Posts from the ‘Creixement econòmic’ category

El desig per la sorra invisible

La sorra forma part de les nostres vides. Després de l’aire i l’aigua, és el recurs natural més utilitzat i del que en som menys conscients; no només la disfrutem durant les estades a la platja els mesos d’estiu si no que cada dia utilitzem grans quantitats de sorra. En trobem en el nostre entorn més proper: els components tecnològics dels ordinadors i telèfons mòbils; en la construcció, a través del formigó, el vidre o l’acer. I fins i tot trobem components de la sorra- diòxid de silici- als cosmètics i la pasta de dents. És un recurs natural limitat.

Anuncis

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

Itàlia en el punt de mira

L’economia italiana no està per tirar coets: el PIB no creix des del 2011, en un any la taxa d’atur ha passat del 8,5 al 12,5%, des del 2008 el PIB per càpita ha baixat un 9%, el deute públic representa ja un 127% del PIB, …. De fet, el seu PIB real a preus corrents és més baix que el de 2001, abans hi tot de la posada en funcionament de l’euro. Al igual que el cas espanyol, sobre l’economia italiana pesa també la ràtio de deute del 120% sobre el PIB. Tot i això, potser Itàlia no està tant malament com podria semblar, i és que el PIB d’aquest país mediterrani no va caure tant com d’altres països de la Unió europea (UE), i tampoc ha fet fallida com Grècia per exemple. Ara bé, podríem arribar a dir que Itàlia es troba en el camí de la recuperació? És difícil, però hi ha algunes dades que així ho indiquen, com el seu superàvit pressupostari, o un augment en les exportacions, sobretot en el sector tèxtil….

Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (III): creixement a base de deute

El creixement de la regió a penes ha patit per la crisi financera d’Europa i dels Estats Units; tot al contrari, s’han beneficiat de l’arribada massiva de capitals estrangers àvids per a invertir-hi. Agafant un cas particular, Tailàndia ha registrat un espectacular increment del PIB del 18% aquest passat 2012. Però aquest article analitza l’altra cara de la moneda: el creixement de Tailàndia ha vingut acompanyat d’un augment descontrolat del deute privat. Sembla que és la tònica a tota la regió.

La paradoxa africana: origen i final de l’alta tecnologia

En les últimes dècades les noves tecnologies han revolucionat la vida quotidiana dels països desenvolupats. La majoria de la població del món occidental disposa d’ordinador, telèfon mòbil o televisió, situació que contrasta amb la resta del món. Una manera d’observar la distribució geogràfica de l’ús d’aquestes tecnologies és analitzant el percentatge d’usuaris que utilitzen Internet. Com es pot observar al gràfic següent i segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU- Sigles en anglès) Camerún i Índia son els paísos que presenten uns percentatges menors. En canvi Europa i Estats Units són els que presenten valors més alts.

No obstant, és curiós com les noves tecnologies no existirien sense l’Àfrica. Els components essencials que permeten el seu funcionament neixen i moren al continent més pobre del planeta.

El creixement d’Indonèsia

Agus Martowardojo, Ministre d’Economia d’Indonèsia ha informat avui que el Producte Interior Brut (PIB) del país ha augmentat al llarg del 2012 un 6,3%, el que converteix aquesta economia del Sud-est Asiàtic en la segona més dinàmica del món. En declaracions a l’agència russa RIA Novosti: “Tot indica que el 2012 Indonèsia va ser la segona pel seu creixement econòmic, darrere de la Xina però per davant de l’Índia i el Brasil”. El resultat, però, està dues dècimes per sota de l’objectiu del 6,5% previst pel Govern. Això és degut bàsicament al descens de les exportacions cap a la Xina, el principal soci comercial d’Indonèsia, que els darrers mesos ha vist com baixava el seu consum intern i sobretot el seu PIB deixava de créixer als nivells de 2008 ó 2010 (veure gràfic PIB Xina).

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2013/01/09/el-creixement-dindonesia/

Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (II): regionalització i integració

En un article anterior d’eKonomicus, analitzàvem l’actualitat de Myanmar –antiga Birmània– per a destacar la puixança econòmica que viu la regió del sud-est asiàtic. Desprès que països tancats en el passat, com Vietnam, Cambodja, Indonèsia o la pròpia Myanmar, comencin a integrar-se amb èxit en l’economia global, és quan estan prenent cos expressions com que “hi ha una petita redistribució de poder a tot el món, cap a l’Àsia i el Pacífic” (dit per Francesc Raventós a la presentació del seu llibre “Un futur incert” –La Magrana, 2012). També es sol dir que Àsia és la fàbrica del món. Aquesta característica està portant a una interrelació més profunda de les seves economies i polítiques. Fins i tot, comencen a aparèixer comentaris optimistes als mitjans de comunicació econòmics internacionals que anticipen que tot plegat pot portar a una major integració dins l’ASEAN+3, l’organització regional que agrupa 10 països més la Xina, Japó i Corea del Sud com a observadors. Una integració que podria seguir els passos de l’Europa dels anys 50.