Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘2010’

Entrevista a Alejandro Estruch (III): Com s’explica la crisi econòmica a la Universitat?

eKonomicus: Ens agradaria saber com s’explica la crisi econòmica a la facultat, si és que s’explica.

Alejandro Estruch: Jo els hi explico. Començo el curs fent una sessió d’una hora i mitja on els faig una conferència que vaig preparar perquè un dia me la van demanar, i fins hi tot la vaig cobrar. Els parlo de la crisi com de La Tormenta Perfecta: Quatre o cinc coses que cadascuna d’elles individualment en cap cas podrien provocar una crisi, però que si s’ajunten totes munten aquesta Tormenta Perfecta. És la idea dels incentius, és a dir, si mires les conductes que van provocar la crisi, tothom va fer el que racionalment havia de fer. La crisi comença per una forta baixada dels tipus d’interès als Estats Units (EUA) com a conseqüència de la crisi de les “Punt Com”, Alan Greenspan (en aquell moment president de la Reserva Federal (FED)) diu: “S’està enfonsant el NASDAQ [Borsa de Valors d’empreses electròniques dels EUA] i això abans o després es transmetrà al Dow Jones [principal índex borsari nord-americà] i se n’anirà tot “a fer punyetes””.

[…]

Anuncis

Història de Vladimir Putin (fins 1999)

Nascut a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 1952, Vladimir Putin és una de les persones més influents del món. La vida d’aquest fill únic de pare invàlid és una peripècia, segurament per a molta gent desconeguda. Al llarg del 2010 vàrem publicar un seguit de quatre articles dispersos sobre qui és en realitat l’actual President rus, que ara hem intentat recopilar en un de sol.

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

Xangai s’enfonsa

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu, i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques del sòl xinès, i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer. Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix entorn del 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.

Les propostes oblidades de Hong Kong 2005

Ja fa gairebé sis anys que en la reunió ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Hong Kong, se’ls va assegurar a molts països en víes de desenvolupament (PVD) que els seus productes industrials podrien ingressar als mercats de les nacions riques lliures d’impostos i de quotes. A més, per als quatre productors de cotó més pobres de l’Àfrica occidental: Benín, Mali, Txad i Burkina Faso, se’ls va prometre que es retallarien els subsidis cotoners dels països rics, especialment els dels Estats Units, que distorsionen el mercat internacional i juntament amb Brasil ocasionaren una “guerra” per al control d’aquest mercat el mes d’abril de l’any passat. Les negociacions comercials de Doha van començar el 2001 amb l’objectiu dereduir les barreres comercials internacionals. Però això no ha estat així. Als “daridra narayans”, terme encunyat per Mahatma Gandhi per a definir als “més miserables”, del règim comercial mundial se’ls va assegurar una i una altra vegada que les seves demandes serien tractades en cada reunió ministerial. Lamentablement, hi ha seriosos dubtes que aquestes promeses siguin ateses en la vuitena reunió ministerial de l’OMC el proper mes de desembre.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/25/les-propostes-oblidades-de-hong-kong-2005/

El judici a l’ex-primer ministre islandès

Quan Johanna Sigurdardóttir, de 68 anys, va jurar com a primera ministra d’Islàndia el febrer de 2009, va ser descrita com la primera cap de govern homosexual del món. En un país amb opinions polítiques progressistes i costums socials liberals, a diferència d’altres llocs, la seva opció sexual no ha estat un obstacle. Va assumir el poder després d’una greu crisi financera que va portar a Islàndia a la vora de la fallida. No obstant això, Sigurdardóttir ha pogut suportar la tempesta.

La moneda nacional, la corona islandesa, va caure més del 35 per cent respecte de l’euro durant els pitjors mesos de la crisi. Dilluns passat, l’ex-primer ministre Geir Haardeva enfrontar el començament d’un judici en contra, acusat de negligència davant la crisi, per haver suposadament desatès les advertències que va rebre dels seus ministres, en el que podria ser condemnat a fins a dos anys de presó. Però l’actual primera ministra, no només va superar els fracassos bancaris, que van ocórrer abans que assumís el poder, sinó també l’erupció volcànica d’abril de 2010, que va obligar al tancament d’aeroports a tot Europa. Les cendres del volcà situat sota l’impronunciable glacera d’Eyjafjallajökull, al sud-est del país, van amenaçar amb paralitzar físicament l’economia del país nòrdic i a més, els dos veïns europeus més afectats van ser Gran Bretanya i Holanda, on milers de passatgers van quedar encallats durant setmanes pel tancament d’aeroports.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/09/27/el-judici-a-l%E2%80%99ex-primer-ministre-islandes/