Posts from the ‘– Orient Mitjà’ category

Armènia i Azerbaidjan: la guerra oblidada (1a Part)

Segurament molts de nosaltres quan sentim la paraula “Armènia” ens vé al cap el genocidi armeni de principis del s.XX en que moriren de 1 a 1,5 milions de persones. Encara recordo el curiós professor d’història del col·legi els díes que tractàvem la Segona Guerra Mundial reproduïnt les paraules de Hitler el 1939, abans de l’esclat de la guerra i de l’holocaust:

“Qui parla avui en día de l’extermini dels armenis?”

(“Wer redet denn heute noch von der Vernichtung der Armenier?”)

Recordo també que les ulls se’m posaren com plats. Aquelles paraules varen entrar en el més profund de la meva infantil persona de 14 anys, tot provocant-me un allau de preguntes que de tant òbvies em semblàven estúpides com: “O sigui que es poden assassinar milions de persones i que la gent ni se n’enrrecordi?” ò “Qui pot voler matar tanta gent i perquè?”. Bé, no és aquest l’article que tracta de saber perquè l’holocaust jueu és absolutament més conegut que el genocidi armeni, però sí que tractarem d’esbrinar una mica com està la situació actualment i quina és la relació entre els països de la regió, sobretot el paper de Rússia, ja que el conflicte entre Armènia i Azerbaidjan, que ja fa anys que dura, ha posat en escac la política exterior del gegant rús. En el període de la tardor del 2010 a l’estiu del 2011, Rússia va intentar reiteradament moure del punt mort les tenses relacions entre els veïns armenis i azeris pel que fa al conflicte que mantenen pel territori de l’Alt Karabagh, oficialment dins d’Azerbaidjan. Bakú, capital de l’Azerbaidjan, i Erevan, capital d’Armènia, es varen acusar recentment en una reunió amb el president rus Medvèdev d’impedir que les negociacions de pau arribin a bon port. En concret, el president de l’Azerbaidjan, Ilham Aliev, va recordar un cop més que la paciència de Bakú està a punt d’esgotar-se i que la guerra encara no s’ha acabat.

Consulta la resta de l’article al blog d’Economies Desordenades del diari ARA:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/07/22/armenia-i-azerbaidjan-la-guerra-oblidada-1a-part/

Les eleccions a Turquia passen pel Kurdistan

“El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament.” – John Dalberg-Acton

Jürgen Gottschlich, corresponsal a Turquia del diari alemany Tageszeitung, en un recent article al diari[1] es pregunta fins on arriba el poder de l’actual primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan, considerat un islamista moderat. El partit d’Erdogan, Partit de la Justícia i el Desenvolupament, té majoria absoluta al parlament i “els seus seguidors controlen cada petit racó de poder, fins i tot algunes faccions de l’exèrcit turc.” diu Gottschlich.

Per seguir llegint:
http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/05/25/les-eleccions-a-turquia-passen-pel-kurdistan/

La realitat social i econòmica al Mediterrani: relacions entre riba nord i riba sud com a factor de canvi

Tot i que el naixement de les institucions comunes a l’Europa del segle XX ha separat notablement la riba nord i la sud del mar Mediterrani, les seves relacions segueixen sent claus per l’estabilitat i el futur de bona part del territori. També per entendre el moment de canvi actual. Ara som europeistes però, des de sempre, érem “mediterranistes”: ambdós bandes del mar han mantingut sempre intensos lligams (sovint asimètrics) i, per descomptat, estan encara lligades de tal manera que la realitat d’una banda no s’entén sense la de l’altra.

La interrelació nord-sud del Mediterrani es pot trobar actualment en la protecció i suport que els governs europeus de la regió donen als sistemes autocràtics dels països àrabs, en nom de l’estabilitat social, els acords comercials i la lluita contra els fonamentalismes religiosos i la immigració il•legal. D’aquesta manera s’ha mantingut un cert impàs polític i social. Però aquest equilibri s’està tornant insostenible, tal com es demostra per la recent revolta popular a Tunísia i el suport de bona part del sud d’Europa a l’antic règim, alhora que avancen els conflictes socials aïllats (de moment) en altres països veïns com Algèria i Egipte. Sobretot aquest últim, Egipte, és un detonant que pot canviar molt la realitat que coneixem avui en dia com a riba sud del Mediterrani; una regió que sempre ha estat lligada al nord a través d’aquest punt de trobada que és el mar Mediterrani.

Seguir llegint…

Ahmadinejad retirarà els subsidis als productes bàsics dels iranians

El govern iranià està preparant una reforma del règim de subsidis en molts dels aliments bàsics i fins i tot reduir els que es perceben en el baix preu del petroli i del gas, matèries bàsiques per a l’economia del gegant persa. És per això que molts iranians ja estan començant a emmagatzemar aliments bàsics i canviant els seus estalvis en altres monedes.
Es calcula que desenes de bilions de dòlars són utilitzats cada any per a sostenir els preus baixos de molts dels productes bàsics. Per a molts analistes, les conseqüències de la retirada d’aquests ajuts seran profundes, sobretot provocant inflació.
El Març passat, el parlament d’Iran va passar una llei que obliga al govern a retirar els subsidis ja citats. És per això, que molt iranians ja tenen por que les factures de la llum ó el gas pugin fins a 5 ó 10 vegades el seu preu actual. També molts d’ells s’estan aprovisionant de sucre, arròs, oli, …. Però també molts d’ells estan canviant els seus estalvis de Rials (unitat monetària d’Iran) en dòlars ó directament en or.
Fa pocs dies el Financial Times recollia els testimonis de Majid, un funcionari de 41 anys que va canviar els seus estalvis de 50 milions de Rials en 5.000 dòlars i de Qodsi, jubilat de 70 anys que ha decidit comprar menjar i provisions per a 6 mesos. I és que el mateix Fons Monetàri Internacional (FMI) ha pronosticat una inflació al voltant del 30%, actualment és del 8,8%, a mesura que el govern retiri gradualment els subsidis.
Davant les alarmes de la població, Mahmoud Ahmadinejad, president d’Iran, ha promès que els més pobres seran compensats quan la reforma es dugui a terme. El gran perill per al govern actual és tornar a activar les alarmes del descontent social, encara molt present en el gegant persa. Des d’eKonomicus pensem que la retirada dels subsidis és deguda a l’enorme despesa militar i nuclear en la que està incorrent el govern d’Ahmadinejad.
Informació Complementària:
(1) Expediency Council secretary calls for revision of subsidy reform plan – Teheran Times (http://www.tehrantimes.com/index_View.asp?code=228328)
(2) Referència a la notícia del diari iranià Ettelaat – http://www.ettelaat.com/index2.asp?code=fadisplay&fname=/ettelaat/etbupload/data/2010/04/04-14/35.htm&title=No%20bill%20to%20modify%20Iran%20subsidy%20plan