Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘2011’

“Peix al cove” i “peix al rostoll”

Ha canviat la Generalitat la forma de negociar el finançament amb el govern central des de l’arribada de Puigdemont / Junqueras? L’objectivitat del tema és escassa, i per tant, les dades a consultar també. Hem intentat fer una recopilació de reflexions que exposin el canvi (o no) de tendència negociadora amb el govern del Partit Popular, ara en minoria…

Anuncis

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

Xangai s’enfonsa

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu, i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques del sòl xinès, i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer. Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix entorn del 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.

Salaris mínims a Europa (2012)

A partir de l’article d’opinió escrit per Lluis Torrent, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com).

La diferència de salaris entre Bulgària i Luxemburg l’any 2012 se situa a 13,6 punts. Aquesta situació s’explica per factors macroeconòmics com el PIB en valor absolut (el PIB de Luxemburg es 1,15 vegades major que el PIB de Bulgària), i la competitivitat.

Com es pot veure en el gràfic hi ha sis països que superen els 1.000 euros en el salari mínim. De fet, aquests no són els únics països europeus que ho superen ja que hi ha alguns països que no estan inclosos a la mostra, com el cas d’ Alemanya, Dinamarca, Noruega o Finlàndia, ja que no disposen de salari mínim per llei, sinó que funcionen amb acords col·lectius.

D’altra banda, podem observar que hi ha 10 països amb un salari mínim inferior a 400 euros.

Salaris mínims a Europa (Font: Unitedexplanation.org)
Generalment, el salari mínim s’estableix per llei però en algunes ocasions els convenis col·lectius s’usen com un mecanisme per regular la quantitat mínima de diners que un treballador ha de rebre a canvi del seu treball. La quantitat del salari mínim no s’actualitza cada any, i no necessàriament sempre s’augmenta. A Espanya, el nou president del govern, Mariano Rajoy, ja ha revelat la seva intenció de no actualitzar el salari mínim, deixant-ho en el mateix valor que en 2011, com a conseqüència de la crisi econòmica. Aquest no és l’únic país a fer-ho, ja que altres països com Portugal i Grècia han optat per fer el mateix.

Per actualitzar el salari mínim i els convenis col·lectius, els governs han de tenir en compte la inflació i la situació econòmica general. No obstant això, la decisió comporta uns forts efectes polítics. Per exemple, l’any 2011, Romania van augmentar el salari mínim un 11% tot i que la inflació a Romania era del 6%. Pel que fa a Bulgària, l’any 2012 ha augmentat el salari mínim en un 7,6%, tot i que la inflació s’ha mantingut per sota del 5% i les seves perspectives de creixement per part del Fons Monetari Internacional han estat d’un 1,9%.

L’article original es pot consultar a: http://www.unitedexplanations.org/2012/01/10/salarios-minimos-en-europa-2012/

Durban (II): Les negociacions i el Fons Verd del Clima

Continuació de l’article Conseqüencies de la XVII cimera per al clima de Durban (I)

En les cimeres per al clima qualsevol país pot posar objeccions al text i evitar tot pacte, perquè les coses s’aproven per aclamació i pot passar com a Copenhaguen el 2009, on l’oposició de Bolívia i Veneçuela va impedir que l’assemblea fes seu el text que havien pactat els Estats Units (EEUU), la Xina, l’Índia, la UE, Mèxic i els petits estats-illa del Pacífic. Ara es tracta d’alguna cosa infinitament més complexa: aplicar retallades a tots els grans emissors, inclosos països en desenvolupament i amb milions de pobres que, amb raó, reclamen el seu dret a crèixer i fer-ho en una escala molt més gran. Com va declarar a Durban l’economista Nicholas Stern, “Si de veritat el món vol limitar la concentració de CO2 a l’atmosfera en 450 parts per milió, el que segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic podria impedir que l’escalfament pugés més de dos graus, el món ha de retallar les emissions per habitant entre set i vuit vegades”. La veritat és que aconseguir això és política i tecnològicament descomunal. Fer-ho en un món en què els tractats multilaterals són cada vegada més rars, amb una crisi econòmica inabastable i amb una opinió pública cada vegada menys preocupada per l’escalfament, sembla avui només un somni.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/

Males previsions per al Regne Unit

George Osborne, ministre de finances britànic, ha pogut anunciar, in extremis, que el Regne Unit evitarà la recessió i que la seva estratègia fiscal va pel bon camí. Tot i això, s’ha vist obligat a abandonar la seva aspiració d’acabar amb el dèficit estructural en una sola legislatura. A curt termini, el desenllaç de la crisi de l’eurozona determinarà si Osborne ha de revisar els seus plans. L’Oficina de Responsabilitat Fiscal (OBR per les seves sigles en anglès), l’àrbitre fiscal i analista oficial britànic, pinta un panorama ombrívol. El creixement per aquest any es fixa en el 0,9%, davant la previsió del 1,7% al març, els càlculs per al 2012 s’han retallat del 2,5% al ​​0,7%. Les previsions de creixement trimestral de l’OBR mostren que la recessió s’evitarà per un marge molt estret: el producte interior brut es contraurà un 0,1% en el quart trimestre del 2011 i creixerà un 0,1% el primer i segon trimestres del 2012. La crisi de l’eurozona encara podria tirar per terra aquestes prediccions, ja que un estudi del banc suís UBS va rebaixar la seva previsió al -0,1%. Per la seva banda, el deute net tocarà sostre en en 78% del PIB el 2014 o 2015, 7,5 punts percentuals més del projectat. Els préstecs s’han revisat a l’alça en 111.000 milions de lliures (129.000 milions d’euros) i el dèficit estructural no s’eliminarà fins al 2016 o 2017, dos anys després del que el ministre Osborne esperava. I això només s’aconsegueix gràcies a l’anunci del Govern de retallades de despeses entre 2015 i 2017 similars als de la política actual, i del 0,9% anual en termes reals. Altres canvis polítics anunciats dimarts no tindràn influència fiscal fins al 2015.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/05/males-previsions-per-al-regne-unit/