Posts from the ‘Sectors Econòmics’ category

L’endemà de la relació entre Repsol i YPF: la indústria petrolera argentina de nou al mercat?

Tot just l’endemà que el govern argentí anunciés la nacionalització del 51% del capital d’YPF, en mans de Repsol, eKonomicus va oferir un primer anàlisi dels fets “a vista d’ocell”. És a dir, sense entrar en valoracions de cap de les parts. El context era confús. Fins i tot, una setmana després, encara queden molts fils sense lligar, però sembla que aquest “nacionalisme de recursos naturals” del que parlàvem tot citant a Michael Klare ha deixat a la presidenta Cristina Fernández en una posició bastant clara: tan pel que fa als arguments que llencen mitjans econòmics internacionals com pel fet que dia rere dia apareixen potencials socis capitalistes per a la nova YPF estatal, tot plegat deixa entreveure fins a quin punt les arques argentines necessitaven aquest impuls financer.

Argentina, en qüestió d’anys, ha passat de tenir un superàvit de producció d’energia respecte el que consumia a ser deficitària energèticament (alguns mitjans apunten a que ara utilitza un 15% més d’hidrocarburs dels que produeix). No ha estat mai un gran productor, i l’impacte d’aquesta situació sobre la caixa pública és considerable. Per a explicar què és el que ha portat el país fins aquí, el setmanari britànic The Economist reparteix les culpes: argumenta que, si bé és cert que Repsol-YPF hagués pogut invertir més en augmentar la producció i no només en mantenir-la, Argentina no ha aplicat mesures clau com per exemple reformar els forts subsidis al preu de la gasolina per a evitar tantes importacions (el cost de la gasolina importada és molt superior al preu de venda a les gasolineres).

Nacionalització d’YPF: Argentina està determinada a governar la política energètica

“Segons el nou ordre energètic internacional, els països es poden dividir en nacions amb excés d’energia o nacions amb dèficit d’energia”. Això ho argumenta Michael T. Klare, un dels principals experts mundials en política energètica, al seu llibre Planeta sediento, recursos menguantes (2008). Afegeix, a més, que la posició d’un país depèn fortament de les seves disponibilitats de recursos energètics o, si no és el cas, de la seva capacitat financera per adquirir-ne dels altres. Aquest paradigma sembla realment adient per a enquadrar la recent acció del govern argentí de quedar-se amb el 51% de Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), la joia de la corona de la petrolera Repsol-YPF (que ara veuria reduïda la seva participació a l’empresa del 57% al 6%).

No és senzill analitzar la situació hores després que la presidenta d’Argentina, Cristina Fernández, hagi anunciat la nacionalització d’YPF. El seu discurs, però, il•lustra un fet de vital importància: Argentina és l’únic productor de petroli d’Amèrica del Sud que no gestiona per ella mateixa els recursos fòssils, element clau de la geopolítica mundial. Per tant, la política que intenta dur a terme Fernández respon al context que s’ha creat durant les darreres dècades, on les empreses petrolieres estatals s’han fet amb el control del mercat mundial de producció i distribució de cru. Ha passat així al continent americà: el govern de Veneçuela compta amb Petróleos de Venezuela SA (PdVSA); el de Mèxic amb Pemex; el de Brasil amb Petrobras; el d’Equador amb PetroEcuador.

Noruega: Mantega, petroli i un fons de pensions: una lliçó d’economia

1.- Monopoli

Es tracta de quelcom més que una simple crisi d’un determinat producte: la mantega. Darrere d’aquesta absurda història hi ha certes lliçons importants d’economia. Començant per temes comercials, explicarem que Noruega és un país nòrdic amb poca activitat agrícola, degut al seu clima. Afegim, a més, que aquest passat estiu el país nòrdic ha tingut mal temps. És fàcil deduir que aquests factors fan que hi hagi hagut una escassetat de mantegaa nivell nacional. I doncs, si no hi ha suficient mantega com per abastir el mercat noruec, importen d’altres països la resta? Doncs sí, però poca. Per què? El problema és la cooperativa noruega de mantega “Tine”, que en té el monopoli i està deliberadament protegida per l’estat. Abans que ja no quedi mantega al país nòrdic, el govern noruec s’ha afanyat a rebaixar els aranzels a les importacions de mantega, per a que la població en pugui comprar. Els grans productors de mantega a nivell mundial tardaran el seu temps, però acabaran per inundar el mercat noruec, de la mateixa manera que han fet amb Suècia, que ha patit també problemes climàtics. Però abans de considerar que es tracta d’un problema relacionat amb el comerç, ens centrarem en altres raons que han motivat aquesta petita crisi manteguera.

