Posts from the ‘Creixement econòmic’ category

Inflació i paràlisi política frenen el creixement de l’Índia

Semblava que el fort creixement de les economies emergents no es veia afectat en aquest període de crisi econòmica, però ha resultat que aquesta sensació no era del tot certa. Un cas manifest i recent és el de l’Índia, on s’han publicat noves dades macroeconòmiques que preocupen als polítics del país: el producte interior brut (PIB, mesura de la riquesa agregada del país) ha augmentat un 7.7% en el segon trimestre d’aquest any, un nivell menor del que ho va fer durant el primer trimestre (7.8%) i durant el mateix període l’any passat (9.2%). Aquesta xifra és baixa per un país que necessita augmentar el PIB any rere any a ritmes més alts per poder seguir traient part de la seva població de la pobresa absoluta.

Anna Hazare encapçalant protestes a l’Índia. Font: cuppapolitiks.blogspot.com

Això no només afecta l’Índia sinó que, en alguns mitjans de comunicació, els analistes preveuen que la Xina també es veurà amb un menor creixement del PIB del que ens té acostumats (superiors al 10% anual). Aquesta situació, de manera indirecta, ve parcialment provocada per la mala situació econòmica tan a Europa com als Estats Units: la fugida de capitals d’aquestes regions cap als països emergents ha originat en molts d’ells forts increments de preus i ha obligat a dur a terme polítiques monetàries molt restrictives, és a dir, a augmentar el tipus d’interès (eKonomicus va analitzar el passat mes de març com la major part dels països del sud-est asiàtic es veien atrapats en una espiral d’augments del tipus d’interès). Això, com a conseqüència, frena molt el creixement econòmic, tal com es pot veure al gràfic final.

Seguir llegint a ekonomicus.com

El desenvolupament regional, a debat: Barcelona, seu del congrés europeu de ciència regional

Creixen les ciutats, no els països. El creixement dins les fronteres d’un país és el resultat geomètric de considerar conjuntament la creació i destrucció de llocs de treball o les inversions i deslocalitzacions que s’ha dut a terme en les diferents regions i ciutats que el componen. Uns sectors es desenvolupen i altres no ho aconsegueixen, i el mateix succeeix amb els diferents territoris. És per això que mai ha estat del tot cert concloure que un país té un creixement sòlid o pèssim tan sols amb dades agregades i generals. És a dir, suposem que l’anàlisi d’un país porta a concloure que la situació és òptima: es pot dir en aquest cas que el país sencer està envoltat d’un dinamisme positiu i així donar unes falses expectatives que no es compleixen més que en una part de la societat i del territori?

La disciplina econòmica ja fa temps que s’ha desenganyat. Molta de la recerca dins l’àmbit de l’economia aplicada, comerç internacional, geografia econòmica, sociologia urbana i política industrial ja incorporen aquesta idea. I és sota aquesta filosofia que l’Associació Europea de Ciència Regional (ERSA, en les sigles en anglès), on s’agrupen els principals acadèmics dels àmbits mencionats, desenvolupa la seva tasca. Barcelona acull aquest any el congrés anual d’aquesta associació, que comença precisament avui i durant els propers 4 dies, i que reunirà vora 1.200 representants.

Continua […]

Mercat>Govern>Ciutadans

Estimat lector, segurament des de l’inici de la ja famosa “crisi econòmica” iniciada l’any 2007 hauràs llegit uns quants articles que tracten el tema. Potser fins hi tot t’hauràs llegit algún llibre. Si no vaig mal encaminat, la majoria dels articles que t’has llegit contenen alguna d’aquestes paraules: crisi, construcció, retallades, Grècia, Zapatero, Portugal, Alemanya, rescat financer, euro, bancs, prima de risc, … I els darrers dies també s’ha afegit la paraula Itàlia. És curiós, perquè segurament un diari et proporcionarà informació sobre aquests termes, però no te’ls definirà ni t’explicarà perquè aquestes paraules i no unes altres són les que apareixen, ni perquè són aquests els països i no uns altres els que surten a les notícies.

font:imagezoo

Enmitg de l’enrrenou del dia a dia, parat a pensar i reflexiona: Què en saps de la crisi? Què està passant? Partint d’aquí, segurament sabràs que:

– Hi ha diversos països que estan retallant ó retallaràn els seus pressupostos[1]: Grècia, Espanya, Portugal i evidentment Catalunya.

– Cada dia sentim les notícies que parlen sobre la crisi del deute públic i els bons de l’estat, i ens diuen que aquest deute és molt elevat en el cas d’Espanya, Grècia i altres països que tenen l’euro com a moneda de canvi. A continuació intentaré explicar aquests conceptes i al final relacionar-los i veure com sense descobrir cap cosa que ja no es sàpiga, els mercats financers influeixen en les retallades que estan duent a terme els governs.

