Posts from the ‘Relacions internacionals i comerç’ category

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]

Anuncis

Els Fluxos Financers Il·lícits provinents de l’Àfrica no permeten el desenvolupament del continent

Àfrica perd més de 50 Bilions de dòlars cada any. Es tracta de transferències il•legals provinents d’entramats fraudulents d’empreses i multinacionals destinades a l’evasió impositiva en els països més pobres del planeta. D’aquesta manera es facilita i s’impossibilita que molts projectes de desenvolupament es duguin a terme, si més, això és el que es denuncia des de moltes Organitzacions no Governamentals (ONG’s). Segons l’Unió Africana (UA) , l’import de les transferències il•legals s’ha triplicat des del 2001, quan es varen defraudar uns 20 Bilions de dòlars.

El desig per la sorra invisible

La sorra forma part de les nostres vides. Després de l’aire i l’aigua, és el recurs natural més utilitzat i del que en som menys conscients; no només la disfrutem durant les estades a la platja els mesos d’estiu si no que cada dia utilitzem grans quantitats de sorra. En trobem en el nostre entorn més proper: els components tecnològics dels ordinadors i telèfons mòbils; en la construcció, a través del formigó, el vidre o l’acer. I fins i tot trobem components de la sorra- diòxid de silici- als cosmètics i la pasta de dents. És un recurs natural limitat.

El dilema Estat-Inversor que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. Les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana

A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.