Posts from the ‘eKonofòrum’ category

Qui crea diners a l’economia?

Qui crea diners en l’economia? La primera idea que ens ve a la ment és “el Banc Central”. Aquesta resposta és correcta, però al mateix temps incompleta. Tal i com explica el Banc d’Anglaterra en una sèrie d’articles recents els bancs comercials “creen diners” constantment i a grans quantitats. Aquest fet genera preguntes de tota mena: com creen realment diners els bancs comercials? És el que expliquen els llibres d’economia del tot acurat? Quins són els límits a la creació de diners? Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques de permetre que la creació de diners estigui parcialment en mans de bancs comercials?

La independència dels bancs centrals: un dogma qüestionable

S’argumenta sovint que el control de la inflació ha d’estar allunyat de pressions polítiques per tal d’evitar que els governs la utilitzin com a instrument electoralista, fent baixar els tipus d’interès i augmentant l’oferta de diners, decisions que comporten un increment del la inflació a llarg termini. Per tant la solució passa per despolititzar el control de la inflació, delegant-lo als bancs centrals, que gaudeixen d’una elevada independència dels òrgans polítics. Els defensors d’aquesta mesura creuen que donada la complexitat tècnica del control de la inflació, la despolitització permet deixar la política monetària en mans d’experts econòmics que utilitzen criteris políticament neutrals que augmenten la credibilitat de la política monetària al mateix temps que la fa més efectiva. Segons alguns acadèmics, però, aquest argument té alguns punts febles que en qüestionen la seva validesa.

Austeritat i creixement – ‘Tortura les dades i et confessaran el que vulguis’

“Torture numbers and they’ll confess to anything”. Una frase de l’autor americà Gregg Easterbrook que resulta bastant adient per resumir la recent polèmica entorn un article dels economistes Carmen M. Reinhart i Kenneth S. Rogoff, d’on s’extreu que el creixement econòmic baixa dràsticament quan el deute públic supera el 90% del PIB. Aquesta declaració, que ha tingut una influència cabdal en les polítiques d’austeritat d’Europa i Estats Units, ha estat posada en entredit per un grup d’economistes que han replicat l’anàlisi i han arribat a una conclusió diferent.

Economies emergents: hi ha realment un “despertar del Sud Global”?

El darrer Informe sobre Desenvolupament Humà del 2013 que publica anualment el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) porta com a títol “L’ascens del Sud”, senyal de tot un canvi en el paradigma que ha estat dominant les darreres dècades. El concepte Sud Global, que ha vingut a substituir el concepte relativament despectiu que era Tercer Món, fa referència als països en vies de desenvolupament que han estat tradicionalment marginats dels ressorts de poder.

En aquest eKonofòrum explorarem les diferents opinions entorn a aquest “despertar del Sud Global”: les que efectivament clamen que aquests països estan efectivament guanyant pes en la governança mundial i les que, pel contrari, argumenten escèpticament que ni hi ha un ascens d’un Sud encara pobre ni està augmentant la seva influència al món.

La desigualtat com a barrera del creixement econòmic?

La creixent desigualtat d’ingressos és considerada actualment com una conseqüència aparentment inevitable i possiblement inseparable de la crisi. Però, i si fos al mateix temps una barrera que estès obstaculitzant el retorn al creixement econòmic?

Diversos economistes apunten a que un dels principals impediments que dificulten el creixement econòmic és la manca d’inversió empresarial. Aquesta, argumenten, és deguda principalment a la pèrdua de competitivitat de les empreses,- relacionada amb l’aparició d’altres mercats amb costos més reduïts- a la incertesa política i econòmica del moment i al deteriorament de les finances públiques (i, en alguns països, a la crisi bancària).