L’actualitat internacional està molt centrada en analitzar com la societat civil del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient lluita aferrissadament per a poder disposar d’un futur més esperançador i, sobretot, que estigui a les seves mans. A la vegada, en una altra vasta regió com és el sud asiàtic, la societat civil està presenciant com es produeixen retrocessos significatius en els avenços socials i democràtics que han anat adquirint els darrers anys. Així ho sentenciava l’analista indi Brahma Chellaney en un article a la secció d’opinió del diari La Vanguardia, el passat dissabte 3 de març. Chellaney presentava un perspectiva grisa per als països que envolten l’Índia: Pakistan, les Illes Maldives, Bangladesh, Sri Lanka i el Nepal.
Il·lustració de Miriam Sugranyes. Les agències de qualificació que tant sentim a parlar aquests dies, sembla que han començat a donar una mica d’oxigen a l’ofegada…
Les tarifes d’alguns serveis estatals com les hipoteques, el gas, els peatges i les tarifes de Correus tornen a pujar a partir d’aquest diumenge 1 de gener encara que Espanya segueix immersa en la crisi econòmica i que les empreses i el Govern segueixen apel•lant a la moderació i congelació salarial com a recepta per a fer front al dèficit estatal. Malgrat aquestes pujades, es congelen els preus de la llum i el butà. El sou dels funcionaris i el salari mínim també es veuràn congelats i s’incrementen pensions i alguns impostos, com l’Impost a la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A continuació analitzem el detall d’aquestes pujades:
Els peatges
Pugen un 3,2% de mitjana les tarifes per als peatges de les autopistes de les 27 carreteres que controla l’Administració central i encara estan pendents de quantificar la variació de les tarifes de Renfe i del transport de passatgers per carretera de llarga distància.
El gas
A la partida de subministraments energètics, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Energia sí que ha detallat les seves decisions per al primer trimestre de l’any, en el qual només pujarà el gas. Des del primer dia de l’any els consumidors de gas natural acollits a tarifa regulada, uns 3 milions, veuran incrementada la seva factura un 0,5% de mitjana. Aquest increment suposarà, segons Indústria, una pujada de la factura trimestral per a un consumidor tipus de 0,57 euros. En concret, la TUR 1, una llar que utilitza el gas natural només per l’aigua calenta, augmenta un 0,9% i la TUR 2, llars amb aigua calenta i calefacció, puja un 0,3%. Per contra, el Govern ha optat per mantenir la tarifa elèctrica d’últim recurs (TUR), a la qual s’acullen uns 20 milions de consumidors, i la bombona de butà, amb uns 7 milions de clients, i que seguirà costant 15,09 euros. El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ha optat per mantenir els preus abans de fer una revisió completa dels costos del sistema elèctric i buscar solucions per aturar el voluminós dèficit de tarifa, que ja supera els 22.000 milions. Al març, es tornaran a revisar totes les tarifes energètiques.
Impost d’hidrocarburs
L’impost d’hidrocarburs, per la seva banda, s’incrementarà en 2,8 cèntims d’euros per litre per als transportistes professionals, tant de viatgers com de mercaderies, a partir de l’1 de gener, el que, segons les seves dades, els suposarà un augment de la fiscalitat del 9,27%.
Correus
El preu dels segells pujarà un 2,86% per a l’enviament nacional de cartes i targetes postals normalitzades i de fins a 20 grams de pes, quan passarà a costar 0,36 euros, enfront als 0,35 euros actuals. L’encariment d’aquest segell, el més utilitzat, serà així una mica superior a la inflació (2,4%) i en línia amb el registrat l’any passat, també d’un cèntim d’euro.
Alguna cosa passa amb la Xina. Segueix creixent i transformant-se a ritmes vertiginosos, atraient inversió estrangera, creant nous llocs de treball pels emigrants interiors, generant més i més pol·lució atmosfèrica, consolidant la fàbrica del món… bé, potser ja no tant. Precisament aquesta transformació està portant a la Xina a una fase diferent enmig de la crisi financera global. En aquesta nova fase, la fortalesa que es suposava a la Xina (i, per extensió, a totes les economies emergents) queda aparentment en entredit.
Les pròpies autoritats xineses ho avisaven la setmana passada: en boca del vicepresident del Consell d’Estat, Wang Qishan, segons recull AFP, “la severa i complexa situació econòmica mundial significa inevitablement que la demanda global és insuficient”. I ho acaba de deixar clar el ministre de comerç, Chen Deming: “sota la influència d’uns mercats internacionals en contracció, el creixement econòmic de la Xina es veurà perjudicat de cara a l’any que ve”. A què es deuen aquestes frases? A que la Xina comença a témer pel seu propi creixement.
George Osborne, ministre de finances britànic, ha pogut anunciar, in extremis, que el Regne Unit evitarà la recessió i que la seva estratègia fiscal va pel bon camí. Tot i això, s’ha vist obligat a abandonar la seva aspiració d’acabar amb el dèficit estructural en una sola legislatura. A curt termini, el desenllaç de la crisi de l’eurozona determinarà si Osborne ha de revisar els seus plans. L’Oficina de Responsabilitat Fiscal (OBR per les seves sigles en anglès), l’àrbitre fiscal i analista oficial britànic, pinta un panorama ombrívol. El creixement per aquest any es fixa en el 0,9%, davant la previsió del 1,7% al març, els càlculs per al 2012 s’han retallat del 2,5% al 0,7%. Les previsions de creixement trimestral de l’OBR mostren que la recessió s’evitarà per un marge molt estret: el producte interior brut es contraurà un 0,1% en el quart trimestre del 2011 i creixerà un 0,1% el primer i segon trimestres del 2012. La crisi de l’eurozona encara podria tirar per terra aquestes prediccions, ja que un estudi del banc suís UBS va rebaixar la seva previsió al -0,1%. Per la seva banda, el deute net tocarà sostre en en 78% del PIB el 2014 o 2015, 7,5 punts percentuals més del projectat. Els préstecs s’han revisat a l’alça en 111.000 milions de lliures (129.000 milions d’euros) i el dèficit estructural no s’eliminarà fins al 2016 o 2017, dos anys després del que el ministre Osborne esperava. I això només s’aconsegueix gràcies a l’anunci del Govern de retallades de despeses entre 2015 i 2017 similars als de la política actual, i del 0,9% anual en termes reals. Altres canvis polítics anunciats dimarts no tindràn influència fiscal fins al 2015.
L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:
Les declaracions de les autoritats franceses i alemanyes, especialment les provinents de París, tornen a ser portada en molts diaris, potser envoltades d’un alarmisme excessiu induït…
eKonomicus 