2.- El petroli i el gas

És indubtable reconèixer que Noruega s’ha fet rica gràcies a les seves reserves de petroli i gas. Però amb el descobriment d’aquests jaciments també han vingut alguns problemes: una indústria que fa pocs anys comptava amb pocs treballadors, ara és el motor principal de l’economia. El gran volum de les exportacions de recursos naturals fa pujar el valor de la moneda nacional, la corona noruega, i abarateix les importacions, i,per tant, encareix relativament els productes domèstics. Aquests, al ser més cars, fan que la gent tendeixi a comprar altres productes provinents de fora, augmenten les importacions, i per tant, l’economia passa a dependre de l’exterior: de les fluctuacions d’altres monedes,de causes externes i, sobretot, de mercats d’intercanvi que no són el seu propi.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/01/12/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-d%E2%80%99economia/

El projecte HidroAysén i els maputxes

Rodrigo Álvarez, ministre d’Energia xilè, està interessat en integrar les matrius energètiques del seu país amb les de Argentina mitjançant laconstrucció de 5 preses d’aigua al llarg de 2 rius: el Baker i el Pascua, tal i com s’observa en el dibuix. El projecte preveu la construcció de les línies de transmissió d’electricitat a través de la serralada dels Andes entre els dos països sud-americans i donaria al projecte hidroelèctric, conegut com HidroAysén, l’oportunitat de construir una enorme línia de transmissió en territori argentí. La regió xilena d’Aysén està situada al sud del país andí i amb aquest projecte guanyaria notable protagonisme econòmic. Però evidentment no tot són flors i violes en aquest macro-projecte. De moment, bona part de la societat xilena s’ha girat en contra i molt especialment la minoria maputxe[Nota1], que veuen com bona part del cablejat passarà per les seves terres sense tant sols haver consultat la seva opinió. Tot i això, la majoria de les crítiques es centren en que les preses d’aigua no són necessàries a la Patagònia i suposarien un impacte ambiental irreparable per una regió del planeta pràcticament verge. A més, el 51% del projecte és propietat d’Endesa-Enel, empresa italo-espanyola, tot i que evidentment també hi intervenen les generadores elèctriques xilenes Empresa Nacional de Electricidad S.A. i Colbún S.A. Per tant, bona part dels habitants veuen com els guanys que hi pugui haver a HydroAysén aniran a parar a mans europees.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/11/11/el-projecte-hidroaysen-i-els-maputxes/

Els productes virtuals: el cas de Zynga

Zynga Inc., empresa nord-americana amb seu central a San Francisco, està entre les companyies més candents del sector tecnològic, només cal fer una ullada a com se les arregla perquè la gent compri coses que en realitat no existeixen, i és que Zynga està transformant el sector dels videojocs. Les companyies tradicionals de la indústria desenvolupen jocs que creuen que agradaran als jugadors i després els venen. Zynga ofereix jocs gratuïts per mitjà de Facebook, i després estudia les dades sobre com juga la seva audiència. A continuació, utilitza les seves troballes per modificar els seus jocs amb l’objectiu que la gent passi més temps amb ells, els recomanin als seus amics de Facebook i acabin comprant “béns virtuals“ per als seus videojocs.

font:i-dothink.com
Segons Ken Rudin, director de l’equip d’anàlisi de dades en Zynga, més de 95% dels jugadors mai gasta un cèntim en els jocs. Però la seva audiència de 150 milions d’usuaris únics cada mes és tan gran que el petit percentatge que compra gallines virtuals a 5 dòlars ó gratacels imaginaris a 3 dòlars generen grans ingressos per a la companyia. Alguns jugadors gasten centenars o fins i tot milers de dòlars al mes, que els anomenen “balenes“, el mateix terme que els casinos usen per als qui aposten molt. L’any passat, la facturació de Zynga va ascendir a uns 600 milions de dòlars, en comparació als 121 milions de l’any 2009. Amb un benefici net de 91 milions de dòlars. Tot i això, les intencions de la companyia de sortir a borsa aquest any s’han vist afectades per les recents turbulències dels mercats, que han creat incertesa sobre aquestes ofertes públiques d’accions i que podria obligar a Zynga a endarrerir i reduïr la valoració de l’empresa. Quan va presentar la seva sol licitud per a la seva sortida a borsa, la companyia planejava una valoració de fins a uns 20.000 milions de dòlars.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/09/12/els-productes-virtuals-el-cas-de-zynga/

Veolia Environnement es replanteja el seu negoci: noves necessitats per a la gestió dels serveis públics

Desinversió, replegament i esperar que el balanç financer acabi per millorar. Aquest és el gir estratègic que ha anunciat un dels líders en prestació de serveis públics com és la francesa Veolia Environnement, desprès de no poder fer sostenible el recent període d’intensa expansió i inversió, sobretot en regions en desenvolupament . Aquest conglomerat gegant, dedicat a proveir serveis de subministrament d’aigua, gestió de residus, energia i transport, abandonarà al llarg dels propers 2 anys les operacions en 37 països dels 77 on és present actualment, quedant-se per tant en 40 països. Això implicarà una forta desinversió, valorada en uns 1.300 milions d’euros, segons declaracions del president de la companyia, Antoine Frérot.

Continuar llegint a ekonomicus.com