Posts from the ‘Política’ category

“Alternativa per a Alemanya”, un nou partit anti-Euro

Un nou partit alemany pretén entrar al parlament: “Alternativa per a Alemanya” (AfD: Alternative für Deutschland), que està format per antics membres de la democràcia cristiana d’Angela Merkel (CDU: Christlich-Demokratische Union ), i del partit liberal (FDP: Freie Demokratische Partei). En el seu programa plantegen la dissolució ordenada de la zona euro, ja que asseguren que pot seguir havent-hi una Unió Europea sense haver de compartir necessàriament una moneda única. I és que fa uns mesos la població alemanya estava dividida a parts iguals entre els nostàlgics del marc i els partidaris de l’euro, però ara la situació ha canviat i es redueixen a un 27% els que defensen tornar a l’antiga moneda germànica. De moment però els analistes no donen a “Alternativa per a Alemanya” opcions per superar la barrera del 5% per entrar al Parlament, tot i que cal reconèixer que representen, almenys en part, idees relativament esteses entre la ciutadania alemanya…

Anuncis

Veneçuela post-eleccions: l’Autoritat Electoral generalitzarà l’auditoria de la votació presidencial

Col·laboració de Diego Moya-Ocampos –Tibisay Lucena, cap del Consell Nacional Electoral, ha anunciat una generalització de l’auditoria de la votació realitzada el passat 14 d’abril. És a dir, s’auditarà el 46% restant de les urnes que no es van auditar ja el mateix dia de les eleccions. Tècnicament, però, només inclourà una “mostra”. A més, el govern és capaç d’exercir, entre bastidors, un fort control sobre aquesta nova auditoria i, per tant, una decisió que pugui alterar el resultat de les eleccions en favor del líder opositor Henrique Capriles és molt poc probable. Les protestes podrien ressorgir si les inconsistències subratllades per l’oposició són ignorades durant l’auditoria, o bé si apareix noves evidències d’un comportament esbiaixat per part de la CNE, o bé si Capriles no acceptés el resultat del recompte i suggerís de nou un frau electoral. La investidura de Nicolás Maduro ahir mateix va estat acompanyat durant tot el dia de protestes amb soroll de casseroles.

El successor de Chávez, clar favorit a les eleccions veneçolanes

Col·laboració de Diego Moya-Ocampos. –Veneçuela celebrarà eleccions presidencials el diumenge 14 d’abril. El president en funcions Nicolás Maduro, al capdavant del Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV) actualment al poder, s’enfrontarà a Henrique Capriles, el candidat de l’oposició de la Mesa de Unidad Democrática (MUD). La campanya electoral ha estat curta, però altament polaritzada, i ha tingut lloc sota l’ombra del llegat del difunt Hugo Chávez. El panorama que es presenta: Maduro és el candidat amb més probabilitats de guanyar les eleccions, allargant els 14 anys que el moviment chavista ja porta al poder per un període de 6 anys més. Donarà continuïtat a les polítiques econòmiques i socials de l’actual govern. Maduro, però, haurà de fer front a una sèrie de reptes polítics, econòmics, socials i de seguretat claus si acaba guanyant. Aquests reptes podrien debilitar la seva popularitat i portar al país a la inestabilitat política.

Crisi de lideratge a l’Argentina: la fi del Kirchnerisme?

El passat 8 de novembre va suposar un abans i un després en la vida política de l’actual presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner. Es van produir multitudinàries marxes en diversos punts del país a través d’innombrables cassolades, així com en diverses ciutats del món on milers d’argentins van mostrar la seva oposició amb el lema “Salvemos la República!”. La classe política nacional del país sud-americà travessa una de les majors crisis dels darrers anys. La debilitat i manca de lideratge han provocat una dràstica caiguda de popularitat de la presidenta en els darrers mesos, a causa de múltiples factors que han acabat per desgastar un cicle polític kirchnerià, que sembla haver arribat a la seva fi després de més d’una dècada al poder.

Denuncia de frau electoral a Ucraïna i el llegat de la ”princesa del gas”

El passat 28 d’octubre es van celebrar les eleccions legislatives a Ucraïna. Els resultats d’aquestes eleccions no van ser sorprenents ja que els sondejos realitzats abans dels comicis i a peu d’urna donaven una àmplia victòria al partit governant – Partit de les Regions – liderat pel president ucraïnès Victor Yanukovich. Nombrosos observadors internacionals van vigilar el desenvolupament d’aquestes eleccions i d’acord amb el comunicat oficial emès per ells la nit del diumenge 28 d’octubre els comicis van transcórrer correctament i van ser nets i justos. Això, però, no va desanimar al principal partit d’oposició Batkivshina (la Pàtria) liderat per la ex primera ministra Yulia Tymoshenko, a denunciar els resultat de les eleccions com no legítims per el frau i falsificació del vot.

Les eleccions franceses (I): Sarkozy i Hollande convergeixen en política fiscal

Nathalie Kosciusko-Morizet, actual Secretaria d’Estat francesa, va anunciar a principis de mes que “Al voltant de la meitat de les grans empreses del CAC 40 (índex borsari francès) no paguen impostos, servint-se de molt diversos artefactes fiscals” i que “Serà necessari reformar la fiscalitat de les grans empreses per obligar-les a pagar més, com correspon a la solidaritat nacional”. I és que a mesura que s’aproximen les dates de les eleccions presidencials franceses dels propers 22 d’abril i 6 de maig, es succeeixen els anuncis populistes tant deSarkozy com del socialista François Hollande. Es tracta de dos projectes fiscals paral·lels, però convergents, que tenen el mateix origen i la mateixa finalitat:

– L’origen: França fa més de 30 anys que no té un pressupost equilibrat.

– La finalitat: Per complir els projectes de convergència fiscal europea serà necessari pagar més impostos i/ó realitzar moltes retallades.

Les divergències entre els projectes de Sarkozy i Hollande són, a grans trets, que mentre l’actual president francès es vol centrar en la complicada tributació de les multinacionals, el projecte de Hollande és més simple: incrementar la fiscalitat directa i indirecta que afecta les grans empreses. En concret el líder socialista ha superat tots els pronòstics i ha anunciat diverses mesures sense precedents: Una taxa impositiva per a les llars que superin el milió d’euros d’ingressos anuals i un augment del tipus impositiu als ingressos provinents de capitals financers. I és que la setmana passada Hollande en la seva visita a Londres quasi declarà la guerra oberta al sector financer, i sobretot a l’anglès:

Volia venir aquí sobretot per dir que el sector financer ha d’estar al servei de l’economia per crear riquesa i no a l’inrevés”

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/04/02/les-eleccions-franceses-i-sarkozy-i-hollande-convergeixen-en-politica-fiscal/