Nascut a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 1952, Vladimir Putin és una de les persones més influents del món. La vida d’aquest fill únic de pare invàlid és una peripècia, segurament per a molta gent desconeguda. Al llarg del 2010 vàrem publicar un seguit de quatre articles dispersos sobre qui és en realitat l’actual President rus, que ara hem intentat recopilar en un de sol.
El pla estratègic “Make in India” del primer ministre indi Narendra Modi s’inspira en l’èxit exportador del sud-est asiàtic. Quan era primer ministre de l’estat de…
Àfrica perd més de 50 Bilions de dòlars cada any. Es tracta de transferències il•legals provinents d’entramats fraudulents d’empreses i multinacionals destinades a l’evasió impositiva en els països més pobres del planeta. D’aquesta manera es facilita i s’impossibilita que molts projectes de desenvolupament es duguin a terme, si més, això és el que es denuncia des de moltes Organitzacions no Governamentals (ONG’s). Segons l’Unió Africana (UA) , l’import de les transferències il•legals s’ha triplicat des del 2001, quan es varen defraudar uns 20 Bilions de dòlars.
A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.
En les últimes dècades les noves tecnologies han revolucionat la vida quotidiana dels països desenvolupats. La majoria de la població del món occidental disposa d’ordinador, telèfon mòbil o televisió, situació que contrasta amb la resta del món. Una manera d’observar la distribució geogràfica de l’ús d’aquestes tecnologies és analitzant el percentatge d’usuaris que utilitzen Internet. Com es pot observar al gràfic següent i segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU- Sigles en anglès) Camerún i Índia son els paísos que presenten uns percentatges menors. En canvi Europa i Estats Units són els que presenten valors més alts.
No obstant, és curiós com les noves tecnologies no existirien sense l’Àfrica. Els components essencials que permeten el seu funcionament neixen i moren al continent més pobre del planeta.
Dins d’Àfrica, el model econòmic d’Etiòpia era i és encara força singular. Es tracta d’un capitalisme proteccionista, on l’estat manté el control del sector de les telecomunicacions i prohibeix l’entrada als bancs estrangers. Aquest tipus d’enfocament econòmic li va fer guanyar a Meles l’afinitat de la Xina. Entitats bancàries i empreses d’aquest gegant asiàtic van finançar la construcció de carreteres i preses etíops[1]. I segons un informe del Fons Monetari Internacional, les firmes xineses són atretes per la mà d’obra barata etíop, les grans porcions de terra i un creixent mercat de consumidors de 94 milions d’habitants.
Aquest dimecres passat va començar a Rio de Janeiro (Brasil) la Conferència de l’ONU (Organització de les Nacions Unides) per al Desenvolupament Sostenible: Rio +20. En la ronda final de negociacions hi ha divisió entre diversos grups de països. I és que molts d’ells estan afectats per la crisi econòmica mundial i es resisteixen a assumir compromisos financers, mentre els “menys desenvolupats” defensen la creació d’un fons multilateral. El fons hauria d’estar dotat amb prop de 30.000 milions de dòlars l’any per finançar projectes de desenvolupament sostenible, principalment en nacions en vies de desenvolupament. El més important, però encara està en entredit: quins països faran aportacions a aquest fons i com s’implamentarà? El G77, integrat actualment per 130 països i que agrupa a gairebé tot Amèrica Llatina, Àfrica i les nacions del sud d’Àsia, s’ha associat en bloc a la Xina per negociar durant els díes que duren la Conferència.
Luiz Figueiredo, negociador de Brasil, va informar que la proposta del G-77 més la Xina és ara analitzada pels diversos grups en la seva tercera i última ronda de negociacions preparatòria de la cimera de caps d’Estat i de govern i que finalitzarà el proper dimecres 20 de juny. Figueiredo va desestimar les diferències de criteri que va considerar “normals” en una conferència d’aquest tipus. “Hi haurà parts que requereixin més esforç que d’altres”, va sostenir el delegat brasiler en comparar aquesta cita de la setmana amb la que va tenir lloc 20 anys enrere, també a Rio de Janeiro, coneguda com Eco 92: “Tots els somnis que teníem fa dues dècades continuen vius, però tenim més informacions que en aquella època per la pràctica i la ciència i, per tant, estem en millors condicions de reaccionar”, va afegir.
L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:
http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/06/16/rio20-un-mon-mes-sostenible/
eKonomicus 