El baix preu de la fruita com a detonant de la Segona Onada
Durant la campanya de recol·lecció de fruita de l’estiu passat al camp de Lleida es va originar un dels rebrots més importants del coronavirus, la que…
Durant la campanya de recol·lecció de fruita de l’estiu passat al camp de Lleida es va originar un dels rebrots més importants del coronavirus, la que…
Actualment ens enfrontem a una pandèmia global sense precedents i que tindrà efectes devastadors sobre l’economia. Els estats han aplicat diferents mesures per contenir les conseqüències…
Un cop destapat el #VolkswagenScandal el Congrés nord-americà va citar a declarar al màxim responsable de l’empresa al país i aquest va reconèixer el que era: un frau. Volkswagen ha estat venent uns cotxes amb certificat ecològic i d’eficiència que es va atorgar sota premises falses. A més, els venia a un preu atractiu gràcies a una bonificació fiscal, un incentiu de l’Estat. Els legisladors americans no només volen multar per a compensar els beneficis il·lícits i el cost a l’erari públic, sinó que estan disposats a exigir responsabilitats penals per als màxims responsables de Volkswagen. Sembla lògica la resposta, oi? No, pels vint-i-vuit països de la Unió Europea l’escàndol ha estat rebut igual que un tret a la cama. La diferent reacció a banda i banda de l’Atlàntic dóna per a algunes reflexions en “política industrial”.
L’economia d’una societat està estretament lligada a les institucions que la formen –educació, mercat laboral, finances– i és per aquesta raó que els polítics intenten canviar…
“Beijing s’ha tornat menys oberta envers les empreses estrangeres, exposant-les cada cop més a costoses multes, prohibint les fusions empresarials, rebutjant les seves peticions de llicència per a operar i, darrerament, detenint i deportant els seus directius”. Així defineix un article recent al Foreign Affairs el nou clima empresarial a la Xina. S’acusa a les empreses de fixar preus, d’abús de poder a costa dels consumidors, fins i tot de soborns com en el recent cas de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline. Totes aquestes accions contra interessos empresarials simplement són conseqüència de la posada en marxa de les lleis de defensa de la competència com a tota economia capitalista normal? O bé es tracta d’un intent de les autoritats xineses per a intervenir a l’economia i protegir les empreses xineses de la competència occidental al seu propi territori?
El centre d’investigació escocès Wood Mackenzie preveu que de seguir el ritme de creixement i de consum energètic en els països emergents, sobretot Xina, el carbó desplaçarà…
La setmana passada, la presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaitė, visità Doha, capital deQatar, per estudiar la compra de gas a aquest país. L’empresa russa Gazprom és actualment l’únic proveïdor de gas a Lituània i aquesta ex-república Soviètica busca altres alternatives al gas rus.
Grybauskaité creu en Qatar. I és que aquest emirat àrab és el tercer país amb més reserves de gas natural i el sisè exportador mundial d’aquest producte. També és el major exportador de petroli i membre de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). La presidenta lituana viatjà a Qatar acompanyada del ministre d’Energia, Arvydas Sekmokas, i el director general de l’empresa lituana Klaipedos Nafta, Rokas Masiulis.
L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:
http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/06/06/lituania-intenta-prescindir-del-gas-rus/