Ha canviat la Generalitat la forma de negociar el finançament amb el govern central des de l’arribada de Puigdemont / Junqueras? L’objectivitat del tema és escassa, i per tant, les dades a consultar també. Hem intentat fer una recopilació de reflexions que exposin el canvi (o no) de tendència negociadora amb el govern del Partit Popular, ara en minoria…
Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.
Cada bàndol pro- i anti-austeritat té els seus aparadors. Letònia és presentada com un cas d’èxit que ha pogut entrar a l’euro després de capgirar de dalt a baix el sector públic. A l’altra banda, òbviament, hi ha Grècia, amb tal magnitud de destrucció de riquesa. Per tant, on és el problema? En l’austeritat o en Grècia en sí mateixa? És a dir, el tema és veure si l’austeritat no funciona per regla general o bé si només és a Grècia on no ha funcionat. Unes paraules clau que farem servir per a discutir tot això: multiplicadors fiscals i institucions.
Durant els últims anys, l’augment del comerç entre Àsia i Amèrica ha generat la necessitat d’obrir noves vies navegables per connectar les dues potències i fer…
L’economia d’una societat està estretament lligada a les institucions que la formen –educació, mercat laboral, finances– i és per aquesta raó que els polítics intenten canviar…
No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?
S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?
eKonomicus 