Posts from the ‘– Internacional’ category

Entrevista a Alejandro Estruch (II): Keynes, Deirdre McCloskey i “El Topo”

L’ Alejandro Estruch és professor de Política Econòmica Espanyola i de la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses. Certament, l’Alejandro és un Mestre de la Paraula: recordem que havia estat al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El País, El Periódico, etc.

Anuncis

#eKonoAgenda – Setmana 14 a 20 de Novembre 2016: Barcelona Pensa!

A eKonomicus hem decidit elaborar una Agenda d’actes i activitats que englobin el món de les ciències socials a Barcelona, tant del món acadèmic (Universitats i educació no formal), Tercer Sector (Agències de Voluntariat, ONG’s, …) i Institucions (Públiques, think tanks, …). Totes les activitats que hi consten són gratuïtes. Si creieu que alguna no ho és, o en falten, detecteu algun error o estem obviant quelcom, no dubteu en escriure’ns a:

revistaekonomicus@gmail.com

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]

El desig per la sorra invisible

La sorra forma part de les nostres vides. Després de l’aire i l’aigua, és el recurs natural més utilitzat i del que en som menys conscients; no només la disfrutem durant les estades a la platja els mesos d’estiu si no que cada dia utilitzem grans quantitats de sorra. En trobem en el nostre entorn més proper: els components tecnològics dels ordinadors i telèfons mòbils; en la construcció, a través del formigó, el vidre o l’acer. I fins i tot trobem components de la sorra- diòxid de silici- als cosmètics i la pasta de dents. És un recurs natural limitat.

El dilema Estat-Inversor que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. Les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.