Polítics que defensen l’status quo i polítics que no: qui té les de guanyar?
Lluny han quedat els anys en que defensar l’status quo en política, és a dir, allò que s’ha guanyat, el peix al cove, era sinònim per…
Efectes econòmics de la diàspora kosovar
Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.
L’Euro a Kosovo i Montenegro: Comparativa amb Catalunya
Tot i que Montenegro i Kosovo no formen part de l’anomenada Eurozona, fan servir l’Euro com a moneda de canvi, el primer des de la seva…
#VolkswagenScandal, o com tenir a vint-i-vuit països ben preocupats
Un cop destapat el #VolkswagenScandal el Congrés nord-americà va citar a declarar al màxim responsable de l’empresa al país i aquest va reconèixer el que era: un frau. Volkswagen ha estat venent uns cotxes amb certificat ecològic i d’eficiència que es va atorgar sota premises falses. A més, els venia a un preu atractiu gràcies a una bonificació fiscal, un incentiu de l’Estat. Els legisladors americans no només volen multar per a compensar els beneficis il·lícits i el cost a l’erari públic, sinó que estan disposats a exigir responsabilitats penals per als màxims responsables de Volkswagen. Sembla lògica la resposta, oi? No, pels vint-i-vuit països de la Unió Europea l’escàndol ha estat rebut igual que un tret a la cama. La diferent reacció a banda i banda de l’Atlàntic dóna per a algunes reflexions en “política industrial”.
El paradigma de l’austeritat, imbatut
Les condicions del nou rescat a Grècia impliquen, a la pràctica, una expansió de les mesures d’austeritat i reformes liberalitzadores. Quan tothom es pensava que el paradigma de l’austeritat estava ferit de mort desprès del referèndum grec i un nou model emergeria, s’ha acabat per imposar de nou davant la incapacitat de formular una alternativa tangible. Definitivament, la batalla d’idees s’ha perdut.
Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?
No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?
Evolució de la taxa d’atur a Europa, les “pertorbacions de demanda” (3a part)
Draghi parla de “pertorbacions de demanda”[1], però què són ben bé aquestes “pertorbacions”? La teoria econòmica clàssica, en concret Blanchard i Quah[2], divideix les pertorbacions que pot tenir un país en pertorbacions d’oferta i de demanda. Bàsicament podem definir una pertorbació com un canvi exogen, shock, en aquella economia.
