Posts from the ‘Política monetària i fiscal’ category

En busca de la recuperació al Japó: un canvi de política després de les eleccions?

Reuters definia a Shinzo Abe com a “una persona que sembla trista i frustrada davant el repte de governar Japó en les circumstàncies actuals”. Efectivament, Abe i el seu partit polític, el conservador Partit Liberal-Demòcrata (LDP), es postulen com a guanyadors de les eleccions parlamentàries de demà al Japó. Les enquestes li donen majoria absoluta, tot i que ja se sap que en unes eleccions on s’anticipa una majoria poden portar a resultats inesperats, sobretot quan hi ha un 40% de votants. En certa manera, la política japonesa té moltes coses en comú amb l’europea contemporània, és a dir, hi ha una forta desil·lusió de l’electorat per les propostes dels candidats. Però si Shinzo Abe guanya finalment, quines polítiques econòmiques aplicarà per al Japó? Segons la majoria d’analistes als mitjans de comunicació internacionals, la capacitat que tingui Abe per a aconseguir depreciar la moneda i reactivar l’economia a base d’exportacions serà clau.

Xangai s’enfonsa

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu, i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques del sòl xinès, i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer. Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix entorn del 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.

Retorn al patró or?

A partir de l’article escrit per Adrià Rodriguez, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com). El retorn al patró or va ser una de les principals propostes…

El Banc Central Europeu, ancorat en l’estabilitat de preus enmig d’una caiguda industrial

Tot i el rebombori que hi va haver a Barcelona a causa de la visita del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), tot i el desig d’impulsar un debat necessari entre creixement i austeritat econòmica, el màxim òrgan decisor de l’autoritat monetària no podia més que proposar i decidir entre tres alternatives: pujar tipus d’interès, mantenir-lo o baixar-lo. En aquesta ocasió, el Consell de Govern va decidir mantenir-lo igual, a l’1%, després d’analitzar únicament els nivells d’inflació a l’Eurozona actuals i esperats a mig termini. I així va finalitzar la trobada. Ningú s’esperava cap política extra, no entra dins la lògica ortodoxa del BCE.

Queda clar, per tant, que l’objectiu essencial (i, oficialment, únic) que persegueix el BCE és el control de la inflació i que la seva principal eina per fer-ho és el tipus d’interès de referència, al que el banc presta reserves a les altres entitats bancàries comercials. Veurem aquí, primer, quines són les motivacions que han portat al BCE a mantenir el tipus d’interès intacte i, posteriorment, en què consisteix la filosofia d’aquesta institució, per què actua com actua i sembla que no es comporti de la manera que s’esperaria en una situació com l’actual.

Les eleccions franceses (I): Sarkozy i Hollande convergeixen en política fiscal

Nathalie Kosciusko-Morizet, actual Secretaria d’Estat francesa, va anunciar a principis de mes que “Al voltant de la meitat de les grans empreses del CAC 40 (índex borsari francès) no paguen impostos, servint-se de molt diversos artefactes fiscals” i que “Serà necessari reformar la fiscalitat de les grans empreses per obligar-les a pagar més, com correspon a la solidaritat nacional”. I és que a mesura que s’aproximen les dates de les eleccions presidencials franceses dels propers 22 d’abril i 6 de maig, es succeeixen els anuncis populistes tant deSarkozy com del socialista François Hollande. Es tracta de dos projectes fiscals paral·lels, però convergents, que tenen el mateix origen i la mateixa finalitat:

– L’origen: França fa més de 30 anys que no té un pressupost equilibrat.

– La finalitat: Per complir els projectes de convergència fiscal europea serà necessari pagar més impostos i/ó realitzar moltes retallades.

Les divergències entre els projectes de Sarkozy i Hollande són, a grans trets, que mentre l’actual president francès es vol centrar en la complicada tributació de les multinacionals, el projecte de Hollande és més simple: incrementar la fiscalitat directa i indirecta que afecta les grans empreses. En concret el líder socialista ha superat tots els pronòstics i ha anunciat diverses mesures sense precedents: Una taxa impositiva per a les llars que superin el milió d’euros d’ingressos anuals i un augment del tipus impositiu als ingressos provinents de capitals financers. I és que la setmana passada Hollande en la seva visita a Londres quasi declarà la guerra oberta al sector financer, i sobretot a l’anglès:

Volia venir aquí sobretot per dir que el sector financer ha d’estar al servei de l’economia per crear riquesa i no a l’inrevés”

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/04/02/les-eleccions-franceses-i-sarkozy-i-hollande-convergeixen-en-politica-fiscal/