina Faso, se’ls va prometre que es retallarien els subsidis cotoners dels països rics, especialment els dels Estats Units, que distorsionen el mercat internacional i juntament amb Brasil ocasionaren una “guerra” per al control d’aquest mercat el mes d’abril de l’any passat. Les negociacions comercials de Doha van començar el 2001 amb l’objectiu dereduir les barreres comercials internacionals. Però això no ha estat així. Als “daridra narayans”, terme encunyat per Mahatma Gandhi per a definir als “més miserables”, del règim comercial mundial se’ls va assegurar una i una altra vegada que les seves demandes serien tractades en cada reunió ministerial. Lamentablement, hi ha seriosos dubtes que aquestes promeses siguin ateses en la vuitena reunió ministerial de l’OMC el proper mes de desembre.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/25/les-propostes-oblidades-de-hong-kong-2005/

Preocupació per la pujada dels preus dels aliments

Nou article al blog d’Economies Desordenades, del diari ARA.

“El món està sortint d’una crisi, la financera i econòmica, però ens hem d’enfrontar a altres riscs i tumultuosos canvis: els alts i volàtils preus dels aliments”, va indicar ahir Robert Zoellick, president del Banc Mundial, que demanarà que el tema dels aliments es posi al capdavant de les discussions que celebraran aquesta setmana a Washington els representants de 187 països. La situació és preocupant, ja que els preus dels aliments ja s’han situat al mateix nivell que van aconseguir el 2008, quan es va registrar el seu màxim històric. En concret, el Sr. Zoellick ha assegurat que en l’últim any els preus dels aliments es van incrementar un 36% i ha instat a que s’adoptin polítiques que redueixin la pressió en els mercats mundials d’aliments.

Un dels temes centrals de la cimera serà aquesta pujada general de preus a nivell mundial, pressions inflacionistes, que enfronten alguns països emergents que presenten riscos de sobreescalfament[1] en les seves economies i el pes del deute que afecta a diverses nacions d’Europa[2]. Segons les xifres de Zoellick, de moment provisionals, “Cada minut, 68 persones al món se sumen a la llista dels que pateixen fam”. ”Ens estem centrant també en la reunió del Grup dels 20 (G-20) més tard aquest any, a actuar ara i posar el tema dels preus dels aliments primer (en les seves discussions)”, va reiterar.

Per seguir llegint:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/04/14/preocupacio-per-la-pujada-dels-preus-dels-aliments/

Ben Ali, Mubarak, Gaddafi?

La dissidència interna de ministres, diplomàtics i de pilots d’avions que es van negar a bombardejar a la població civil està produint un debilitament del règim libi de Muammar al-Gaddafi, que s’aferra al poder mitjançant la sagnant repressió, amb més de 250 morts, de moment. L’ONU ja ha qualificat els atacs contra la població desarmada com a “crims contra la humanitat”. Serà el presient libi el proper en caure?

És curiós observar com la televisió estatal líbia ha tractat la notícia, en informar d’un operatiu de les forces de seguretat “contra els sabotejadors i els que sembren el terror”, i en el que “diverses persones van morir”, sense més precisions. Gaddafi ja ha declarat fa unes hores que “no me n’aniré i moriré en la seva terra com un màrtir”.

Mentre, residents a Trípoli estan denunciant una “massacre” en els barris de Tayura i Fashlum. En aquest barri, varen arribar ahir helicòpters carregats de mercenaris africans, contractats pel règim, que van obrir foc indiscriminadament contra la població. Abans dels enfrontaments, organitzacions internacionals de defensa dels drets humans avaluaven entre 200 i 400 el nombre de víctimes de la revolta iniciada el passat 15 de febrer. Segons informes de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), els manifestants controlaven diverses ciutats, entre elles Benghazi, la segona del país, Syrta i Tobruk, totes elles a l’est del país.

Nombrosos països han criticat ja la virulència de la repressió, i el Consell de Seguretat de l’ONU celebrarà avui una reunió d’emergència per discutir la situació al país nord-africà. Diversos diplomàtics libis han renunciat en les darreres hores als seus càrrecs, en senyal de reprovació de les massacres perpetrades al seu país. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va donar part d’una conversa telefònica de 40 minuts amb Gaddafi, durant la qual va instar al líder libi a “cessar la violència contra els manifestants”. L’alta comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, va advertir a les autoritats líbies que “els atacs sistemàtics contra la població civil es podrien considerar crims contra la humanitat”.

El secretari general de la Lliga Àrab[1], l’egipci Amr Mussa, ha manifestat la seva “extrema inquietud” per la repressió. L’Organització de la Conferència Islàmica (OCI)[2] va denunciar “una catàstrofe humana contrària als valors de l’islam”. Fins hi tot el govern d’Iran ha emès un comunicat en el que denuncia la “massacre d’innocents”. A més, Qatar i el Brasil van considerar “inacceptable” l’ús de la violència contra els manifestants.

[1] La Lliga Àrab és una organització creada el 1945 a el Caire. Agrupa diversos països àrabs. Actualment els seus membres són: Líbia, Egipte, Iraq, Líban, Jordània, Aràbia Saudita, Marroc, Kuwait, Algèria, Síria, Iemen, Sudan, Bahrain, Emirats Àrabs Units, Mauritània, Palestina, Oman, Qatar, Somàlia i Tunísia. També consten 4 observadors: Brasil, Veneçuela, la Índia i Eritrea.

[2] L’Organització de la Conferència Islàmica agrupa un conjunt de països de confessió musulmana, creada el 1969 durant la Conferència de Rabat.