Una mirada independent a l'economia internacional

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

Anuncis

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

#eKonoAgenda – Setmana 14 a 20 de Novembre 2016: Barcelona Pensa!

A eKonomicus hem decidit elaborar una Agenda d’actes i activitats que englobin el món de les ciències socials a Barcelona, tant del món acadèmic (Universitats i educació no formal), Tercer Sector (Agències de Voluntariat, ONG’s, …) i Institucions (Públiques, think tanks, …). Totes les activitats que hi consten són gratuïtes. Si creieu que alguna no ho és, o en falten, detecteu algun error o estem obviant quelcom, no dubteu en escriure’ns a:

revistaekonomicus@gmail.com

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]