Consulta la resta de l’article al blog d’Economies Desordenades del diari ARA:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/07/14/mercatgovernciutadans/

BRIC, PIGS i ara BELLS

La dèria dels anglosaxons de batejar grups de països està de moda. La última la protagonitza l’economista francès François-Xavier Chauchat i Edward Hugh la reprodueix i analitza en la seva publicació “BELLS in Hell that Don’t Go Ting-a-Ling-a-Ling”(http://fistfulofeuros.net/afoe/bells-in-hell-that-dont-go-ting-a-ling-a-ling/). Si primer varen ser els BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica (http://www.pagina12.com.ar/diario/contratapa/13-126757-2009-06-17.html), després els PIGS: Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya (http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-4232-2010-03-29.html), ara és el torn dels BELL: Bulgària, Estònia, Letònia i Lituània. Hugh i Chauchat fan un joc de paraules, ja que “bell” en anglès significa campana, i a més, “BELLS in Hell that Don’t Go Ting-a-Ling-a-Ling” és una pel•lícula (http://www.mckellen.com/cinema/bells/index.htm) dels anys 1960 protagonitzada per Gregory Peck.

Segons Hugh, aquest grup de països anomenats BELL són una esperança per a totes aquelles economies perifèriques de la Unió Europea (UE). Tot i això, de la mateixa manera que els PIGS, entre ells Espanya, han tingut èpoques d’un elevat dèficit públic[1] i de serioses dificultats econòmiques, que fins i tot varen posar en dubte la sostenibilitat del seu tipus de canvi fix[2]. De tota manera, aquestes economies s’han recuperat seguint les directrius del Fons Monetari Internacional (FMI) fins que, al 2004, Estònia, Letònia i Lituània van poder entrar a la Unió Europea.

Per al Sr. Hugh, que per cert viu a Barcelona, Letònia va cometre un greu error al no devaluar la seva moneda. Després afegeix que, segons l’economista Chauchat citat anteriorment, la crisi d’aquests països va ser més de liquiditat, falta de diner en l’economia, que de solvència del sistema. L’exemple més clar és que molts analistes financers havien fet l’errònia comparació entre Letònia i la crisi d’Argentina de finals dels anys 1990. A Argentina hi havia una falta solvència de l’estat i a Letònia hi havia una simple falta de pagament de les seves obligacions a curt termini.

Arribats a aquest punt, aclarirem que una crisi de liquiditat és una falta de capacitat de pagament de les obligacions a curt termini i que, en canvi, una crisi de solvència es dóna quan els actius no són suficients per donar suport als passius, és a dir, des del punt de vista empresarial s’entendria com si venent tot el que un té no pogués pagar els seus deutes. Per tant, la liquiditat està més relacionada amb el curt termini, i la solvència amb el llarg termini[3]. Es diu per exemple que la crisi grega és una crisi de solvència i no tant de liquiditat (http://www.lavanguardia.com/economia/20110613/54169735385/s-p-deja-la-nota-de-solvencia-de-grecia-al-borde-del-impago.html).
A mode de sarcàstic exemple, suposem que tenim dos individus: Emilio Botín (http://www.santander.com/csgs/Satellite?c=Page&canal=CAccionistas&cid=1139304232007&empr=SANCorporativo&leng=es_ES&pagename=SANCorporativo%2FPage%2FSC_ContenedorGeneral) i un indigent. Els dos van a un restaurant a sopar i es troben que, havent sopat no poden pagar: el primer, el Sr. Botin, per haver-se deixat la tarja de crèdit a casa i tampoc tenir diner en efectiu i el segon, l’indigent, per no treballar i per tant no tenir diners enlloc. El primer es trobarà davant un problema de liquiditat, mentre que el segon davant un problema de solvència. Decidiu vosaltres mateixos quin dels dos està en pitjor situació.

________________________________________
[1] Com el que també està vivint Espanya
[2] En un tipus de canvi fix, el valor de la moneda està fixat per l’estat i s’ajusta respecte un altre valor: una altra moneda (per exemple el dòlar i l’euro), el preu de l’or, … Per entendre més bé el concepte de tipus de canvi:
“¿Qué es un tipo de cambio fijo? ¿Cómo se modifica un tipo de cambio fijo?” – Economy Weblog – 13/06/2007
http://economy.blogs.ie.edu/archives/2007/06/que_es_un_tipo.php

I per al cas concret de Letònia, vegeu:
“Riesgo de devaluación en Letonia: riesgos e implicaciones” – Analistes Financieros Internaciones (AFI) – 21/07/2009
http://www.afi.es/ContentWeb/EmpresasUnicaja/riesgos/devaluacion/en/letonia/principales/implicaciones/contenido_sidN_1052249_sid2N_1052384_cidlL_1013626_ctylL_139_spN_0_climN_5_scidN_1013626_utN_3.aspx?axisU=informe.pdf
[3] Per entendre millor aquests conceptes, consultar l’article al Blog Salmón: “Falta de liquidez no es falta de solvencia” – 17/09/2007 – http://www.elblogsalmon.com/entorno/falta-de-liquidez-no-es-falta-de-solvencia

Europa, Grècia i la política de rescat financer: generant descrèdit vers el projecte comú?

