Posts from the ‘– Orient Mitjà’ category

Migracions: quan estar de retorn a casa només t’empeny a marxar de nou

Retornar després de ser un emigrant és fotut i no es cura només amb un grapat de dòlars de subvenció i dos o tres cursos de formació per a trobar feina.

Anuncis

Pinzellades sobre la batalla per l’Irak: més enllà del conflicte sectari

El conflicte actual a l’Irak és complex. Tot s’ha esdevingut de manera tan inesperada que no és fins ara, més de dos setmanes desprès que el país tornés a ocupar portades, que es comencen a contestar els “per què” i a entendre la magnitud del problema. Alguns punts, però, romanen borrosos en el discurs que s’està formant al voltant del conflicte: des dels actors involucrats en el conflicte fins al rol de les faccions religioses. A través de les conclusions d’un acte sobre Irak a la Chatham House, es poden extreure alguns punts que poder ajudar a aportar més concisió per a explicar el conflicte.

Pot ser el Marroc un model de revolta àrab a imitar?

L’expressió “primavera àrab” ha servit per donar un nom comú a tota l’onada de revoltes i canvis que ha sacsejat l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica des de 2011. Però mirant país per país en deteniment, podem dir que ha estat un fenomen força heterogeni on, a cada lloc, la confrontació entre població i règims ha fet ús de mitjans força diferents -i també han tingut éxits diferents. Vist ara tot el procès amb tres anys de perspectiva, és possible considerar un dels països com a “model de revolta” a seguir per als altres? Alguns analistes en mitjans internacionals lloen el cas de Marroc per haver obtingut canvis polítics graduals a un cost econòmic i humà molt baix. eKonomicus ha consultat dos experts en la regió, Pol Morillas (IEMED) i Jordi Quero (UPF), per a posar el cas de Marroc en perspectiva i entreveure si realment aquest model té avantatge davant els altres. […]

Revolució laboral a la Península Aràbiga: expulsió d’immigrants i risc de col·lapse

Amb les revoltes als països àrabs, els governs de la regió han après que han de donar prioritat a la creació d’ocupació per a la població juvenil si no volen enfrontar-se a manifestacions que portin a potencials revoltes. Amb un atur juvenil del 30% i una població majoritàriament jove, la monarquia de l’Aràbia Saudita n’és conscient. Per això porta mesos implementant un sistema de quotes que busca substituir mà d’obra estrangera per treballadors de nacionalitat saudita (un pla que anomenen nitaqat), alhora que augmenten la pressió sobre la gran massa d’immigrants irregulars dins el regne. Tot plegat porta a una cadena de successos potencialment disruptius: molts negocis s’han vist paralitzats davant la incapacitat d’utilitzar mà d’obra estrangera, molts immigrants han intentat regularitzar-se però han vist com empitjoraven les condicions laborals, i molts altres fugen o han estat expulsats, traslladant la pressió als seus països d’origen que depenen de les remeses i no tenen capacitat per absorbir tanta població.

El control pels recursos energètics, al centre del conflicte entre Iraq i el Kurdistan iraquià

La combinació de petroli i de federalisme frustrat a l’Iraq està portant el país a una espiral potencialment desestabilitzadora. Això és el que es desprén del darrer conflicte polític entre el govern central de Baghdad i el govern regional del Kurdistan iraquià, al nord del país. El govern kurd ha exportat a través de Turquia el seu primer carregament de petroli, valorat en 22 milions de dòlars, als mercats internacionals (fins ara només exportava petites quantitats a Turquia). El fet destacat és que ho ha fet sense el consentiment del govern central, que considera il·legal que un govern autònom realitzi aquest tipus d’operacions. Aquesta acció s’engloba en un conflicte de major magnitud: què busca el govern autònom kurd? Aparentment, la independència econòmica.

Cooperació energètica Armènia – Iran

La setmana passada el president iranià Mahmud Ahmadinejad, en rebre al canceller armeni, Edward Nalbandián, va qualificar de molt important la realització de projectes econòmics conjunts per ambdós països, i ha comunicat avui a l’oficina de premsa del Ministeri d’Afers Exteriors d’Armènia “La importància de la realització dels projectes de construcció de la segona línia d’alta tensió elèctrica entre Armènia i Iran, de dues centrals hidroelèctriques al riu Araks, d’una canonada de subministrament de derivats de petroli i del ferrocarril Iran – Armènia”. Erevan, capital armènia, i Teheran estan realitzant en l’actualitat diversos projectes energètics conjunts. Gràcies a la canonada per derivats de petroli (benzina i combustible dièsel), Armènia podrà rebre’ls tant de l’Iran com dels països del golf Pèrsic i adquirir-los a preu molt més baix que els països europeus.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/05/08/cooperacio-energetica-armenia-iran/

Guerra diplomàtica amb l’Iran

Fa relativament poc, un empresari del sector químic em comentava la incertesa que envolta el futur de les seves exportacions a l’Iran. Es mostrava força preocupat pel fet de tenir un bon soci comercial a la regió i veure com les relacions entre la Unió Europea (UE), de retruc Espanya, i el gegant asiàtic es deterioren per moments. Restriccions a les exportacions, un munt de papers i la ja normal carta de crèdit són els molts impediments als que s’enfronta i ara es suma la incertesa de no saber si d’aquí 2 ó 3 anys podrà seguir exportan a l’Iran. I és que el gegant de l’Orient Mitjà, apart de ser un proveïdor important de recursos petrolífers per al nostre país, és també un bon client de maquinària de tot tipus (calderes, aparells mecànics, …), entre el 30 i el 50% del que exportem al país àrab. Tot i això, els acords comercials amb l’Iran estan subjectes a certes restriccions derivades de les sancions imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions (CSNU) a través de la Resolucions 1737, 1747, 1803 i 1929 entre els anys 2006 a 2010, que estableixen una llista de productes prohibits per exportar. Després de la declaració del Consell Europeu sobre l’Iran el 2010, es varen introduïr encara més productes prohibits a l’exportació en aquest país, relatiu a productes financers, a la inversió, el comerç i en altres camps, especialment en el cas de béns i evidentment en cooperació tecnològica en l’àmbit nuclear.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/03/09/guerra-diplomatica-amb-liran/