Posts from the ‘Desenvolupament i desigualtat’ category

El desig per la sorra invisible

La sorra forma part de les nostres vides. Després de l’aire i l’aigua, és el recurs natural més utilitzat i del que en som menys conscients; no només la disfrutem durant les estades a la platja els mesos d’estiu si no que cada dia utilitzem grans quantitats de sorra. En trobem en el nostre entorn més proper: els components tecnològics dels ordinadors i telèfons mòbils; en la construcció, a través del formigó, el vidre o l’acer. I fins i tot trobem components de la sorra- diòxid de silici- als cosmètics i la pasta de dents. És un recurs natural limitat.

Pot ser el Marroc un model de revolta àrab a imitar?

L’expressió “primavera àrab” ha servit per donar un nom comú a tota l’onada de revoltes i canvis que ha sacsejat l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica des de 2011. Però mirant país per país en deteniment, podem dir que ha estat un fenomen força heterogeni on, a cada lloc, la confrontació entre població i règims ha fet ús de mitjans força diferents -i també han tingut éxits diferents. Vist ara tot el procès amb tres anys de perspectiva, és possible considerar un dels països com a “model de revolta” a seguir per als altres? Alguns analistes en mitjans internacionals lloen el cas de Marroc per haver obtingut canvis polítics graduals a un cost econòmic i humà molt baix. eKonomicus ha consultat dos experts en la regió, Pol Morillas (IEMED) i Jordi Quero (UPF), per a posar el cas de Marroc en perspectiva i entreveure si realment aquest model té avantatge davant els altres. […]

Ucraïna, atrapada entre dos mons

Quan tot just es compleixen nou anys de l’anomenada “revolució taronja”, Ucraïna torna a estar a l’ull de l’huracà. Més enllà del soroll i de l’atenció mediàtica que generen les grans mobilitzacions, la realitat ucraïnesa i els factors que han motivat tant la decisió del govern de suspendre les negociacions amb la UE com les posteriors protestes són d’una complexitat molt sovint no tingudes en compte. Abel Riu, politòleg especialitzat en relacions internacionals a l’antiga òrbita soviètica, ens presenta la realitat que envolten aquests fets i ens ajuda a interpretar el camí que agafa aquest país.

El control pels recursos energètics, al centre del conflicte entre Iraq i el Kurdistan iraquià

La combinació de petroli i de federalisme frustrat a l’Iraq està portant el país a una espiral potencialment desestabilitzadora. Això és el que es desprén del darrer conflicte polític entre el govern central de Baghdad i el govern regional del Kurdistan iraquià, al nord del país. El govern kurd ha exportat a través de Turquia el seu primer carregament de petroli, valorat en 22 milions de dòlars, als mercats internacionals (fins ara només exportava petites quantitats a Turquia). El fet destacat és que ho ha fet sense el consentiment del govern central, que considera il·legal que un govern autònom realitzi aquest tipus d’operacions. Aquesta acció s’engloba en un conflicte de major magnitud: què busca el govern autònom kurd? Aparentment, la independència econòmica.

Oligopolis a Angola

Si parlem de creixement econòmic al Brasil hem de parlar del sector de la construcció, però no només localitzat al Brasil, sinó a altres punts del planeta. Aquest país sud-americà ha fet de les grans obres d’infraestructura un camí propi per a l’expansió internacional de la seva economia i sobretot de la seva influència. A Angola, antiga colònia portuguesa, és on més sobresurt el paper de les constructores brasileres. El país africà és un gran dependent de les exportacions petrolieres i té una alta corrupció, en un ambient on costa discernir les fronteres entre els interessos públics i els privats. Analitzem el cas de la Companyia de Bioenergia d’Angola.

Les inversions xineses – Especial Etiòpia (II)

Dins d’Àfrica, el model econòmic d’Etiòpia era i és encara força singular. Es tracta d’un capitalisme proteccionista, on l’estat manté el control del sector de les telecomunicacions i prohibeix l’entrada als bancs estrangers. Aquest tipus d’enfocament econòmic li va fer guanyar a Meles l’afinitat de la Xina. Entitats bancàries i empreses d’aquest gegant asiàtic van finançar la construcció de carreteres i preses etíops[1]. I segons un informe del Fons Monetari Internacional, les firmes xineses són atretes per la mà d’obra barata etíop, les grans porcions de terra i un creixent mercat de consumidors de 94 milions d’habitants.

Un nou escenari després de la mort de Meles – Especial Etiòpia (I)

La mort de Meles Zenawi, que va liderar Etiòpia durant 21 anys, va generar incertesa en una de les nacions no petrolieres de més ràpid creixement d’Àfrica, la qual cosa podria frenar les inversions. Meles, president entre 1991 i 1995 i primer ministre des de 1995 fins a la seva mort l’agost passat, considerava que les inversions estrangeres directes (IED) eren la clau per al desenvolupament del seu país.

El seu enfocament va permetre que l’economia etíop deixés de ser completament dependent de les exportacions de matèries primeres agrícoles per passar a desenvolupar una indústria pròpia. Segons el Banc Nacional d’Etiòpia, les IED en aquest país van passar de 150 milions de dòlars el 2005 a 1.100 milions el 2010. En general, el govern de Meles canalitzava les inversions en sectors orientats a les exportacions, com la floricultura, l’horticultura, els tèxtils i els cuirs.