Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘2008’

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

Anuncis

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]

Els Fluxos Financers Il·lícits provinents de l’Àfrica no permeten el desenvolupament del continent

Àfrica perd més de 50 Bilions de dòlars cada any. Es tracta de transferències il•legals provinents d’entramats fraudulents d’empreses i multinacionals destinades a l’evasió impositiva en els països més pobres del planeta. D’aquesta manera es facilita i s’impossibilita que molts projectes de desenvolupament es duguin a terme, si més, això és el que es denuncia des de moltes Organitzacions no Governamentals (ONG’s). Segons l’Unió Africana (UA) , l’import de les transferències il•legals s’ha triplicat des del 2001, quan es varen defraudar uns 20 Bilions de dòlars.

Oligopolis a Angola

Si parlem de creixement econòmic al Brasil hem de parlar del sector de la construcció, però no només localitzat al Brasil, sinó a altres punts del planeta. Aquest país sud-americà ha fet de les grans obres d’infraestructura un camí propi per a l’expansió internacional de la seva economia i sobretot de la seva influència. A Angola, antiga colònia portuguesa, és on més sobresurt el paper de les constructores brasileres. El país africà és un gran dependent de les exportacions petrolieres i té una alta corrupció, en un ambient on costa discernir les fronteres entre els interessos públics i els privats. Analitzem el cas de la Companyia de Bioenergia d’Angola.

Les eleccions franceses (I): Sarkozy i Hollande convergeixen en política fiscal

Nathalie Kosciusko-Morizet, actual Secretaria d’Estat francesa, va anunciar a principis de mes que “Al voltant de la meitat de les grans empreses del CAC 40 (índex borsari francès) no paguen impostos, servint-se de molt diversos artefactes fiscals” i que “Serà necessari reformar la fiscalitat de les grans empreses per obligar-les a pagar més, com correspon a la solidaritat nacional”. I és que a mesura que s’aproximen les dates de les eleccions presidencials franceses dels propers 22 d’abril i 6 de maig, es succeeixen els anuncis populistes tant deSarkozy com del socialista François Hollande. Es tracta de dos projectes fiscals paral·lels, però convergents, que tenen el mateix origen i la mateixa finalitat:

– L’origen: França fa més de 30 anys que no té un pressupost equilibrat.

– La finalitat: Per complir els projectes de convergència fiscal europea serà necessari pagar més impostos i/ó realitzar moltes retallades.

Les divergències entre els projectes de Sarkozy i Hollande són, a grans trets, que mentre l’actual president francès es vol centrar en la complicada tributació de les multinacionals, el projecte de Hollande és més simple: incrementar la fiscalitat directa i indirecta que afecta les grans empreses. En concret el líder socialista ha superat tots els pronòstics i ha anunciat diverses mesures sense precedents: Una taxa impositiva per a les llars que superin el milió d’euros d’ingressos anuals i un augment del tipus impositiu als ingressos provinents de capitals financers. I és que la setmana passada Hollande en la seva visita a Londres quasi declarà la guerra oberta al sector financer, i sobretot a l’anglès:

Volia venir aquí sobretot per dir que el sector financer ha d’estar al servei de l’economia per crear riquesa i no a l’inrevés”

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/04/02/les-eleccions-franceses-i-sarkozy-i-hollande-convergeixen-en-politica-fiscal/

Possible pujada de tipus d’interès en la Zona Euro a l’abril

La pujada del preu del cru i el repunt de la inflació en alguns països de la zona euro no han estat motius suficients perquè el Banc Central Europeu (BCE) (http://www.ecb.int/ecb/html/index.es.html) modifiqui la seva política monetària, i manté així el tipus d’interès oficial en l’1%. El seu president, Jean Claude Trichet, ha assegurat que una pujada de tipus a l’abril “és possible”, encara que no segura. “No seria apropiada una àmplia pujada” de tipus a l’abril ha declarat Trichet davant les insistents preguntes dels periodistes. Això situaria l’increment en un 0,25, fins al 1,25%.

Pel que fa a la inflació, si fins ara augurava que la taxa mitjana anual a finals de 2011 estaria al voltant d’un 1,1%, a hores d’ara es calcula que arribarà al 2,3%, de manera que sobrepassa l’objectiu del 2% que, per mandat, el BCE ha de fer complir, pel que Trichet ha assegurat que “estem preparats per actuar quan faci falta”, en relació al creixent augment de preus. El president del BCE considera que els riscos per evolució dels preus són alcistes, un comentari que ha provocat una pujada immediata de l’euro front el dòlar, +0,95%, fins als 1,394 dòlars per cada euro. Trichet ha subratllat que és “fonamental” evitar efectes de segona ronda i ha alertat dels riscos alcistes que per a la inflació suposen l’alça dels preus de l’energia i de les matèries primeres. A més, ha afegit que les últimes previsions de la inflació no tenen en compte la recent pujada del preu del cru, que l’han portat a tocar els 120 dòlars en el cas del Brent, de referència a Europa. Sobre la diferència entre la política monetària del BCE i la de la Reserva Federal nord-americana (Fed), Trichet s’ha limitat a assenyalar que “nosaltres tenim la nostra responsabilitat, la Fed té la seva”.
Els analistes no esperaven una pujada dels tipus, que indefectiblement incidirà l’alça en els preus dels hipoteques i resta de crèdits, fins a la sortida de Trichet de l’entitat, que acaba el seu mandat a l’octubre. Al costat de la carestia del petroli, els aliments tampoc donen treva. Segons ha advertit avui la FAO, els preus dels productes bàsics ha marcat al febrer un nou màxim històric per sobre dels antics rècord d’estiu de 2008. Llavors, la combinació d’ambdós fenòmens van desembocar en revoltes en una trentena de països.