El baix preu de la fruita com a detonant de la Segona Onada
Durant la campanya de recol·lecció de fruita de l’estiu passat al camp de Lleida es va originar un dels rebrots més importants del coronavirus, la que…
Durant la campanya de recol·lecció de fruita de l’estiu passat al camp de Lleida es va originar un dels rebrots més importants del coronavirus, la que…
Una de les víctimes del Covid-19 estan sent les llibertats polítiques. Des de Cambodia fins El Salvador, passant per Sèrbia o Hongria, a dins d’Europa i…
Retornar després de ser un emigrant és fotut i no es cura només amb un grapat de dòlars de subvenció i dos o tres cursos de formació per a trobar feina.
Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…
“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]
Escrivia Eduardo González, un company de fatigues expert en justícia transicional, aquest concepte que tant ha costat d’explicar a la campanya del ‘sí’ del referèndum colombià,…
Àfrica perd més de 50 Bilions de dòlars cada any. Es tracta de transferències il•legals provinents d’entramats fraudulents d’empreses i multinacionals destinades a l’evasió impositiva en els països més pobres del planeta. D’aquesta manera es facilita i s’impossibilita que molts projectes de desenvolupament es duguin a terme, si més, això és el que es denuncia des de moltes Organitzacions no Governamentals (ONG’s). Segons l’Unió Africana (UA) , l’import de les transferències il•legals s’ha triplicat des del 2001, quan es varen defraudar uns 20 Bilions de dòlars.