Posts from the ‘Política monetària i fiscal’ category

Missatge del mercat de les lletres del tresor britànic: el Regne Unit no es pot quedar sense lliures

[…] Si ens preguntem com s’ho ha fet el Regne Unit per ajustar-se al xoc provocat pel Brexit la resposta sembla clara: la lliura esterlina s’ha desplomat i per això la resta d’actius financers no ho han hagut de fer. Amb aquesta devaluació els actius britànics han passat a ser automàticament molt més barats per als inversors forans, proporcionant un coixí per als mercats. […]

Anuncis

“Peix al cove” i “peix al rostoll”

Ha canviat la Generalitat la forma de negociar el finançament amb el govern central des de l’arribada de Puigdemont / Junqueras? L’objectivitat del tema és escassa, i per tant, les dades a consultar també. Hem intentat fer una recopilació de reflexions que exposin el canvi (o no) de tendència negociadora amb el govern del Partit Popular, ara en minoria…

Cuba fa alguns passos cap a la liberalització

La nova llei cubana d’inversió estrangera, que es va aprovar el passat mes d’Abril a l’Assemblea Nacional del Poder Popular (ANPP) de l’illa suposa un gran canvi respecte sobretot la política econòmica existent en un dels últims reductes comunistes del planeta. En el nou marc legal, referent a la inversió estrangera, es reemplaça la Llei 77, establerta el 1995 (fa quasi 20 anys) després del col•lapse del seu aliat de llavors, la Unió Soviètica, que a la vegada va obligar a Cuba a obrir petites parts de la seva economia a la inversió estrangera….

Abenomics

El desembre del 2012 el primer ministre japonès, Shinzo Abe, iniciava un seguit de mesures econòmiques conegudes com Abenomics. Les Abenomics consisteixen principalment en:

A) Expansió monetària (Política Monetària expansiva).

B) Increment de la despesa pública (Política Fiscal expansiva).

C) Reformes estrucutrals.

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?

Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.