Posts from the ‘– Internacional’ category

El desig per la sorra invisible

La sorra forma part de les nostres vides. Després de l’aire i l’aigua, és el recurs natural més utilitzat i del que en som menys conscients; no només la disfrutem durant les estades a la platja els mesos d’estiu si no que cada dia utilitzem grans quantitats de sorra. En trobem en el nostre entorn més proper: els components tecnològics dels ordinadors i telèfons mòbils; en la construcció, a través del formigó, el vidre o l’acer. I fins i tot trobem components de la sorra- diòxid de silici- als cosmètics i la pasta de dents. És un recurs natural limitat.

El dilema Estat-Inversor que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. Les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

La manipulació fraudulenta dels tipus d’interès interbancaris arriba a una escala global

A la City de Londres, màxim epicentre financer mundial, encara els fa mal el titular del Financial Times del passat 7 de febrer: “L’escàndol de manipulació dels tipus d’interès bancaris sacseja 3 continents”. Aquests continents són Àsia, l’Europa continental i el Regne Unit (bé, això si entenem Regne Unit com un continent per sí mateix, com fan ells). També cal incloure els Estats Units, ja que molts dels escàndols afecten a les operacions nord-americanes dels bancs d’inversió europeus involucrats. No pot ser més contundent.

La manipulació ha consistit en que algunes entitats bancàries han estat alterant durant els darrers anys el valor real del tipus d’interès que s’anomena “interbancari”, és a dir, aquell al que els propis bancs es presten diners entre ells per a quadrar els balanços (normalment són préstecs a un o dos dies). L’escàndol es va destapar a meitats del 2012 amb Barclays –tot i que les autoritats bancàries dels Estats Units van reconèixer que estaven assabentats d’aquestes pràctiques des del 2007. L’alteració a penes era de dècimes (0.1 o 0.2%), però suficient com per a suposar milions de més o de menys. Tan important són aquests tipus d’interès? Aquests tipus mouen incomptables contractes financers a tot el món, des dels préstecs universitaris a les pòlisses de les empreses, passant per les hipoteques. El més important és el LIBOR, fixat a Londres i que globalment mou fins a 350 bilions de dòlars. A Europa predomina l’EURIBOR. I al Japó tenen el TIBOR, fixat a Tòquio.

Reunió dels ministres de finances representats al FMI, amb la directora general al mig. Imatge: bloomberg.com

El Fons Monetari Internacional evadeix una reforma més equilibrada del seu funcionament

Des dels darrers anys de la dècada dels 90, en plena crisi financera del sud-est asiàtic, la relació entre els països “emergents” i les institucions econòmiques internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) no és la mateixa. Hi ha desencís i frustració i, a mesura que aquests països en vies de desenvolupament van guanyant pes econòmic, cada cop la relació grinyola més. No es senten representats dins d’aquesta institució, sense poder de decisió, i es veuen només com a receptors d’unes polítiques imposades per un FMI dominat pels interessos occidentals que, com va ser el cas durant la crisi asiàtica dels 90, impliquen unes condicions i reformes molt severes. Per exemple, el intent dels països no-occidentals (liderats per Brasil, Rússia, Índia i Xina) per a intentar elegir un Director del FMI que no fos europeu per primer cop a l’història, sota l’argument que així s’aconseguiria una major legitimitat i es reconeixeria el nou rol d’aquests països al món, es va veure frustrat per l’elecció de la francesa Christine Lagarde.

Per a acabar-ho d’arrodonir, la darrera reunió conjunta del FMI i el Banc Mundial a mitjans d’octubre passat va estar fortament monopolitzada pels problemes dins Europa. Aquest fet i l’absència de debat sobre la manca d’influència dels països emergents en la forma en que funciona el FMI, va fer que el ministre d’economia brasiler digués que la cimera era decebedora i que “en cada reunió hi ha sempre els mateixos problemes a discutir”. És a dir, comença a fer-se sentir un debat entorn a com assolir una governança més equilibrada en institucions com el FMI o el Banc Mundial. Assolir-la sembla ser clau no només per legitimitat sinó perquè la solució d’aquesta crisi i les futures ja no està únicament en mans d’Europa i Estats Units.

Denuncia de frau electoral a Ucraïna i el llegat de la ”princesa del gas”

El passat 28 d’octubre es van celebrar les eleccions legislatives a Ucraïna. Els resultats d’aquestes eleccions no van ser sorprenents ja que els sondejos realitzats abans dels comicis i a peu d’urna donaven una àmplia victòria al partit governant – Partit de les Regions – liderat pel president ucraïnès Victor Yanukovich. Nombrosos observadors internacionals van vigilar el desenvolupament d’aquestes eleccions i d’acord amb el comunicat oficial emès per ells la nit del diumenge 28 d’octubre els comicis van transcórrer correctament i van ser nets i justos. Això, però, no va desanimar al principal partit d’oposició Batkivshina (la Pàtria) liderat per la ex primera ministra Yulia Tymoshenko, a denunciar els resultat de les eleccions com no legítims per el frau i falsificació del vot.