Només ha passat un cap de setmana des que Angela Merkel i Nicolas Sarkozy desencallessin l’acord per un segon rescat de Grècia, és a dir, per ampliar l’ajuda financera en volum i en durada temporal, sempre i quan hi participés el sector privat “voluntàriament”. Però dilluns ja es va veure que no seria així de moment, ja que els prestataris europeus i el Fons Monetari Internacional van paralitzar el pagament d’un nou tram del rescat. Cada cop s’aixequen més dubtes sobre si realment acabarà funcionant aquesta política econòmica europea (vistos els resultats, anti-europea) que es basa en ajuda financera per retornar els deutes a canvi d’austeritat i una forta reducció de l’estat del benestar. La fractura a Europa pot ser important no només entre els propis Estats sinó entre la política europea i una societat que no entén com les coses s’estan fent així.

Aquest pla, segons el context actual i tal i com s’ha dissenyat, pot portar fàcilment a la conclusió que el que essencialment es pretén no és fer retornar Grècia al camí del creixement, sinó continuar “salvant” el sector financer europeu, principal tenidor de bons públics grecs. El creixement a Grècia es podria aconseguir a través d’una reestructuració controlada del deute (hi ha casos d’èxit, com el d’Uruguai) i no generaria tants costos socials a priori. Però s’ha optat per un entramat en que els problemes de deute grec són solucionats amb més deute, tal com criticava recentment l’economista Xavier Sala-i-Martí. La clau està en veure com el deute de Grècia passa progressivament d’estar en mans privades a estar a càrrec dels diners públics europeus. Com funciona?

Consulta la resta de l’article al blog d’Economies Desordenades del diari ARA:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/06/23/generant-descredit-vers-el-projecte-comu/

El ritme de la desforestació a l’Amazones

L’adopció d’un nou Codi Forestal al Brasil pot alterar el ritme de reducció de la desforestació amazònica. La votació del projecte proposat pel legislador Aldo Rebelo, del Partit Comunista del Brasil, i presentat a la Cambra de Diputats estava prevista per l’onze de maig, però es va posposar després de que les últimes sessions fóssin del tot caòtiques i agitades. Es tracta d’un debat que dura des de fa anys entre ambientalistes, sobretot el Partit Verd del Brasil, i productors rurals que ha provocat una falta d’acord en el propi govern. A més d’aquests protagonistes, hi ha altres grups amb interessos específics, com els diputats del sud del Brasil, on la majoria dels immobles rurals són petites propietats familiars. Aquests reivindiquen un augment del poder dels governs provincials pel que fa a la legislació ambiental, al·legant que les regles vàlides per als grans terratinents de l’Amazònia no ho són per als minifundis familiars en l’estat de Santa Catarina, al sud del país.

Ritme de la desforestació a l’Amazones – font: WWF

Per seguir llegint:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/05/19/el-ritme-de-la-desforestacio-amazonica/

Entrevista a Aurèlia Mañé, Directora de l’Observatori d’Àsia Central (II)

Transcripció de la segona part de l’entrevista realitzada a Aurèlia Mañé, Directora de l’Observatori d’Àsia Central el passat 1 de Març, en motiu de la presentació del número de la Revista de Economia ICE: “Àsia Central en el marc de l’economia global”. (http://www.casaasia.es/media/asset_publics/resources/000/009/232/original/Asia_Central_en_el_marco_de_la_econom_a_global2.pdf)
Primera part:
https://ekonomicus.com/2011/04/06/entrevista-a-aurelia-mane-directora-de-l%E2%80%99observatori-d%E2%80%99asia-central-i/

