Posts from the ‘Sectors Econòmics’ category

#VolkswagenScandal, o com tenir a vint-i-vuit països ben preocupats

Un cop destapat el #VolkswagenScandal el Congrés nord-americà va citar a declarar al màxim responsable de l’empresa al país i aquest va reconèixer el que era: un frau. Volkswagen ha estat venent uns cotxes amb certificat ecològic i d’eficiència que es va atorgar sota premises falses. A més, els venia a un preu atractiu gràcies a una bonificació fiscal, un incentiu de l’Estat. Els legisladors americans no només volen multar per a compensar els beneficis il·lícits i el cost a l’erari públic, sinó que estan disposats a exigir responsabilitats penals per als màxims responsables de Volkswagen. Sembla lògica la resposta, oi? No, pels vint-i-vuit països de la Unió Europea l’escàndol ha estat rebut igual que un tret a la cama. La diferent reacció a banda i banda de l’Atlàntic dóna per a algunes reflexions en “política industrial”.

Anuncis

La Xina, cada cop menys amable amb les empreses occidentals

“Beijing s’ha tornat menys oberta envers les empreses estrangeres, exposant-les cada cop més a costoses multes, prohibint les fusions empresarials, rebutjant les seves peticions de llicència per a operar i, darrerament, detenint i deportant els seus directius”. Així defineix un article recent al Foreign Affairs el nou clima empresarial a la Xina. S’acusa a les empreses de fixar preus, d’abús de poder a costa dels consumidors, fins i tot de soborns com en el recent cas de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline. Totes aquestes accions contra interessos empresarials simplement són conseqüència de la posada en marxa de les lleis de defensa de la competència com a tota economia capitalista normal? O bé es tracta d’un intent de les autoritats xineses per a intervenir a l’economia i protegir les empreses xineses de la competència occidental al seu propi territori?

Lituània intenta prescindir del gas rus

La setmana passada, la presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaitė, visità Doha, capital deQatar, per estudiar la compra de gas a aquest país. L’empresa russa Gazprom és actualment l’únic proveïdor de gas a Lituània i aquesta ex-república Soviètica busca altres alternatives al gas rus.

Grybauskaité creu en Qatar. I és que aquest emirat àrab és el tercer país amb més reserves de gas natural i el sisè exportador mundial d’aquest producte. També és el major exportador de petroli i membre de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). La presidenta lituana viatjà a Qatar acompanyada del ministre d’Energia, Arvydas Sekmokas, i el director general de l’empresa lituana Klaipedos Nafta, Rokas Masiulis.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/06/06/lituania-intenta-prescindir-del-gas-rus/

Cooperació energètica Armènia – Iran

La setmana passada el president iranià Mahmud Ahmadinejad, en rebre al canceller armeni, Edward Nalbandián, va qualificar de molt important la realització de projectes econòmics conjunts per ambdós països, i ha comunicat avui a l’oficina de premsa del Ministeri d’Afers Exteriors d’Armènia “La importància de la realització dels projectes de construcció de la segona línia d’alta tensió elèctrica entre Armènia i Iran, de dues centrals hidroelèctriques al riu Araks, d’una canonada de subministrament de derivats de petroli i del ferrocarril Iran – Armènia”. Erevan, capital armènia, i Teheran estan realitzant en l’actualitat diversos projectes energètics conjunts. Gràcies a la canonada per derivats de petroli (benzina i combustible dièsel), Armènia podrà rebre’ls tant de l’Iran com dels països del golf Pèrsic i adquirir-los a preu molt més baix que els països europeus.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/05/08/cooperacio-energetica-armenia-iran/

L’endemà de la relació entre Repsol i YPF: la indústria petrolera argentina de nou al mercat?

Tot just l’endemà que el govern argentí anunciés la nacionalització del 51% del capital d’YPF, en mans de Repsol, eKonomicus va oferir un primer anàlisi dels fets “a vista d’ocell”. És a dir, sense entrar en valoracions de cap de les parts. El context era confús. Fins i tot, una setmana després, encara queden molts fils sense lligar, però sembla que aquest “nacionalisme de recursos naturals” del que parlàvem tot citant a Michael Klare ha deixat a la presidenta Cristina Fernández en una posició bastant clara: tan pel que fa als arguments que llencen mitjans econòmics internacionals com pel fet que dia rere dia apareixen potencials socis capitalistes per a la nova YPF estatal, tot plegat deixa entreveure fins a quin punt les arques argentines necessitaven aquest impuls financer.

Argentina, en qüestió d’anys, ha passat de tenir un superàvit de producció d’energia respecte el que consumia a ser deficitària energèticament (alguns mitjans apunten a que ara utilitza un 15% més d’hidrocarburs dels que produeix). No ha estat mai un gran productor, i l’impacte d’aquesta situació sobre la caixa pública és considerable. Per a explicar què és el que ha portat el país fins aquí, el setmanari britànic The Economist reparteix les culpes: argumenta que, si bé és cert que Repsol-YPF hagués pogut invertir més en augmentar la producció i no només en mantenir-la, Argentina no ha aplicat mesures clau com per exemple reformar els forts subsidis al preu de la gasolina per a evitar tantes importacions (el cost de la gasolina importada és molt superior al preu de venda a les gasolineres).