PIB per habitant per comarques — Catalunya
Comarques per pib per habitant Catalunya Base = 100 / font: eKonomicus a partir d’Idescat / any 2015 Només 3 Comarques per sobre la mitjana catalana…
Comarques per pib per habitant Catalunya Base = 100 / font: eKonomicus a partir d’Idescat / any 2015 Només 3 Comarques per sobre la mitjana catalana…
Per a Encarnación, dins el grup de tecnòcrates, per tant, s’hauria de distingir aquells que busquen el creixement econòmic d’aquells que busquen el creixement social: Economic Technocrats vs. Social Technocrats…
Si volem una mobilitat més sostenible per a Barcelona: menys soroll, aire més sa, menys emissions de CO2, menys accidents i més accessibilitat, hem d’afrontar el repte de transformar la mobilitat de la ciutat….
Per Guifré Ballesté i Mireia Borrell-Porta “La pobra i vella Comissió, cada cop més vella i cansada, per no dir senil, es mou amb dificultats entremig…
La idea de les Superilles prengué volada quan el 1987 Salvador Rueda, cap tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, va proposar reorganitzar la ciutat en les anomenades Superilles. Un error que es sol cometre és que l’explicació genèrica de la Superilla sempre s’ha fet amb l’Eixample com a base, però el pla és aplicable a tota la ciutat. Des de llavors aquesta proposta ha seguit present en totes les administracions polítiques de l’Ajuntament, i s’ha anat aplicant en funció dels interessos de l’equip de mobilitat de cada govern.
eKonomicus: Ens agradaria saber com s’explica la crisi econòmica a la facultat, si és que s’explica.
Alejandro Estruch: Jo els hi explico. Començo el curs fent una sessió d’una hora i mitja on els faig una conferència que vaig preparar perquè un dia me la van demanar, i fins hi tot la vaig cobrar. Els parlo de la crisi com de La Tormenta Perfecta: Quatre o cinc coses que cadascuna d’elles individualment en cap cas podrien provocar una crisi, però que si s’ajunten totes munten aquesta Tormenta Perfecta. És la idea dels incentius, és a dir, si mires les conductes que van provocar la crisi, tothom va fer el que racionalment havia de fer. La crisi comença per una forta baixada dels tipus d’interès als Estats Units (EUA) com a conseqüència de la crisi de les “Punt Com”, Alan Greenspan (en aquell moment president de la Reserva Federal (FED)) diu: “S’està enfonsant el NASDAQ [Borsa de Valors d’empreses electròniques dels EUA] i això abans o després es transmetrà al Dow Jones [principal índex borsari nord-americà] i se n’anirà tot “a fer punyetes””.
[…]
Retornar després de ser un emigrant és fotut i no es cura només amb un grapat de dòlars de subvenció i dos o tres cursos de formació per a trobar feina.