Quina influencia té Rússia sobre les economies de l’ÀsiaCentral?
El paper de Rússia en aquestes països és molt important, pel fet de pertànyer a l’ex bloc soviètic. Per bé ó per malament, les infraestructures d’exportació estan orientades totes cap al que era la Unió Soviètica (URSS). Tot i que aquestes economies no són tant importants per a Rússia, sí que hi ha un cert intent de crear certes zones de comerç i d’estar dins l’àrea russa i dins el marc de la Comunitat d’Estats Independents (CEI ), dels que ells en són membres. Ara bé, cada cop la Xina té més influència en la regió.
Com es distribueix el panorama energètic de la regió?
Per part russa, hi ha un intent de que aquests països centreasiàtics no s’escapin en termes energètics: entre altres coses, encara estan connectats a les antigues xarxes d’oleoductes soviètics: Transneft .
En temes energètics, la Xina també intenta tenir un pes predominant en la regió, com ho veu?
Bé, per a mi són dos temes ben diferenciats. Tal i com la Xina estableix les seves relacions comercials i com les estableix Rússia són dues maneres de fer heterogènies. Per un costat, Rússia intenta seguir mantenint la seva àrea d’influència i no hem d’oblidar que Afganistan està pel mig i es tracta d’un país amb un pes important a la zona. I les estratègies, per ara, que dur a terme la Xina són de caire molt més comercial, sobretot basades en l’exportació. Ara bé, si es mira en termes econòmics els veïns que tenen els països de l’Àsia central, ens trobem amb Rússia a una banda, la Xina a l‘altre i Turquia que té també molt importància en les economies veïnes.
Quin paper juga la guerra d’Afganistan i Iraq i el fet d’haver-hi nombrosos soldats desplaçats en diversos països de la regió com Uzbekistan i Kirguizistan?
La importància d’Afganistan és clau, començant per la invasió soviètica de fa anys . Els països de l’Àsia central estan rebent les pitjors conseqüències en quasi tots els sentits: per una banda, hi ha malestar en zones musulmanes, que no islamistes , i per l’altre, tots els corredors que ha realitzat la OTAN, apart de passar-hi tancs, també hi passa droga i altres similars.
Per tant, es diu que els aldarulls amb morts que han passat darrerament a Kirguizistan i una crisi al sud d’Afganistan són resultat de conflictes entre màfies. Quan en realitat alguns d’aquests països podrien formar part de la solució per a l’Afganistan, ja que en alguns casos són d’ètnies ó llengües comunes, per exemple, en la invasió soviètica de l’Afganistan molts intèrprets eren tadjiks, per tant, hi ha tot un coneixement que s’hauria de mirar d’aprofitar.
Referent a les revoltes de l’any passat a Osh (Kirguizistan) que ocasionaren 45 morts i més de 600 ferits entre kirguís i uzbeks, creu que es poden reproduir altre cop els enfrontaments?
Sí que es poden reproduir. Ningú sap molt bé quin va ser l’origen de les revoltes. S’ha plantejat com un conflicte ètnic , però és una mica més complex. S’ha de tenir en compte que en la transició en la sortida de la URSS de Tadjikistan i Kirguizistan no hi havia pràcticament institucions governamentals, i va haver-hi i hi ha encara l’apropiació de bona part del poder d’alguns clans que primer varen funcionar més aviat com un grup i ara funcionen com a màfies. Per tant, sembla a primera vista que es tracti d’enfrontaments entre ètnies quan en realitat poden tractar-se de lluites entre màfies locals: càrtels de la droga i semblants.
Ara bé l’actual crisi econòmica els ha afectat, encara que en menor mesura que a nosaltres. Per exemple, hi ha molta immigració que abans de la crisi es dirigia cap a Kazakhstan ó Rússia i ara ha hagut de tornar per falta de feina.
Referent a les revoltes al món àrab, el fet de que molts dels països de l’Àsia central tinguin majoria musulmana, els pot afectar d’alguna manera?
Primer, no s’ha d’”afganitzar” Àsia central, en tot cas, Afganistan s’hauria d’”asia-centralitzar-se”. Ara bé, ser musulmà no vol dir utilitzar l’Islam políticament i de la manera que fan els islamistes, per tant, la situació és diferent en aquests països que en els hi ha les revoltes. Els països de l’Àsia central tenen majories musulmanes, però ho són de diferent manera, per exemple, en alguns casos beuen vodka, ó en algunes de les ciutats et pots topar amb una església ortodoxa al costat d’una mesquita.
El que fa sobretot diferent a aquests països és que estan en processos de construcció nacional, però efectivament són dictadures i clar que poden haver-hi revoltes, però les revoltes en el món àrab no tenen molt a veure, sota el meu punt de vista, amb l’Islam ni amb els musulmans, sinó amb una fractura generacional molt forta i sobretot que aquesta fractura es dóna en unes generacions que ja no tenen record dels moviments des colonitzadors, com els d’independència en el cas d’Algèria ó en el nord d’Àfrica. Per tant, un problema de falta d’expectatives i de trencament amb les estructures governamentals.

Informació Complementària:
(1) “Asia Central: Una Región en transición hacia la pobreza energética.” – Mañé, A. i de la Cámara Arilla, C. – Revista ICE http://www.revistasice.com/CachePDF/ICE_857_43-62__AFDED0257BC8984B78C36C72B2BEB65A.pdf
(2) Kirguistán.- Al menos 45 muertos y más de 600 heridos en los enfrentamientos étnicos de la ciudad de Osh
http://www.lukor.com/not-mun/asia/portada/10061121.htm