Posts from the ‘Creixement econòmic’ category

Xangai s’enfonsa

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu, i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques del sòl xinès, i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer. Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix entorn del 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.

Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (I): una ullada a l’evolució de Myanmar

Quan algú pensa en Myanmar –antiga Birmània–, el personatge que ve al cap és el d’Aung San Suu Kyi, la guanyadora de les eleccions del 1990 invalidades per la Junta militar governant i del premi Nobel de la pau del 1991, posteriorment empresonada i actualment rehabilitada pel règim. Ella està posant la cara visible a l’intens canvi en que està immers tan l’economia nacional com l’antic règim governant. Més que canvi, fins i tot hi ha qui ho anomena revolució pacífica, almenys a la capital (a la resta del país, la manca d’impacte de les reformes es barreja amb forts brots localitzats de violència de caire religiós).

Aquesta transició de Myanmar és un resort clau en tot l’engranatge que està portant la regió del sud-est asiàtic a un moment de plena puixança.

El”Sí” d’Irlanda al “Tractat d’Estabilitat Europeu”

Aproximadament milió i mig d’irlandesos acudiren la setmana passada a les urnes en el referèndum sobre el pacte fiscal de la Unió Europea. La meitat dels votants van decidir quedar-se a casa, acovardits sobretot per la pluja. Finalment, però, i contra alguns pronòstics s’aprovà per un 60% l’anomenat “Tractat d’Estabilitat”. El 40% per cent dels “nos” van procedir, sobretot, dels barris de la classe obrera, que, segons els sondejos, han perdut la confiança en el Partit Laborista, soci minoritari de la coalició, i es decanten ara pel Sinn Féin. El partit polític de Gerry Adams, en el seu moment considerada braç polític del ja inactiu IRA, se situa per primera vegada en la història de la república com a segona formació més popular. No es pot negar, però que un dels factors clau ha vingut des de fora d’Irlanda amb l’aparició del president de francès, François Hollande, que demana una reforma del pacte que inclogui mesures de reactivació econòmica. El “Sí” irlandès tindrà repercussions sobre el vell continent, donant un nou impuls a les mesures d’austeritat de la cancellera Angela Merkel. A Alemanya, l’oposició al Bundestag, parlament alemany, ha condicionat el seu suport al citat “Tractat d’Estabilitat Europeu” a la implantació d’un impost a les transaccions financeres, és a dir, algun tipus de taxa Tobin[1].

El resultat del referèndum a Irlanda, únic país que ha sotmès el pacte a consulta popular, és especialment rellevant per al suport que suposa un alleujament per al mateix primer ministre, Enda Kenny. Un rebuig hagués posat al seu Govern en una difícil situació, ja que el país no hauria pogut accedir als fons del Mecanisme Europeu d’Estabilització Financera (MEEF), dotat en l’actualitat amb 700.000 milions d’euros. “Aquest pacte no resoldrà tots els problemes, però estableix les bases per assegurar la recuperació de l’economia”, va assegurar Kenny. El pacte de disciplina fiscal, subscrit el passat 2 de març pels 25 líders de la Unió Europea (UE), tots excepte el Regne Unit i la República Txeca, obliga els països signants a introduir en les seves constitucions un límit del dèficit al 0,5% del PIB i , a més, preveu sancions gairebé automàtiques per als països que superin el llindar del 3% del PIB.

Informació complementària:

(1) Sinn Féin – http://www.sinnfein.ie/

(2) Del pacient irlandès al sacrifici irlandès

https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/

(3) El rerefons de la crisi econòmica d’Irlanda

https://ekonomicus.com/2010/09/13/el-rerefons-de-la-crisi-economica-d%E2%80%99irlanda/

[1] A eKonomicus hem tractat en diverses ocasions el concepte, el perquè i les repercussions de la implantació d’una taxa a les transaccions financeres, proposada ja el 1978 pel premi Nobel d’Economia James Tobin.

La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea

https://ekonomicus.com/2011/09/29/la-taxa-tobin-dels-indignats-a-la-comissio-europea/

Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin

https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/

El transport i el corredor mediterrani: elements per a sortir de la crisi

El fenomen de la globalització ha generat que en els últims anys el comerç internacional hagi crescut de forma espectacular. La necessitat del moviment de matèries primeres i béns finals per satisfer la demanda creixent implica que les indústries busquin àrees on els seus costos de producció siguin menors, és a dir, unes millors comunicacions de transport. La relació entre el transport i l’activitat econòmica fa que la inversió en infraestructura de transport sigui un factor clau pel creixement econòmic.