Posts from the ‘Sistema financer’ category

La unió bancària europea avança: proposta en ferm i amb candidat a dirigir-la

La sobirania compartida per la zona Euro en assumptes tals com el sistema financer es va fent realitat poc a poc però amb pas ferm, per damunt de les veus, a vegades discordants, dels presidents dels Estats membres. En particular, es tracta del projecte de crear una agència regulatòria comuna per als bancs a nivell de zona Euro, tal com va anunciar aquest juny passat el comissari europeu Michel Barnier. La reforma es va fent sòlida: s’espera una proposta en ferm a meitats de setembre i ja s’ha proposat la candidatura de Vitor Constancio, mà dreta de Mario Draghi al Banc Central Europeu (BCE), per a dirigir aquest organisme independent.

El Líbor, l’Euríbor i els Tresorers

El recent escàndol de la manipulació del Libor per part del Barclays i les seves repercussions en l’Euribor podria portar-nos a pensar que les nostres hipoteques qüotidianes, les de les families, es podrien haver vist també afectades per aquesta manipulació, ja que els tipus d’interés de les hipoteques van referenciats a l’Euribor.

Les autoritats han fixat una multa al Barclays de 363 milions d’euros, però cap d’aquests milions va destinat als particulars, de forma que les autoritats deuen pensar que si bé s’han manipulat els tipus d’interés, aquests no han afectat les hipoteques….

Darwin i l’economia

Aquesta setmana us recomanem el llibre “The Darwin Economy: Liberty, Competition and the Common Good” de Robert H. Frank, columnista del New York Times i professor a l’Universitat de Cornell, Estats Units. El llibre parteix de la premisa que algún dia Charles Darwin serà reconegut com el fundador intel·lectual de l’economia, desplaçant a Adam Smith (1723-1790). I és que Smith, autor de “La Riquesa de les Nacions” (1776) considerava la lliure competència com el mitjà més idoni de l’economia per arribar al seu òptim, afirmant que les contradiccions engendrades per les lleis del mercat serien corregides pel que ell va denominar la “mà invisible” del sistema. Simplificant molt la idea, podríem dir que la filosofia d’Adam Smith és el fonament per als lliberals econòmics que creuen que el mercat ho arregla tot i per això les regulacions no són necessàries. L’actual crisi financera ha demostrat sens dubte que estem pagant un alt preu per deixar-ho tot en mans de les forces del mercat.

L’anàlisi del llibre del Sr. Frank és interessant: el punt de vista de Darwin (1809-1882), autor de “L’Origen de les Espècies” (1859) sobre el procés competitiu és ben diferent. Ell creia que els interessos dels animals individuals van entrant moltes vegades, no sempre, en conflicte profund amb els interessos generals de les seves pròpies espècies. I és que actualment la visió del famós naturalista del funcionament de l’economia sembla molt més acurada que la de Smith.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/03/22/darwin-i-leconomia/

La restricció al crèdit, un impediment per a les PIMES

Les petites i mitjanes empreses (pimes) objecten a les paraules de Botín del passat dimarts que les exigències dels bancs són desproporcionades i que no es tracta només de “problemes de solvència” dels que van a demanar un crèdit. El president de la patronal de petites i mitjanes empreses (Cepime) i vicepresident de la CEOE, Jesús Terciado, va replicar al president del Grup Santander, Emilio Botín, que les exigències de solvència demandades per les entitats financeres han augmentat “de manera exagerada i desaforada” en els últims temps, cosa que ha provocat que el crèdit estigui “pràcticament tancat” per a les empreses, no perquè no existeixi “demanda solvent”. Terciado reconeix que hi ha pimes menys solvents que fa uns anys, però nega que totes siguin insolvents. Terciado ha explicat en una entrevista a Radio Nacional de España (RNE) que el que passa és que perquè les entitats financeres donin crèdits a les empreses se’ls exigeix un suport de solvència personal, familiar o immobiliari. Terciado, però, admet que hi ha poca demanda creditícia per a projectes d’inversió, ja que la major part de les empreses el que necessiten ara és circulant, és a dir, diner per al seu funcionament diari. ”I és el que ara mateix està pràcticament tancat. Empreses que fins l’any passat o l’anterior funcionaven amb un compte de crèdit sense cap problema han vist reduïda a la meitat aquest compte de crèdit i se’ls ha deixat sense oxigen”, ha denunciat .

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/02/13/la-restriccio-al-credit-un-impediment-per-a-les-pimes/

El què, el perquè i el com ens afecta una elevada prima de risc

Què és la prima de risc?

La prima de risc de l’estat espanyol cavalca amb força i no para des del mes de maig de l’any passat. Però, què és la prima de risc? Surt pràcticament cada dia a les notícies, però dubto que fins hi tot el presentador de l’informatiu en tingui una idea clara i concisa del que és. La prima de risc espanyola és la diferència entre el tipus d’interès que paguen els bons emesos per l’estat espanyol i els tipus d’interès que paguen els bons alemanys. El bo escollit per obtenir aquesta dada és el de 10 anys i com acabem de dir, el bo de referència és l’alemany. Així doncs, per exemple, si Espanya emet avui deute a 10 anys a un comprador a un interès anual d’un 7% i Alemanya ho fa a un2%, la diferència és d’un 5% (7-2=5), el que és el mateix, 500 punts bàsics (5%).

Perquè es parla tant de la prima de risc?

Es sol dir que la prima de risc d’un país mesura la confiança que es té en l’economia d’aquest, i per tant, el tipus d’interès i la prima de risc, el diferencial, n’és un bon indicador. D’aquesta manera un elevat tipus d’interès, cas espanyol, significarà que els inversors desconfien d’aquella economia, mentre que es considerarà com a segura a aquella amb baixos tipus d’interès, cas alemany.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/11/28/el-que-el-perque-i-el-com-ens-afecta-una-elevada-prima-de-risc/#more-536